“Durant aquests anys he pogut fer el que m’agrada, no em queda res pendent”

0
1074

La decisió de penjar les botes ja està del tot païda?
Sí, tot i que si les coses haguessin anat bé hauríem jugat una mica més. No ha estat possible, ho hem intentat i no hi ha hagut sort, i encara que m’hagi costat pair-ho, ara ja ho tinc del tot acceptat.

Satisfet de la feina feta?
Sí, estic content perquè he pogut viure moltíssimes experiències durant aquests anys i he pogut esplaiar-me dins del camp i fer el que m’agrada, no em queda res pendent. L’única cosa que em sap greu és no haver pogut tornar a jugar després de tantes operacions i esforços per aconseguir-ho. M’hauria agradat fer una mica més, bàsicament per haver pogut demostrar que el pas pel quiròfan i tot el procés de recuperació ha valgut la pena.

Girem la vista enrera. T’esperaves resseguir aquesta trajectòria quan vas començar?
No. El meu cas és una mica atípic. Amb 20 anys jugava a la llavors Primera Regional amb la UE Caprabo i, a partir de llavors, hi va haver molts canvis –passant per equips com el Peralada, el València C o el Figueres– que em van portar finalment al Camp Nou.

Com es gestiona un canvi d’aquesta dimensió?
Tot aquest procés em va agafar amb una bona edat i això em va permetre contemplar la situació amb una mica més de perspectiva. Abans havia pogut viure una joventut normal i corrent, com la de qualsevol altra persona, i crec que aquest fet em va ajudar a assimilar el que em passava.

Com recordes aquelles primeres hores de blaugrana?
Recordo que l’endemà del meu debut vaig anar a buscar els diaris i, d’un dia per l’altre, vaig passar de ser un noi normal a una persona pública per haver jugat noranta minuts amb el Barça. Va ser un xoc una mica fort i imprevist, no m’ho esperava.

Quan es comença a fer tangible aquest somni?
L’arribada al Barça va superar qualsevol expectativa, al principi ho gaudeixes i aprofites al màxim el fet de poder viure el somni de jugar a Primera Divisió i, fer-ho, a més, amb un equip com aquest. Però un cop passen alguns mesos és quan veus realment el canvi que ha sofert la teva vida. És aleshores quan es comença a notar la pressió, perquè saps que s’ha de gestionar el dia a dia amb molta cura.

Quin és el moment que no et marxa del cap de tots aquests anys viscuts a l’elit?
El dia del debut amb el Barça. Vaig tenir la sort que durant aquell primer any vaig jugar partits i em vaig sentir partícip de la Lliga que vam guanyar. Però més enllà del títol el que més recordo és el debut: els moments, les paraules de Rijkaard o les situacions del voltant.

Les cames tremolen en moments així?
En el meu cas, no. Estava molt concentrat i motivat, preparat per donar el màxim de les meves possibilitats i sense pensar que hi havia milers de persones mirant-me, tot això quedava a un segon pla.

El club blaugrana va ser la rampa d’una carrera en què vas defensar diversos clubs.
Sí, pel camí he viscut moltíssimes coses. Des dels meus millors anys esportius a l’Osasuna, on vaig coincidir amb tècnics com José Luis Mendilibar o Javi Gracia, possiblement de qui més he après amb referència a conceptes tècnics, fins als cursos al Betis, al Racing de Manolo Preciado o al Middlesbrough d’Aitor Karanka. He tingut un munt d’entrenadors al llarg de tot aquest temps i de tots n’he après coses.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li