El canvi climàtic ha reduït un 30% la població de gorgònia al cap de Creus

0
945

El mateix informe destaca la «sobrepesca» de corall vermell i la «sobrepoblació» d’eriçons de mar


 

Durant l’any passat, el fons marí dels parcs naturals del cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han perdut fins al 30% de la superfície de Paramuricea clavata, unes colònies de pòlips semblants al corall que són clau per a la preservació de l’ecosistema. Així ho recull un informe que la Generalitat va encarregar a la Universitat de Barcelona (UB) per avaluar l’estat de la biodiversitat als dos parcs naturals marins de Catalunya. Un estudi que es repetirà anualment fins al 2020 perquè el Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) pugui impulsar mesures per millorar la gestió dels ecosistemes.

Segons el document, la mortalitat de la més coneguda com a gorgònia vermella és un dels efectes del canvi climàtic. Més concretament, és provocada per la proliferació d’algues filamentoses, associada a una combinació d’altes temperatures durant la primavera i l’estiu, una alta concentració de nutrients a l’aigua i una alta estabilitat ambiental.

I en el cas concret del cap de Creus, els signes de mortalitat queden separats en dos grups: les poblacions del sud (cap Trencat i el Gat) presenten mortalitats majors (excepte la Messina), i les poblacions del nord (cap Gros, Farallons, Portaló, l’Encalladora), mortalitats menors (excepte Massa d’Or). A les poblacions del cap Trencat i el Gat, al voltant d’un 45-50% de les colònies presenten signes de mortalitat, mentre que a la resta de poblacions, a excepció de la Massa d’Or, el percentatge de colònies afectades no supera el 30%.

MENYS CORALL I MÉS GAROTES. Conjuntament amb l’Institut de Ciències del Mar, els experts de la UB han analitzat la presència, la densitat i l’evolució de diversos indicadors (a part de la gorgònia vermella, també han analitzat el corall vermell, el briozous, les comunitats algals, les garotes, les coves i les comunitats mediolitorals) per avaluar l’estat ecològic de les comunitats biològiques i l’impacte de l’activitat humana (submarinisme, pesca artesanal i esportiva, furtivisme, etc.) sobre l’ecosistema marí.

En aquest sentit, també destaquen els resultats analítics del corall vermell i de les garotes. En el cas del corall, l’informe posa de relleu que les colònies són de talla petita a causa de la «sobrepesca» que han patit durant molts anys. Tot i que també destaca que l’orografia submarina de la zona, amb moltes coves i túnels, i molta matèria orgànica, proporciona unes condicions úniques per al seu desenvolupament.

Pel que fa als eriçons de mar, els investigadors també han detectat que a la majoria de zones hi ha una «sobrepoblació» provocada per la falta de peixos (els seus depredadors). I aquestes garotes mantenen les comunitats algals poc desenvolupades.

IMPACTE DEL SUBMARINISME. L’estudi de l’evolució de brizous també mostra l’afectació d’activitats com el submarinisme. Les densitats del cap de Creus han variat notablement entre estacions. El patró és clar: quan hi ha una major freqüentació de submarinistes, l’abundància de colònies és molt baixa, mentre que a les estacions de control de zones poc freqüentades, les densitats són superiors. A les zones freqüentades pels submarinistes, hi han desaparegut més del 50% de les colònies de brizous.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li