Dues vides als manaies figuerencs

0
1163

Els armats romans van desfilar el Divendres Sant entre 1952 i 1976 i durant dues dècades, a partir del 1995


 

Parlar de celebracions de cultura popular i religiosa durant la Setmana Santa a l’Alt Empordà és, actualment, parlar de la passió de Sant Climent Sescebes, els viacrucis de Castelló d’Empúries i l’Escala i la processó de Roses, entre altres. Aquestes representacions tenen, entre altres elements indispensables, la presència dels manaies, els soldats de l’imperi romà que exercien el control sobre la població a la Jerusalem d’ara fa més de vint segles.

Els manaies figuerencs han viscut dues etapes en mig segle. La primera es va iniciar l’any 1952 quan es va reprendre a la ciutat la celebració de la processó del Sant Enterrament, la nit del Divendres Sant. Aquesta expressió de la cultura popular religiosa va tenir continuïtat fins a l’any 1976. A partir d’aquell moment es va suspendre la processó i, lògicament, la sortida del capítol de manaies pels carrers de la ciutat.

Els manaies de fa mig segle eren joves de la JOAC (Joventut Obrera d’Acció Catòlica) i van arribar a aplegar 32 membres. Assajaven durant un parell de mesos a l’antiga pista de bàsquet del Patronat de la Catequística i a la mateixa ronda del Parc, en la qual, en aquella època i a la nit, registrava un pas de vehicles ben escàs. Aquests manaies van causar l’admiració de tots els figuerencs que, amb silenci i devoció, presenciaven el pas de la processó fins a l’any 1976, segons les informacions i els testimonis de l’època.

La segona etapa neix a partir de la recuperació de les representacions de La Passió al barri del Bon Pastor, a partir del 1995. La incorporació dels soldats romans, però, va ser progressiva, any rere any, fins que el 2000 ja es disposava d’un grup més o menys estable de manaies que no es va poder acabar de consolidar, tot i els intents realitzats per nombroses persones.

L’Associació de veïns Juncària-Parc Bosc va ser l’encarregada de recuperar aquesta tradició, utilitzant, en part, el material que s’havia fet servir fins als anys setanta. Els vestits no es podien fer servir i una modista del barri va ser l’encarregada de fer-ne una primera remesa de 12. Sí que es van utilitzar cascos, cuirasses i escuts, tot i que també se’n van elaborar de nous, en aquest cas a càrrec dels interns dels tallers de la presó. Una sabateria de la ciutat va aconseguir una remesa de sandàlies semblants a les de l’època. El grup ha anat desenvolupant la seva activitat durant gairebé dues dècades, a Figueres o bé a les celebracions de la comarca.

LA PROCESSÓ. Fou l’any 1976 quan es va celebrar la darrera de les processons religioses de la nit del Divendres Sant que se celebraven a Figueres. Segons els estudis realitzats pels cronistes locals Eduard Rodeja i Josep Maria Bernils Mach, el 1700 s’esmenta la processó dels penitents del Dijous Sant. La descriu el viatger francès Francois de Tours, que va romandre dos dies al convent de frares caputxins de Sant Roc, un edifici que estava a la muntanyeta on ara hi ha el castell de Sant Ferran. Explica que «al convent hi pujaven uns quants disciplinats que portaven unes caputxes unicòrnies i uns altres que portaven cadenes lligades als peus o una gran creu a les espatlles. No faltaven els que es flagel·laven». Hi havia dos passos, un amb el Crist carregat amb la Creu i l’altre que simulava Simeó, el Cirineu, que ajudava a Jesucrist. La processó baixava fins a l’església parroquial de la vila on tenia lloc un acte religiós, per retornar al convent.

La del Divendres Sant es va iniciar en una data que encara no ha estat determinada fins ara i va persistir fins al 1976. Era la processó més important de la població i tenia lloc a la nit del Divendres Sant. L’organitzava la confraria de la Puríssima Sang constituïda l’any 1563 a la capella de Sant Sebastià. La processó sortia de l’església de Sant Pere i recorria l’itinerari de la plaça Ajuntament, carrers de Peralada, Ample, Monturiol, Nou, Sant Llàtzer, Sant Pau, Sant Vicenç, pujada del Castell i Maria Àngels Vayreda. Segons les cròniques de l’època, «es desenvolupava dins d’un silenci sepulcral» i en ella hi figuraven els passos de la Dolorosa, de Jesucrist amb la Creu, la del Crist Crucificat i la del Sant Sepulcre. També hi participava la confraria del Sant Enterrament, la segona que hi havia a la ciutat, juntament amb els manaies i la banda de música del castell i les autoritats religioses, civils i militars, en el marc dels convencionalismes de l’època. Aquesta processó fou suspesa l’any 1931, amb la proclamació de la Segona República a Espanya, i no es va tornar a recuperar fins al 1952.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li