El cementiri, amb uns altres ulls

0
448

Al llarg de la seva història, Figueres ha tingut tres cementiris públics: un de medieval, situat dins la població, al costat de l’església vella de Sant Pere, de mitjan segle X; un de modern, al costat de la muralla medieval, dins el nucli urbà, on actualment es troba la plaça Gala-Salvador Dalí, i l’actual, a la carretera del Far. Això és el que van poder descobrir les 200 persones que van assistir, la nit de diumenge, diada de Tots Sants, a la interessant visita guiada nocturna que va fer la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, acompanyada del biòleg Josep Maria Dacosta i del doctor Narcís Bardalet. “Passejar per l’actual cementiri de Figueres _explica Seguranyes_ és passejar per una part de la història de la nostra ciutat”, de la qual existeix molt poca bibliografia: “Actualment només disposem de l’estudi que va fer Josep Maria Bernils Mach i que es va publicar l’any 2001 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordà.”“Aquestes visites són una manera de recuperar el patrimoni figuerenc, de veure el cementiri amb uns altres ulls, i és una tasca que cal continuar”, comenta Seguranyes.
El cementiri actual, del 1817, és fruit del trasllat del vell cementiri municipal arran d’una llei del Govern espanyol del 1785 que prohibia enterrar els morts dins d’una població, i que exigia fer-ho fora murs. Després d’estudiar possibles emplaçaments, l’Ajuntament va aprovar finalment l’any 1814 situar el nou cementiri a la zona de la Campassa, entre el camí vell de Castelló i la carretera del Far, i es va posar en funcionament l’any 1817. D’aquest en destaca Seguranyes l’existència d’un cementiri civil, separat del catòlic, i fins i tot prohibit durant uns anys _el 1886 es va tornar a posar en funcionament amb l’enterrament de les despulles de Pere Sicras, on avui hi ha una làpida que el presenta com el “primer lliurepensador espanyol”. El 1883 es va ampliar el cementiri civil, separat del catòlic, i s’hi van començar a enterrar ateus, maçons, lliurepensadors i protestants. El cementiri civil va romandre tancat des del 1883 i fins al 1931 i del 1939 al 1974. D’aquesta zona és destacable, segons Seguranyes, la important presència de tombes maçòniques, austeres i amb la simbologia del culte de Salomon: escaires, triangles, regles o compassos. Això explica la presència d’una important lògia maçònica a Figueres, pels volts del 1880. En aquest apartat hi ha enterrats l’advocat Enric Serra, el doctor Lluís López-Rodríguez, o el catedràtic de Física i Química de l’institut de Figueres, alcalde de Figueres i relacionat amb el partit republicà federal Joan Maria Bofill, membre de la lògia Llum de Figueres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li