Ecologismes

El passat dia 4 d’aquest mes vaig obrir, en el “mur” de Facebook que apareix sota el nom de “No ets de Figueres si no…” un “fil” de debat (suposo que el vocabulari d’internauta aficionat que empro Ă©s l’adequat però, si no, crec que ja m’entenen, benvolguts lectors) a propòsit de la decisiĂł presa per la CorporaciĂł municipal figuerenca en ple, de gastar-se altres 170.000 euros mĂ©s (el total de despesa serĂ  de 350.000 euros, a prop, perdonin, dels seixanta milions de les antigues pessetes) per instal·lar dos punts mĂ©s de recĂ rrega gratuĂŻta per automòbils elèctrics (en total seran quatre), amb l’ànim de fomentar l’adquisiciĂł d’aquests tipus de vehicles i l’esperança (que diuen que Ă©s la virtut que mai s’ha de perdre) que la mesura contribueixi a la reducciĂł del consum de derivats del petroli, amb la corresponent disminuciĂł de l’emissiĂł de gasos contaminants, el que evitarĂ  l’increment de l’efecte hivernacle i dificultarĂ  l’escalfament global i, finalment (Uf!), ens alliberarĂ  de l’apocalipsi del canvi climĂ tic.

Jo no sé si en alguna ocasió els he manifestat els meus recels i desconfiança, si no envers la realitat d’aquest càstig, d’aquesta mena de venjança de Gaia (les filosofies marxistes i atees que ens han fet perdre la por en les ires divines són ara les mateixes que ens porten a témer la d’una deessa de la mitologia grega), sí, pel cap baix, en què la causa d’aquest tan escatainat efecte sigui l’activitat humana en lloc d’un procés propi de la naturalesa, l’explicació del qual escapa als nostres coneixements o al nostre domini: És tal el nivell de supèrbia i fatuïtat d’aquest home actual que creiem que podem dominar, per bé o per malament, la natura. I no, jo estic convençut que aquesta, dit de manera castissa, “va a su bola” i “passa absolutament” de nosaltres.

Però parlàvem dels endolls, mai més ben dit amb el seu sentit amfibològic, perquè no deixa de tractar-se que alguns ciutadans estaran “endollats” a la gratuïtat municipal i a la rebaixa d’impostos, ja que aquests vehicles, no assequibles a les economies modestes, gosen també de reducció en els de circulació i aparcament.

La meva postura va ser (i continua sent) d’oposició total i absoluta a l’acord (que es va prendre amb 9 vots a favor i 12 abstencions) per considerar que amb aquesta mesura els impostos municipals, amb una equivocada vocació ecologista, es destinen a subvencionar els veïns amb més possibilitats econòmiques en lloc d’afavorir aquells més necessitats, alhora que de crítica envers la nul·la sensibilitat social d’uns grups que s’intitulen d’esquerres. (Només el representant del PSC, Pere Casellas va tenir una encertada intervenció denunciant el mateix que jo critico però, al final, va claudicar i en lloc de votar en contra també es va abstenir).

I no només això, és que, si el que es vol és, no fer demagògies sinó lluitar de manera efectiva contra tots els fenòmens abans citats, hi ha actuacions amb molta més eficàcia energètica, major efectivitat ecològica i millors resultats socials.

Senyores i senyors regidors, ja que han descobert els avantatges de l’electricitat (o només se l’atorguen als vehicles?) preguntin als seus tècnics per la calefacció elèctrica amb bomba de calor, el sistema de major rendiment energètic i que no produeix cap tipus de fum.

La instal·lació d’una bomba de calor amb una potència de sortida mínima de 3 kW i un consum de 1 kW té un preu en el mercat d’uns 1500 euros. Si divideixen els 350. 000 euros d’inversió total per aquest darrer import els resulta una possibilitat de dotar a més de dues-centes llars, d’aquelles que es proclama que tenen pobresa energètica, d’aquest sistema d’escalfament. I segur, segur, segur que, negociat adequadament amb la companya de subministrament elèctric s’obtindrien uns preus més assequibles i un major nombre de beneficiats.

Però no, és més fàcil deixar-se arronsar per la propaganda fàcil, per les grans paraules, per les soflames, per les campanyes de salvament de la terra, en lloc d’intentar fer d’aquesta un lloc més agradable als seus habitants.