El coipú: de l’Alt Empordà a tota la demarcació

0
826

La rata-llúdriga és una espècie invasora que posa en perill els ecosistemes fluvials autòctons. Per això ja s’estan aplicant mesures per reduir-ne la població


Espècie invasora procedent de la Patagònia, va entrar a Catalunya per l’Alt Empordà ara fa 7 anys; i d’aleshores ençà ha anat colonitzant tota la demarcació fins a arribar a la Selva. Estem parlant del coipú, un rosegador herbívor conegut també com a rata-llúdriga que es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades. L’animal –que pot arribar a pesar 10 kg– es reprodueix amb molta facilitat (de cada part en poden néixer vuit cries), i pot ser molt perillós per una voracitat que pot comprometre els ecosistemes fluvials autòctons.

A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primera vegada el 2012. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l’Albera procedent de França, on se’l criava per a la indústria pelletera. I a partir d’aquí es va establir als Aiguamolls i es va començar a estendre pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvià, i ara ja han arribat a la comarca de la Selva.

El biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón explica que el coipú canvia «la morfologia» dels rius perquè sol fer els seus caus arran de l’aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. També «li agrada molt la gespa i els brots verds», concreta Palazón, tot detallant que per això se’n veuen als camps de golf. A més, l’espècie pot fer perillar els hàbitats de la ribera (perquè tal com indica el mateix biòleg, «és un competidor d’altres espècies d’herbívors més pacífics, com la rata d’aigua»), i pot deixar sense aliment les aus de la zona.

Palazón admet que ara ja és impossible d’erradicar, i explica que «el que hem de fer és començar a pensar que hem de conviure amb les espècies invasores». «Això significa que allà on puguin crear danys sobre la biodiversitat hem d’abaixar-ne la densitat», afegeix l’expert, motiu pel qual els esforços se centren sobretot a controlar-ne la població en espais protegits, com ara els Aiguamolls de l’Empordà. Aquí es col·loquen paranys per atrapar-los, o els Agents Rurals els abaten. El 2017 se’n van agafar 39 i l’any passat, 30.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li