El carrer Lasauca

0
1114

Pot semblar un recurs fàcil, però Figueres, pel seu bé material i el seu mal circulatori, és una cruïlla de camins i els seus governants han anant sobrevivint d’esquenes a aquesta realitat. Fa ja una bona colla d’anys m’ho va certificar l’amic Juan Molina (QEPD) quan vaig anar a veure’l al seu despatx del llavors MOP a Vilafant per demanar-li que dotessin d’enllumenat l’accés a Figueres venint de Llançà, instal·lessin un semàfor per regular l’accés dels col·legis Monturiol i Dalí, i un rail de protecció a la carretera, demandes que van concedir sense necessitat de talls de carreteres, i em va dir: “José Luis, me parece que eres el único concejal en muchos años, que se ha dado cuenta de que Figueres está cruzada por dos carreteras de propiedad estatal y viene a pedirnos algo”.

Una prova d’aquest atzucac el tenim ara actualitzat amb la decisió pendent sobre el sentit de circulació que s’ha de donar al carrer de Lasauca una vegada entri en funcionament la rotonda de la plaça del Sol, segurament l’obra urbanística més important dels darrers anys a la ciutat, i que ha estat sufragada completament per l’Estat. És aquest un punt que ben be pot ser considerat com la cruïlla de l’Empordà perquè, a poc que ens parem a pensar, què és aquest enclavament sinó aquell allà on s’entrecreuen els moviments de trànsit est-oest (Roses,Llançà-Olot) i nord-sud (França-Girona)?

Però en fi, tornant al sentit circulatori del carrer dedicat al comandant d’enginyers destinat al castell de San Fernando n’Antonio Lasauca, director de les obres de cobriment de la Rambla (la influència militar en el desenvolupament de la ciutat potser no és prou recordada, sabuda i reconeguda), sembla ser que l’Ajuntament, considerant que la ciutat no té habilitada una entrada mínimament adient pels cotxes que provinguin del nord i de l’oest, (el darrer desaprofitament ha estat el de l’avinguda Marignane) vol tornar a l’etapa de quan els turistes feien la ruta cap a Roses entrant per aquest carrer.

És aquesta una idea, em diuen, que prové de l’etapa Ludovid, i que jo crec ha de ser curosament meditada perquè a banda de significar un canvi radical en la perseguida i encara no assolida “pacificació” de la Rambla, pot crear greus inconvenients en els importants moviments est-oest. Però no només això, si la via ha d’acomplir finalment aquesta funció, crec que se l’hauria de sotmetre a una important remodelació perquè les seves estretes voreres, per on no hi poden passar dues persones juntes i amb el “flegmó” provocat per la política de terrasses, no semblen les condicions més adients per a convertir-la en el portal d’entrada a la ciutat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li