El col·leccionista de jardins

0
575

L’artista figuerenc Mateu Pujolràs porta tres anys plasmant a les seves teles espais verds de la ciutat


 

A la ciutat de Figueres hi ha més de 16.000 arbres i gairebé un milió de metres quadrats de zones verdes, segons unes dades estadístiques del 2016 que s’inclouen a la pàgina web Espais Verds de l’empresa municipal Ecoserveis. Són arbres autòctons, de fora, grans, petits, centenaris i plançons. Hi ha plàtans, alzines, sòfores, freixes, moreres, pollancres, til·lers i una dotzena de tipus diferents de fruiters. Segons la mateixa estadística, existeixen més de 1.200 pins blancs, més de 600 xiprers, 300 pins pinyoners i més de 100 palmeres. Bé, actualment de palmeres n’hi ha d’haver menys perquè algunes d’aquestes han estat víctimes de la nefasta plaga del morrut.

Molts d’aquests arbres estan situats en jardins públics, però evidentment també hi a espais de titularitat privada. Un pintor figuerenc, Mateu Pujolràs, fa tres anys que es dedica a un projecte singular. Amb l’assessorament del biòleg i escriptor Josep Maria Dacosta, va decidir immortalitzar alguns d’aquests jardins de la ciutat. Reconeix que «va ser tot un repte i n’estic molt satisfet. En total, porto pintats 15 quadres. N’hi ha que són espais públics, coneguts, però he intentat captar-los des d’una òptica diferent. Pel que fa als espais privats, la gran majoria són desconeguts per la gent i, per tant, ens permeten descobrir llocs molt singulars».

La idea de Pujolràs és «poder fer una exposició amb totes aquestes obres, acompanyada d’una informació documental sobre el lloc on es troben, les característiques del jardí o alguna informació històrica. Crec que amb aquests quadres es plasma un patrimoni natural i arquitectònic de la ciutat. Hi ha persones i alguna institució que fins i tot es van interessar per comprar el quadre, però el meu objectiu és exposar a Figueres i, si fos possible, cedir totes les obres a la ciutat».

Fent un recorregut per la seva col·lecció hi trobem llocs poc coneguts, com uns jardins privats del carrer Sant Pau, a tocar del cinema Las Vegas i on encara s’hi amaga un refugi de la Guerra Civil, o un de l’avinguda Vilallonga, on havia residit l’artista Titi Tapiola, així com el de la característica caseta blava del carrer Concòrdia, ben visible des del carrer.

Al seu costat n’apareixen altres més coneguts, com el de la Casa Nouvilas, que es va obrir un parell d’anys per acollir la Mostra Floral de les Fires i Festes de la Santa Creu, l’asil Vilallonga, que serveix de lloc d’esbarjo per als residents i que presideix una palmera monumental, o els de l’antiga fàbrica de suro del barri del Poble Nou, que durant un temps van ser temptejats per passar a ser patrimoni de la ciutat. Finalment, hi figuren espais públics com el Parc Bosc, el cementiri, els jardins Puig Pujades o Enric Morera i el del Consell, entre altres.

L’artista assenyala que «els darrers que he pintat són Sant Pau de la Calçada i el jardí Enric Morera. En total, 15, tot i que segurament la sèrie podria tenir continuïtat. Ara mateix, per exemple, tinc ganes de fer el parc de l’Estació. També és cert que he visitat algun altre jardí privat, però no tenia les característiques o la singularitat de ser inclòs en aquesta col·lecció. Vaig començar amb quadres de mida petita o mitjana, fins que els darrers han estat de format gran. Per a la realització de les obres, en el cas dels jardins particulars, vaig comptar amb el suport d’en Daco, que em va obrir moltes portes i em va acompanyar i assessorar en tot el procés».

AUTODIDACTA. Mateu Pujolràs va néixer a Figueres fa 67 anys. És un artista essencialment empordanès i, a més a més, autodidacta. La seva inquietud per la pintura i el món de l’art li ve de ben petit. El 1980 assisteix a classes a l’acadèmia Àurea, però de seguida es decideix a pintar pel seu compte. Atès que viu a l’Alt Empordà, ha fet dels seus paisatges el motiu d’una bona part de la seva obra, fruit de la reposada mirada que té sobre aquesta terra.

Professionalment tenia una empresa de planxisteria a Vilamalla, que va evolucionar cap a la retolació i el disseny. Coneixedor de l’Albera i dels Aiguamolls, les seves primeres pintures reflectien aquests espais. L’any 1986, arran de l’incendi forestal que va arrasar prop de 20.000 hectàrees de la comarca, es va dedicar a reflectir la situació en què havien quedat els boscos dels pobles més afectats i va realitzar diverses exposicions.

Després d’un llarg parèntesi, motivat bàsicament per la necessària dedicació a la seva activitat professional i a la família, a partir del 2005 comença a pintar de nou i a exposar. Rep consells d’artistes reconeguts com Lluís Roura, Josep Ministral o Ramon Pujolboira. Evidentment, per Pujolràs, pintar és una vocació perquè explica que «en el moment actual, l’art està molt poc valorat. No es ven pràcticament res. El sector passa moments baixos, tant per la crisi econòmica com pel decreixent hàbit de comprar art que hi ha a la societat, especialment entre els joves». Però tot i això, Pujolràs no es desanima.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz