El circ de Figueres

0
1210

A partir de la dita que expressa, com a exemple de paradigma de la mala sort, voler muntar un circ i que et creixin els nans, estic pensant aquests dies si no serà això el que ens està passant a Figueres, i precisament amb aquesta mateixa qüestió, la del (difunt?) Festival Internacional del Circ Elefant d’Or i la del nonat corresponent Museu: que un cert nanisme de projecció i futurs ciutadans ens ha envaït a partir de l’aprovació dels pressupostos municipals, qui sap si com a resultat de la desmembració política representativa a la qual les darreres eleccions ens abocaren. (I que ningú no se senti ofès, que no faig referència a cap grup polític concret, sinó al fenomen conjuntural que la manca de majoria genera ineficàcia i disfunció i amb una representació tant dispar aconseguir-la és una fita sobrehumana.)

Els ho deia no fa pas gaire en aquestes mateixes pàgines, amb l’article “Pressupostos”: que si amb la retirada de la partida destinada a aquest afer, per exigències de la CUP i davant el dubte del posicionament de Toro “es tractava que passés com més aviat millor aquest calze, podia ser una explicació humanament comprensible, però políticament inconvenient. Perquè Figueres no ha sortit guanyant amb aquesta dolça derrota a la vegada que amarga victòria”.

I així estem palpant-nos les carns, vivint en un sublim escorç de levitació sense viure en nosaltres mateixos, amb els hamletians dubtes de ser o no ser, begin the beguine, tornant a començar perquè, com ja tinc pronosticar des de fa temps, Figueres és una ciutat plena de Penèlopes que desteixeixen de nit el que altres confeccionen de dia: ara l’equip que aspira a emular els èxits dels famosos “5 magnífics” futbolers vol presentar una moció perquè els sis grups restants mostrin a les clares el seu compromís perquè Figueres, amb un Museu del Circ, incrementi el lideratge surrealista de ser la ciutat més petita del món amb oferta cultural de primer ordre internacional.

No ho tindrà fàcil aconseguir-ho the majoress figuerenca perquè, entre altres coses, l’operació pot semblar un remake, un déjà-vu al qual s’oposarà la tossuderia i la queixa permanent a marxar endavant que sol impregnar el pensament local.

Però no està malament del tot que els figuerencs puguem tenir un retrat de família, encara que no gaudeixi, amb tota seguretat, de l’expressivitat del de Goya amb la de Carles IV. Potser a l’hora de posar, algú s’ho repensa i no vol sortir amb la cara de beneit del rei ni de la d’harpia de la reina. Tot això que guanyaríem.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li