El cinquantenari de la mort de Fages de Climent fa sortir de l’oblit l’autor figuerenc

0
687

L’Ateneu Barcelonès va acollir la cloenda de l’Any Fages, que ha servit per organitzar més de 150 actes arreu del territori


 

El Palau Savassona de Barcelona va ser construït l’any 1796. L’edifici fou ideat per ser una casa senyorial seguint el patró dels palaus urbans del gòtic català segons l’estil neoclàssic, tot i que ha patit nombroses transformacions fins a arribar en el dia d’avui. Des de l’any 1906 és la seu de l’Ateneu Barcelonès, una de les entitats culturals de referència a Catalunya. Una de les estances més emblemàtiques és la biblioteca, un espai modernista que, per la seva singularitat, és utilitzat sovint com a escenari de rodatges de pel·lícules, documentals i entrevistes a personatges del món cultural.

Un poeta i escriptor figuerenc, Carles Fages de Climent, va tenir un paper decisiu en el fet que aquest espai hagi arribat inalterable fins als nostres dies. El 27 de gener de 1939 -l’endemà de l’entrada dels ‘nacionals’ a Barcelona-, Fages va ocupar l’Ateneu, amb un altre soci i uns quants militars, i en va salvar la biblioteca, que els soldats començaven a buidar per cremar els llibres al jardí, sobretot els catalans. Va ser membre de la junta directiva durant un any, però aquest fet tan significatiu ha estat poc conegut.

Tot i això, va ser recordat a l’inici de l’acte institucional de cloenda de l’any commemoratiu del cinquantenari de la mort de l’autor empordanès, celebrat el passat 28 de febrer al mateix Ateneu Barcelonès. Fages és considerat com un dels escriptors més oblidats de la literatura catalana, malgrat que va destacar com a narrador, dramaturg i poeta -especialment pels seus epigrames- i va mantenir vincles estrets amb altres empordanesos universals, tals com Salvador Dalí i Josep Pla.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, va recordar que va ser ella mateixa, quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, qui va impulsar la commemoració: “Amb aquest any hem fet Fages una mica nostre, de tots els catalans, si ens ho permeteu els empordanesos. La paraula ‘cultura’, en el més ampli sentit de la paraula, lliga perfectament amb l’obra de l’escriptor figuerenc. El nostre deure era, per tant, incorporar-lo al panteó dels grans noms de la literatura catalana. Però això no s’acaba amb l’Any Fages. Es tracta d’un impuls inicial, al qual s’ha de donar continuïtat”, manifestà.

L’EMPORDÀ A L’ATENEU. L’acte del 28 de febrer va portar la comarca a l’Ateneu Barcelonès. A banda de la presència de desenes d’empordanesos a la celebració -alguns vinguts des de Castelló d’Empúries i Figueres i altres, gent de la comarca amb residència a Barcelona i de la rodalia-, entre els assistents hi havia gent del món de la cultura de casa nostra que han estat protagonistes especials de la commemoració, començant pel net del poeta, Climent Carles Fages, i seguint pel comissari de l’Any Fages, l’historiador Jordi Canet, l’escriptor Joan Ferrerós, els músics Carles Coll i Josep Tero, l’editor Jenar Fèlix i la directora de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, Nati Vilanova. La representació institucional estava encapçalada per l’alcalde castelloní Salvi Güell i el regidor figuerenc Francesc Cruanyes.

A banda de la consellera, la part més institucional o acadèmica estava representada pel director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, la directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, Mariàngela Vilallonga, i el president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Cassasas. L’acte va ser conduït per l’actriu Cristina Cervià, que havia participat en la lectura inaugural de l’itinerari Fages a Castelló.

RECONEIXEMENT. Després de recordar que durant aquest any s’han celebrat més de 150 activitats per tal de restituir el valor de l’obra literària de l’autor figuerenc, el comissari de l’esdeveniment, Jordi Canet, va recordar que «la commemoració també ens ha servit, per primera vegada, per difondre’l a través de les xarxes socials, per internacionalitzar la seva figura -amb alguns actes a l’estranger-, per iniciar l’inventari del seu fons documental i la digitalització, així com per reeditar obra exhaurida i per descobrir i publicar obra inèdita». Per la seva banda, el net del poeta va reconèixer que «en els darrers mesos hem pogut constatar una intensa revitalització de la seva obra». I va afegir que «la commemoració dels 50 anys de la seva mort ha estat l’impuls definitiu perquè ocupi el lloc que li correspon en la literatura catalana». Climent Carles Fages va recordar el seu avantpassat tot assenyalant que «va ser un avi entranyable i carismàtic, molt observador, que no deixava ningú indiferent. Avui crec que estaria molt content de veure aquest reconeixement».

Joan-Elies Adell, que va recordar el fet que Fages va salvar la biblioteca de l’Ateneu de la seva destrucció, també va valorar «la implicació d’altres administracions i entitats en la commemoració, de forma especial, la Universitat de Girona». Mariàngela Vilallonga, en la seva intervenció, va remarcar que «durant aquests mesos hem acostat Fages a molta gent: des de les biblioteques fins a les escoles i a les universitats, però també al públic en general, sobretot a través de les xarxes socials. La revolució fagesiana, però, continua, i tenim el compromís de seguir en aquesta línia. Per això, tenim el projecte de l’habilitació de l’Espai Fages al casal dels Climent, a Castelló, que ha de servir per divulgar la seva figura i obra en un lloc emblemàtic».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li