
Ara fa justament dotze – tretze mesos que l’institut barcelonĂ complia 175 anys. Era una commemoraciĂł, no una celebraciĂł (ja en un article publicat a Hora Nova el 3-I-2019 diferenciava el valor semĂ ntic d’aquests dos verbs) per raons de tots conegudes: la minĂşscula, però potent covid-19.
Independentment que al llarg del curs 2021-2022 sĂ que es pugui celebrar —amb retard, evidentment— amb diferents actes i activitats, em plau dedicar-li aquest article com a catedrĂ tic de Llengua Castellana i Literatura (ara es simplifica amb el nom de CastellĂ ) exprofessor i prĂ cticament sempre Cap del Departament de l’esmentada matèria, del centre durant 28 anys (1984-20212). En altra ocasiĂł (Hora Nova 6-X-2020) vaig parlar de la muniĂł de docents procedents de les terres empordaneses que han impartit classe en aquest institut barcelonĂ. Ara afegeixo que algunes figures rellevants dels anys cinquanta, entre altres, JosĂ© Luis Asián Peña, catedrĂ tic de Geografia i HÂŞ i Guillem DĂaz- Plaja, catedrĂ tic de Llengua Espanyola i Literatura, triaren l’EmpordĂ per passar les vacances d’estiu, respectivament Llançà i CadaquĂ©s.
Independentment tambĂ© aquest centre motu proprio tĂ© uns trets caracterĂstics, un ADN que han marcat la seva història. A tall d’exemple, el primer, la seva vinculaciĂł a la Universitat de Barcelona (UB), fins al punt que es manifesta en diverses facetes. AixĂ:
– El discurs inaugural del curs 1845-1846 el fĂ©u M. MilĂ i Fontanals, el seu primer director i que aleshores era el degĂ de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB.
– Una de les seus que ha tingut el centre ha estat precisament el pavellĂł de l’edifici històric de la UB: Gran Via cantonada carrer Aribau (avui edifici Josep Carner).
– A la Sala de Professors exhibeix una galeria de directors pintats alhora que es feia el retrat del rectors de la UB, tradiciĂł que s’estroncĂ l’any 1975.
– Disposa d’un extraordinari fons bibliogrĂ fic (des d’incunables a primeres edicions) procedent de la UB, ara en dipòsit a la Universitat Pompeu Fabra, igual que conserva un extraordinari aplec de material cientĂfic, procedent dels Departaments de Ciències Naturals i de FĂsica i QuĂmica, sense oblidar la seva biblioteca creada per l’empordanès Josep Coll i VehĂ l’any 1862.
Un segon tret fou que va ser guardonat amb medalles a les Exposicions de Viena i de Barcelona, respectivament els anys 1873 i 1888.
Un tercer és que des del principi, molt abans que la proposta es generalitzés a molts centres, ha ofert sempre quatre llengües estrangeres: alemany, anglès, francès i italià , amb nombrosos alumnes inscrits i avui és l’únic de la ciutat que imparteix nocturn.
Esment especial mereix la creaciĂł, l’any 1910, de l’Instituto de la Mujer impulsat per Hermenegildo Giner de los RĂos, catedrĂ tic que fou de PsicologĂa, LĂłgica y Ética con Rudimentos de Derecho (1898-1918) i germĂ de l’impulsor de la InstituciĂłn Libre de Enseñanza. Ara que sembla quelcom normalĂssim, a principis del segle XX la dona no podia accedir als estudis de SecundĂ ria i fou el Balmes capdavanter per iniciativa de Don Gildo (aixĂ l’anomenaven els alumnes). Per esmentar tres noms, allĂ estudiaren M. Ă€ngels Ferrer Sensat i EmĂlia Fustagueras, ambdues desprĂ©s catedrĂ tiques de Ciències Naturals (CN); i Francesca Vendrell Gallostra (professora de Llengua Espanyola). I casualitats de la vida, A. Ferrer i F. Vendrell foren mĂ©s tard professores del centre.
Honoren el centre professors il·lustres, entre molts altres, amb un elevat risc de cometre omissions, totalment involuntĂ ries: Ricardo Aldama (CN); JosĂ© Luis Asián Peña (Geografia i HÂŞ); Miguel Azara Reverter (Francès); Antoni Bergnes de las Casas (Grec); Caterina Bosch i Vidal (CN); Francesc Canals Vidal (Filosofia); Maria Capdevila d’Oriola (MatemĂ tiques); Joaquim Carreras i Artau (Filosofia); Josep M. Casas Homs (LlatĂ); J. Coll i VehĂ (PoĂ©tica y RetĂłrica); Joan Cortada (HÂŞ); G. DĂaz- Plaja (Lengua Espanyola y Literatura); Pompeu Fabra (Llengua Catalana); MÂŞ del Carmen Fernández Llorens (Grec); M. dels Ă€ngels Ferrer Sensat (CN); Margarita GarcĂa Sebastián (Geografia i HÂŞ); Francesc X. Garriga i Palau (Poètica y RetĂłrica); Josep Gassiot i Llorens (FQ); Luis Gil de Vicario, (Dibuix); H. Giner de los RĂos (Psicologia, LĂłgica, Rudimentos del Derecho); J. Mañé i Flaquer (RetĂłrica); M. MilĂ i Fontanals (PerfecciĂłn del LatĂn); Santiago Olives (Grec); Pau Piferrer (RetĂłrica): J. LluĂs Pons i Gallarza (RetĂłrica); Elies Rogent (TopografĂa con su Dibujo); E. Valenti Fiol (LlatĂ), tots ells dissortadament traspassats. Jubilats i en actiu n’hi ha una pila, però, per raons ètiques i, per evitar greuges comparatius, m’abstinc d’esmentar-los. Amb tot, per ser empordanesos, como jo, no em puc estar d’esmentar les jubilades Rosa Navarro (Llengua Espanyola i Literatura) i Anna Pujol (Geografia i HÂŞ), ambdues figuerenques, Mayra Fa de Llançà (MĂşsica; natural de Llançà on la seva mare fou mestra) i SebastiĂ XambĂł (MatemĂ tiques: el seu pare mestre a Vilabertran), nascut a TregurĂ (Ripollès) però que feu el Batxillerat Superior a l’institut de Figueres.
