Educació més enllà de l’escola

0
1421

Si estem d’acord que els infants i els més joves aprenen en tots els espais de la seva vida quotidiana: A l’escola i a l’institut, amb la família, a casa, als carrers i a les places; a l’esplai o al cau i quan fan esport o marxen de colònies o també quan són davant les pantalles. Es fa necessari, tal com impulsa el programa «Educació360» de la Fundació Jaume Bofill, una educació a temps complet, és a dir, una proposa amb una perspectiva global de l’educació que tingui en compte què s’aprèn i com s’educa arreu. Per a fer-ho es fa necessari assolir un doble repte: que els espais no lectius de l’escola i l’institut formin part del Projecte Educatiu del Centre i que allò que s’aprèn fora dels centres educatius sigui reconegut i hi estigui connectat. I en aquest sentit l’equitat és el principal repte en l’accés a les noves oportunitats educatives, ja que no tothom té les mateixes possibilitats d’accés a aquestes oportunitats educatives, sigui per raons econòmiques o per raons socioculturals. Per això, el temps de lleure és l’espai de desigualtat per excel·lència.

Com fer-ho? Com donar resposta a aquest repte? Cal un projecte educatiu global i el punt de partida per a poder dissenyar un projecte educatiu que millori l’accés i participació d’infants al fora escola; en aquest sentit cal crear un entorn de treball connectat amb la realitat social existent, per tant, es fa necessari, en primer lloc, una anàlisi de l’entorn: situació socioeconòmica, identificar actors; detectar programes i accions socials existents ( educatives, però també d’integració social, culturals, esportives, etc. ); descriure un mapa d’equipaments ( educatius, però també centres cívics, museus, biblioteques, etc. ) i crear una xarxa d’Aliats —amb un equip impulsor inicial— amb els centres educatius i comunitat que el formen ( Professorat, AFA … ) les entitats públiques ( ajuntament, consell comarcal, etc.) i les entitats socials (espais, entitats culturals…).

L’objectiu és crear un ecosistema de treball per compartir valors i crear un propòsit comú a partir dels 4 eixos que defensa i que comparteixo amb el programa l’educació 360 (governança; més i millors oportunitats educatives, equitat i aprenentatge connectat ). La finalitat és la personalització de les propostes a partir d’una escènica comuna. Es pretén així introduir el projecte de forma natural i espontània integrada en la mesura que sigui possible en projectes, espais i temàtiques ja iniciades per evitar ser vist com un agent «paternalista» que vol incorporar propostes de fora cap a dintre. Una possible estratègia per a la seva implementació és anar d’allò micro a allò macro (amb una visió almenys a quatre anys vista), cal dissenyar un projecte escalable, i iniciar-lo amb activitats, propostes i accions que ens permetin avaluar els resultats per a implementar progressivament el projecte a tota la comunitat. S’aconsegueix d’aquesta manera validar hipòtesis i optimitzar els recursos econòmics.

Centrada l’estratègia, passem a l’acció, per a mi cal emprendre diverses accions vitals i necessàries per fer avançar l’educació a temps complet i aconseguir fer realitat el dret de tots els infants i joves d’aprendre més enllà de l’escola: En primer lloc, crear una xarxa d’actors (professional però també amb voluntariat) que puguin donar suport a les diferents accions al territori. En Segon lloc, crear un banc de recursos i bones pràctiques amb models organitzatius i guies com els actuals, però amb la incorporació de models d’activitats, temàtiques i accions per incorporar de manera que de forma autònoma puguis enriquir les propostes a partir d’activitats i propostes educatives concretes fora escola ja consolidades i validades. En tercer lloc, el reconeixement a partir de premis, beques … a les propostes més innovadores, amb capacitat de transformació, major impacte, etc. Perquè incentivar i reconèixer les persones que han apostat pel projecte esdevé al meu entendre una palanca d’estímul i perquè els impulsors passin de ser d’usuaris a ambaixadors. En quart lloc, esdevé essencial per a l’èxit de les propostes i les activitats del fora escola la formació i reconeixement de les persones professionals que treballen en el lleure. Sense un creixement personal i professional de les persones que formen part d’un projecte d’aquestes característiques es fa difícil poder integrar de forma professional i amb el valor de l’excel·lència els projectes fora escola. En cinquè lloc, la capacitat de crear programes i propostes transversals implicant no només l’àmbit educatiu, sinó també l’esport, joventut, cultura, etc. No es pot operar de forma unilateral, en aquest sentit la cerca i l’aliança amb els actors, programes i espais dels altres àmbits esdevé un eix clau per a l’èxit de l’educació a temps complert.

I en sisè lloc, i molt relacionat i connectat amb l’anterior, cal que siguin programes i accions amb una proposta connectada a les temàtiques escolars (per fer reforç, complementar, etc. ), però també als interessos dels infants i joves (així doncs, la incorporació al món laboral, TIC, cinema, videojocs… també es fa necessària ); és a dir, cal incorporar a les propostes referents reconeguts i «validats» pels mateixos usuaris. Per fer front a un món digital en constant evolució l’educació més que mai ha de ser present més enllà de l’escola i els centres educatius reglats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li