Eduard Bech: ‘L’art és molt important i s’ha de conservar, però també hi hem de poder jugar’

0
476

El nou director del Museu de l’Empordà agafa les regnes de la institució després de tres anys sense direcció. Nascut a Vila-sacra, el museòleg ha passat els seus últims vuit anys treballant als museus d’Olot gestionant la comunicació i la programació del Museu dels Sants


 

La primera tasca d’Eduard Bech serà el Pla director del Museu de l’Empordà. Què recollirà?
És el document que ens ha de servir per treballar el nostre dia a dia i ens ha de donar les guies per definir el Museu de l’Empordà. Entre tot l’equip elaborarem una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) per veure els aspectes positius i negatius de la pròpia institució i també de l’entorn del museu. Un cop feta aquesta anàlisi, caldrà trobar les solucions i buscar les estratègies necessàries.

Volem canviar la política de la institució i tractar els aspectes que no s’han desenvolupat fins ara al museu. Com per exemple l’estratègia digital o fer un bon pla de comunicació que inclogui aquesta estratègia.

D’altra banda, el projecte educatiu és bàsic, i vull que vagi dels 0 fins a més 65 anys i que inclogui un pla educatiu per a les escoles i els centres però que no només estigui dirigit a aquest públic, sinó que tot el que es faci al museu estigui vinculat a l’educació. És a dir, que tota la gent que vingui aquí aprengui i en surti amb algun contingut.

El seu projecte parlava de convertir-se en un museu participatiu.
El projecte planteja quatre pilars fonamentals els quals s’han de sustentar entre ells. Tot el que es faci al museu ha d’estar relacionat amb aquests quatre pilars i un d’ells és fer un museu sorprenent, i quan parlo de sorpresa no parlo des d’un punt de vista de màrqueting o comunicació, sinó que realment hi hagi l’element sorpresa i sigui palpable a les exposicions, les activitats o el discurs del mateix museu.

A més, ha de ser un museu participatiu perquè la gent no només vingui a rebre continguts, sinó també a donar-nos els seus continguts. Volem crear una institució on la gent s’impliqui i decideixi si fem una exposició o una altra, o si escollim una imatge o una altra…

Evidentment aquest plantejament és complicat i que sigui notori costarà, al principi, ja que és una fita que s’aconsegueix de mica en mica. Sempre m’agrada posar l’exemple del responsable d’Educathyssen, Rufino Ferreras, del museu Thyssen de Madrid. Ell explica que anys enrere s’havien esforçat molt perquè els joves anessin al museu i no ho aconseguien. Al cap d’uns deu anys, van trobar un projecte amb una multinacional i els joves van començar a anar al museu pel seu propi peu. Ferreras sempre deia “cuando ves un joven de 16 años con la gorra hacia atrás y que te dice ¡joer como mola el museo, eh!”, veus que ho has aconseguit. Nosaltres esperem que no ens costi tants anys, però m’agradaria molt comptar amb la gent de Figueres per tirar endavant el projecte del Museu de l’Empordà. 

La relació entre els joves i els museus és una assignatura pendent arreu.
Aquesta és la pregunta que tots els gestors culturals i museòlegs ens fem i no tinc la resposta. Sí que hi ha accions que fas amb grups de joves però ja són joves de col·lectius concrets com els escoltes… No és tot el jovent i per això crec que han de ser ells qui ajudin a programar activitats i exposicions.

Al meu anterior lloc de treball vam fer algunes estratègies per aconseguir incentivar els joves, com ara fer un joc de rol o fer un escape room al mateix museu. Això ens va funcionar molt bé però són coses temporals, a mi m’agradaria que hi hagués una planificació per veure si aconseguim augmentar la capacitat d’atracció pels joves, però el públic jove és realment molt complicat. Ara mateix, el que m’interessa més és aconseguir crear una comunitat entorn el museu que ens ajudi a tirar-lo endavant.

A la seva presentació esmentava el MuseuEmpordàLab. Què pretén amb aquesta iniciativa?
Que sigui un espai per a la innovació i un espai on es trobin l’empresa privada, la universitat _que són els investigadors_ i l’administració pública. Pretén ser un espai de trobada per aquests tres agents i per treballar-hi projectes comuns. No tenim pressupost per fer grans inversions en temes tecnològics o tenir pantalles a tot arreu, que a l’hora de la veritat no serveixen per a tant. La inversió en el camp tecnològic és important però l’objectiu és fer coses que els altres museus no fan i veure si tenen èxit o no. I el més important és que, al centre de tot, sempre hi ha d’haver la gent compartint espai amb la nostra col·lecció museística.

La comunicació és important per Eduard Bech. Com serà el nou plantejament comunicatiu, partint de la base que el Museu no té la pàgina web actualitzada?
Hem començat a redactar el Pla de comunicació, en el qual vull desenvolupar una estratègia digital que treballarem amb professionals del camp de la comunicació. Aquesta part la vull treballar amb una especialista que es diu Elena Villaespesa, que ha treballat durant molt temps al Tate de Londres i ara està a la Universitat de Nova York. Ella fa feina d’anàlisi web i de recollida de dades per després plantejar accions culturals.

D’altra banda, sobre la base d’aquest Pla de comunicació caldrà obrir diferents canals digitals. Tinc clar que el museu ha d’estar a les xarxes socials, ja que és on hi ha la gent i on es troba l’opinió i la participació. Per exemple, Instagram és una xarxa fantàstica per a un museu, ja que és una app dedicada a la fotografia i on pots difondre contingut, doncs hi serem.

