Ecologismes

0
835

No fa pas gaires dies que a Madrid, amb bombo i plateret i amb esperança, s’esperava l’arribada d’un nou Messies (no, no m’estic referint a un possible retorn de l’Artur Mas, sinó a aquest tremendista petit ésser amb cueta el qual, en lloc d’anar al col·legi a aprendre, es dedica, com els capellans tradicionals en matèria de sexe, a parlar-nos del que no saben) que havia d’arribar després baixar no del mont Sinaí, sinó de creuar l’oceà Atlàntic en un vaixell que no hagués estat possible sense les tecnologies de les quals abdica, per donar-nos, no escrits en pedres sinó en tauleta, els nous manaments amb els quals evitar el demolidor canvi climàtic amb el qual la nova divinitat Gaia ens amenaça (allò del temor de Déu o a Jahvè fa temps que està en desús) per la persistent adoració al vedell d’or del consumisme i les seves conseqüents fumarades.

S’esperava que aquesta reunió de savis climatològics setciències ens donessin un nou catecisme per evitar aquesta destructora plaga contra la natura que constitueixen el creixement de la població i del seu benestar, però no m’ha semblat sinó que aquest simposi, per fer el qual s’han gastat ingents quantitats d’energia i s’han generat tones del malèfic CO2, no ha estat sinó una nova edició del que se’ns explicava en la faula del part de les muntanyes, que en versió de Samaniego deia: «Después que con bramidos espantosos, infundieron pavor a los mortales, estos montes,que al mundo estremecieron, un ratoncillo fue lo que parieron».

Parole, parole, parole!, cantava la Mina fa uns quants anys; fum, fum, fum, reunions per acordar que s’ha de tornar a reunir i declaracions grandiloqüents. Grans projectes i reptes inabastables per continuar mantenint la tramoia en lloc d’adoptar mesures senzilles que es troben al nostre abast.

Exemple? Canviar el reciclatge per la reutilització, i l’Empordà podria ser pioner. Per què no es posen d’acord tots els bodeguers de la comarca i adopten un mateix model de botella de vi i de cava de manera que el vidre no s’hagués de transportar a les plantes de tractament, matxucar, fondre i tornar a fer l’ampolla, sinó simplement recollir-lo i rentar-lo? Hi ha dades segons les quals una ampolla de vidre es pot reutilitzar entre 40 i 60 vegades amb un cost energètic del 5 per cent del qual suposa l’actual política de reciclatge. No m’estendré més, crec que es capta la idea.

A qui correspondria coordinar aquesta labor? Doncs què tal si ho assumís el Consell Comarcal mitjançant el seu Servei de Medi Ambient?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li