A banda de professors de molt prestigi, ha tingut al llarg d’aquest dilatat perĂode temps eminents alumnes, desprĂ©s grans figures en els seus respectius camps professionals i això es deu que fins a finals dels anys 20 del segle passat era l’únic centre oficial d’ensenyament secundari de Barcelona i molts col·legis i centres religiosos depenien administrativament del centre. AixĂ, entre d’altres, i tambĂ© amb el risc d’ometre noms de forma totalment involuntĂ ria, vull esmentar: del mĂłn eclesiĂ stic, el cardenal Enrique Pla i Daniel; el Superior dels jesuĂŻtes P. Adolfo NicolĂ s; del mĂłn de la polĂtica; Heribert Barrera, RomĂ CuyĂ s, Carles Gasòliba; Albert Oliart, Jordi Pujol, E. Prat de la Riba; del mĂłn de la literatura i del periodisme: Josep M. Castellet, Enric JardĂ, Joan Maragall, Carles Nadal i Gata, E. D’Ors, Sergi PĂ mies, Carles Riba; del mĂłn de la docència universitĂ ria: Bernat Castany (junior), Salvador Claramunt, Fabián EstapĂ©, Jorge MachĂn, Antonio Mendoza, els germans Joaquim i Isidre Molas, Borja de Riquer, Manuel Sacristán, Miguel Siguán, Josep M. Terricabras, J. Vila ValentĂ, Frederic Udina Martorell; del mĂłn de la medicina: Moisès Broggi, Josep Danon; del mĂłn jurĂdic, Santiago Udina Martorell.
En un altre ordre de coses, sĂ que va celebrar magnĂficament els 150 anys amb actes acadèmics, xerrades, ediciĂł d’un llibre de molta qualitat, un emotiu sopar on l’alumne mĂ©s antic del centre, el Dr. M. Broggi (per cert, famĂlia vinculada a Avinyonet de PuigventĂłs) ens adreçà uns mots molt emotius.
Dues pinzellades finals.
1.- Aquella feminitzaciĂł iniciada tĂmidament ara fa cent anys s’estĂ consolidant perquè darrerament hi ha hagut mĂ©s directores que directors, a la vegada que moltes professores han ocupat progressivament cĂ rrecs directius.
2.- És obligat, crec, com a persona vinculada als dos centres, establir un breu paral·lelisme amb el Ramon Muntaner de Figueres. El Balmes ha ocupat cinc seus, dos el Muntaner. AmbdĂłs han creat l’AssociaciĂł d’Amics (nascudes amb molta il·lusiĂł però, ara, dissortadament, malgrat tenir ambdues reconeixement jurĂdic amb estatuts aprovats, en via morta). AmbdĂłs han comptat amb excel·lents professors i exalumnes i compten amb llibres que recullen la seva història. Sobre el de Figueres sĂłn bĂ sics el de Joan FerrerĂłs i el publicat enguany, presentat al pati de l’institut aquest juliol. Del Balmes, el volum col·lectiu aparegut a propòsit dels 150è aniversari.
Per acabar, el destĂ, els atzars de la vida, han volgut que alguns exalumnes de l’institut R. Muntaner fĂłssim desprĂ©s docents del Balmes. És el cas dels ja citats R. Navarro, M. Fa, A. Pujol, S. XambĂł i un servidor.
Cas a part mereix la professora Maria Montserrat Teresa Enriqueta Capdevila d’Oriola, ja esmentada, amb un currĂculum impressionant, que impartĂ docència als dos instituts (proper article).
Ara sĂ, faig vots perquè el que era una commemoraciĂł històrica esdevingui una celebraciĂł festiva com cal, de gran abast i ressonĂ ncia als mitjans de comunicaciĂł, al mĂłn educatiu i cultural i als ambients intel·lectuals. Ho justifica ser el primer institut de la ciutat i provĂncia de Barcelona i un dels 5 primers de Catalunya, (Ramon Muntaner de Figueres, J Vicens Vives de Girona, Marius Torres de Lleida i Antoni de MartĂ i Franquès de Tarragona).Â
Buenos dĂas, Sr Bastons. DespuĂ©s de hablar ayer con un ex-compañero del maravillo Instituto Balmes, salieron algunos nombres a relucir, incluĂdo el suyo, ya que usted fue un gran profesor de Literatura Castellana. Me alegro verle en buen estado de salud. Y lamento mucho la pĂ©rdida de los profesores mencionados, incluidos dos que tuve la suerte de poder aprender de ellos, la Sra Margarita GarcĂa y el Sr Miguel Azara, siendo este Ăşltimo probablemente el mejor maestro que he tenido toda mi vida.
Muchas gracias y salud!