El coll de Manrella recorda el 80è aniversari de la mort del president Lluís Companys

0
540

L’indret va ser travessat pel president de Catalunya el 5 de febrer de l’any 1939, camí de l’exili cap a França


Un any més, el monument del coll de la Manrella, situat entre la Vajol i Agullana, ha estat testimoni d’un nou homenatge a la figura del president Lluís Companys. L’acte, celebrat el diumenge, va comptar amb una nombrosa participació de públic, que va complir de forma escrupolosa totes les mesures sanitàries.

Precisament per seguir al peu de la ratlla amb la normativa, la celebració no va comptar amb actes típics de la trobada com l’arribada de la flama de la llibertat, l’arrossada popular o el lliurament del guardó Coll de Manrella.

LES OFRENES. La quaranta-dosena trobada va arrencar amb la tradicional ofrena floral institucional. Diverses entitats i ajuntaments de la comarca es van adherir a l’acte i la majoria tributaren una ofrena de rams al monument dedicat al president Companys. Entre ells, els alcaldes d’Agullana (Josep Jovell), de la Vajol (Joaquim Morillo) i un representant de l’Ajuntament de Morellàs-Les Illes (Esteve Galan).

LA CONFERÈNCIA. L’advocat i historiador Josep Cruanyes va efectuar en emotiu parlament, en què va anar desglossant la figura del president Companys. Durant el seu discurs va rememorar el màrtir, citant algunes de les idees expressades pel mateix Companys: «Tots els catalans han de ser uns, sense diferències, per a treballar per un mateix sentiment patriòtic». El repàs a la figura del 123è president de la Generalitat va acabar recordant el deute de reparació que encara avui en dia manté l’Estat espanyol vers la seva figura, i tots els que, com ell, van ser jutjats sense cap mena de garanties durant la dictadura franquista.

L’acte, organitzat per la Comissió Lluís Companys, amb la col·laboració del Museu de l’Exili de la Jonquera, es va cloure amb el cant d’Els segadors.

80È ANIVERSARI. A dos quarts de set de la matinada del 15 d’octubre del 1940, a l’edat de 58 anys, Lluís Companys i Jover va ser afusellat en mans del govern feixista de Francisco Franco. És l’únic president de govern escollit democràticament que ha estat executat a Europa.

Va ser la Gestapo qui el va detenir a França l’agost del 1940, on estava exiliat des del final de la Guerra Civil. Després d’un consell de guerra, el 14 d’octubre va ser condemnat a mort.

‘STOLPERSTEINE’. Mariona Companys, reneboda de Lluís Companys, va col·locar el dijous 15 d’octubre una llamborda en record del 123è president de Catalunya davant del Palau de la Generalitat.

Les stolpersteines, ‘pedres que ens fan ensopegar’, són les llambordes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record de persones deportades, víctimes del nacionalsocialisme. Aquesta entitat ha col·laborat amb el Memorial Democràtic per promoure la instal·lació de la llamborda en memòria del president, que duu la inscripció «Aquí visqué MHP Lluís Companys Jover, nascut al 1882, exiliat al 1939, arrestat al 1940 a França i afusellat al 15 d’octubre de 1940».

La ciutat de Figueres ja ha col·locat la primera de les onze stolpersteines en memòria dels figuerencs deportats a camps de concentració del nazisme.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li