El canvi climàtic segons Peñuelas

0
1202

El científic figuerenc detalla les evidències de la nova era i exposa les possibilitats de frenar la degradació


Atenea, l’agrupació cultural del Casino Menestral Figuerenc, va començar divendres passat l’habitual cicle «Aula oberta», que enguany es dedica a la crisi climàtica. La conferència inaugural va anar a càrrec de Josep Peñuelas, l’ecòleg figuerenc amb projecció internacional. El qui fora anomenat fill adoptiu de Figueres el 2016 va demostrar la seva capacitat de convocatòria, desbordant l’assistència de públic a l’acte. En síntesi, les conclusions de la xerrada van ser: el canvi climàtic ja el patim, si no hi posem remei els riscos creixeran any rere any, però hi ha mesures i mitjans per frenar la seva evolució. Amb el seu somriure característic, Peñuelas ens va donar, malgrat tot, un missatge final d’optimisme.

Durant la gairebé hora i mitja que va durar la xerrada, el científic figuerenc va advertir que al món hi hauria 10.000 persones més, s’haurien produït quatre tones de CO2, 1.500 hectàrees de bosc haurien desaparegut i tres espècies naturals també. «Els increments del creixement són exponencials en tots als àmbits. Estem davant d’una nova era en la qual el canvi climàtic comporta un canvi global que té una incidència en l’ésser humà de manera clara. Les dades i els sensors són ben clars: hi ha canvi climàtic», proclamà Peñuelas.

Fent referència al temporal viscut durant la setmana passada, l’ecòleg assenyalà que «ja fa temps que notem el mar revoltat. Puja el nivell a zones habitades i les glaceres de les muntanyes van desapareixent. L’escalfament global que patim avança la primavera i retarda la tardor. Tot això està científicament demostrat, igual com l’increment del CO2 i del nitrogen a l’atmosfera així com el dèficit de fòsfor. Això genera estius més secs, onades de calor més freqüents i intenses i, en general, fenòmens meteorològics cada cop més extrems».

Les dades de Peñuelas, que anaven deprimint l’auditori de la sala d’actes del Casino Menestral, no es van aturar encara. «El declivi en les zones verdes va lligat a un dèficit en la disponibilitat d’aigua. Per això preocupen tant l’escalfament global per si mateix com per l’augment dels fenòmens externs que són especialment sensibles a aquests canvis de temperatura. Per això ens trobem en sequeres, incendis devastadors i inundacions. Les pèrdues de tot plegat són enormes. A més, si hi ha escassetat alimentària i d’aigua, augmentarà la immigració, creixerà la pobresa i tot plegat també tindrà efectes en l’economia. Per això ja es comença a veure que si aturem aquesta degradació, l’economia mundial millorarà. Si no fem res, empitjorarà».

Davant de tot plegat el científic figuerenc considera que «hem de reduir les emissions de CO2 i capturar tot allò que deixem anar a l’aire. Aquest darrer concepte és polèmic i es manté viu i controvertit actualment entre la comunitat científica internacional. En una dècada cal reduir al 50% els gasos que provoquen l’efecte hivernacle. S’ha d’aturar la desforestació dels nostres boscos i, en conseqüència, repoblar-los. Això s’aconsegueix reduint la producció de farratges i el consum de carn». Finalment, Peñuelas va deixar clar que «els objectius de desenvolupament sostenible passen per un canvi dels conreus agrícoles, un foment de la biodiversitat i incrementar la seguretat alimentària. Hi ha motius per a l’esperança i tenim mitjans per assolir aquests objectius».

EL PERSONATGE. Nascut a Vic el 1958, Josep Peñuelas i Reixach va venir a viure a Figueres de ben petit. De fet, va cursar l’ensenyament primari al col·legi Sant Pau i el secundari a l’institut Ramon Muntaner. Llicenciat en Biologia i Farmàcia i doctor en Ecologia. És professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Fou professor d’Ecologia a la Universitat de Barcelona. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat. Ha estat professor o investigador visitant en més de 50 universitats i centres científics d’arreu del món.

Els seus temes d’investigació són el canvi global, el canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica, les emissions biogèniques de compostos orgànics volàtils, la teledetecció i el funcionament i l’estructura dels ecosistemes terrestres, entre altres. Entre els resultats d’aquests estudis, destaquen el descobriment de mecanismes lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes i la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre els ecosistemes i la biosfera.

És autor de diversos llibres d’ecologia, de més de 800 articles publicats en revistes i llibres científics i de més de 250 de divulgació científica. Ha rebut premis a escala internacional per part de la NASA i el Ministeri de Ciència del Japó, el premi Ramon Margalef d’Ecologia –la màxima distinció científica que s’atorga a Catalunya– i el 2016 va ser nomenat fill adoptiu de Figueres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li