El pressupost del museu ha augmentat. Enguany, si s’aproven els pressupostos, tindreu 220.000 euros. Com s’invertiran?
Els 200.000 euros aniran destinats a projectes. Sobretot al projecte educatiu, el Pla de comunicació, l’estratègia digital i a una imatge corporativa perquè la gent ens identifiqui ràpidament. Aquest any hi ha programades exposicions que requereixen pressupost i tenim projectes importants que requereixen despeses pel que fa al transport, l’assegurança o el disseny, entre altres.

Pel que fa al Pla educatiu per a escoles, hem de treballar per poder difondre bé l’art, l’art de l’Empordà i tot el patrimoni que tenim aquí.

I pel que fa a l’estructura del museu, hi haurà alguns canvis?
Si pogués fer la carta als Reis Mags, demanaria una intervenció i inversió en l’àmbit global per dur a terme una renovació de l’espai arquitectònic, ja que aquest espai no s’ha renovat des de fa 25 anys i realment ho necessita. Necessitem altres espais, com ara l’auditori, magatzems ben condicionats per cuidar bé la nostra col·lecció, i també necessitem espais expositius millors que els que tenim amb una bona climatització per cuidar les peces. Si pogués fer la carta als reis, ho tindria claríssim però hem de ser conscients del moment que estem vivint.

Un dels canvis que planteja és la temporalitat de les exposicions i eliminar la permanent.
Hi haurà menys exposicions i les temporals seran més llargues i amb més contingut per relacionar la gent amb la ciutat. Una exposició costa molts diners i requereix un esforç de l’equip del museu molt important. El projecte planteja crear exposicions temporals de 4 o 5 mesos. El concepte de l’exposició permanent, els museus grans ja fa temps que l’han deixat de banda. Cal saber que el nostre fons té prop de 3.000 peces i si tens una exposició permanent durant 20 o 30 anys, tens una quantitat de peces incalculable que no visualitzes. Que has de fer? Explicar sempre el mateix discurs però amb quadres diferents? Jo penso que no, per tant el que enriqueix és fer diferents mirades a la col·lecció. No sabem, encara, què hi acabarem exposant i quin enfocament s’utilitzarà, però una exposició que se m’acut és fer una visió de la col·lecció des del punt de vista de la dona. Per exemple quantes dones hi ha representades a les peces o com està plasmada la ciutat i comarca a la col·lecció… Per mi el museu ha de ser un museu que parli i hem de tenir clar que el passat ens ha d’ajudar a entendre el present per poder reflexionar sobre el futur. M’interessa més crear històries a través de l’art i explicar-les, ja que d’aquesta manera segur que la gent aprendrà molt més.

Què té al cap el nou director i quina serà la pròxima exposició?
El 22 de desembre inaugurarem una exposició escultòrica de l’empordanès Carles Bros que es diu Fes punta al llapis. Després hi haurà una altra exposició vinculada amb la família Dalí de Figueres. Aquests són projectes que ja estaven començats quan vaig arribar i ara mirarem d’encaixar-los amb la nova línia del museu.

Jo tinc idees però el que més m’interessa és desenvolupar la participació. M’agradaria fer una exposició on la gent creï el seu propi contingut, seria molt divertit. Per mi el museu ha de ser divertit, amb contingut, però divertit. L’art és molt important i s’ha de conservar, però també hi hem de poder jugar.

A la comarca, poca gent coneix realment la col·lecció del Museu de l’Empordà. Creu que Dalí sempre anirà un pas per davant, en aquest sentit?
El Museu Dalí juga una altra lliga, és internacional i té reconegut arreu del món. El Museu de l’Empordà té una funció que no està desenvolupant el Museu Dalí i és la proximitat amb la gent de la comarca. La nostra feina i la nostra obligació és que tota la gent de la ciutat i de la comarca sàpiga que aquesta col·lecció és seva, com d’important arriba a ser per a ells i també què explica d’ells. Al projecte una de les frases que dic és no hem d’explicar la història de l’art de manera enciclopèdica, sinó buscar discursos atractius per a la gent i que aquesta s’adoni que aquell quadre del museu parla d’ells mateixos.

El museu ha estat prop de tres anys sense la figura de director. Com valora la feina d’Anna Capella?
Realment per una institució és complicat estar sense direcció, però per sort hi ha gent que encara es creu el projecte i l’ha tirat endavant, com és el cas de la tècnica del Museu de l’Empordà i del responsable de Cultura de la ciutat, que hi han posat totes les ganes.
Jo conec l’Anna Capella de fa molts anys, vaig col·laborar amb el museu quan estudiava la carrera i per mi l’Anna Capella és una gran professional. Va fer molt bona feina amb grans exposicions i projectes. Ara també està fent bons projectes als museus de Mataró.

Com d’important és la cultura per un país?
La cultura és bàsica. I això es veu molt en els països que inverteixen més diners en cultura, ja que tenen propostes molt més interessants i riques. La cultura ens permet, com deia regidor de Cultura a la ciutat d’Olot, Pep Verga, educar a través de l’emoció. I penso que realment és molt important, perquè la cultura ha d’emocionar des de molts punts de vista. Quan una cosa et colpeix, et queda dins.

La cultura, sovint, està maltractada?
L’Administració ha d’apostar molt més del que aposta per les bones accions culturals i per educar la ciutat des de l’emoció. Manca molta inversió i accessibilitat i no només al producte final, sinó també en la creació cultural i en el fet de donar suport al creador artista. Però, si ja tenim poc pressupost per poder treballar, amb la creació és quan veus que estan realment maltractats i que no es valora gens. Només cal mirar els estudis, a l’Alt Empordà només hi ha una línia i un sol espai on es fa el batxillerat artístic.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz