‘Double bind’

0
795

Especialistes en cercar les conseqüències que el llenguatge, les informacions que rebem per tal d’orientar-nos en la realitat que convivim, tenen capacitat de modificar el nostre comportament. Fins fa poc, els exemples de situacions on la proposta de prendre una o altra decisió, podia comportar una o diverses conseqüències, de vegades ja se li veia el llautó. No era pas una proposta; tan sols era una mal dissimulada amenaça. Pel que fa a Catalunya, n’anem rebén successives i variades. I fins aquí no costava gaire d’“aclarir-se”. Si a Catalunya, un 86% dels catalans es mostren partidaris, insisteixen i continuen en la seva determinació de convocar un referèndum, corren el risc de ser bandejats de les principals nacions democràtiques. Ves home! “Aixó no pot ser !” Darrerament, però, el que era inversemblant no fa tant de temps, esdevé quotidià. Alló que hauria de ser des d’un principi rebutjat i titllat de patètic i execrable és tolerat. A països de socarrel democràtica com la Gran Bretanya, Bèlgica, Estats Units i en països que es difressaven de defensors de la llibertat, els drets civils, la igualitat i defensors de la declaració dels drets humans hi està emergent una mena de polítics que es manifesten –sense cap vergonya–, en contra d’aquests valors tan dolorosanent assolits. Fins ara, no era pas cap problema. Qualsevol homínid (un depredador incapaç de respectar ni els de la seva espècie) podia expressar-se. Fins i tot presentar-se a les eleccions. Habitualment, era l’anècdota. Un esperpent que tan solament tenia sentit com a contrast. Passa el temps, i cada vegada més, l’esperpent, el cavenícola irracional i les seves expressions (em nego a atorgar-li la categoria de pensament), no tan solament esdevé popular; no, encara més, amb la mateixa estratègia que els nazis, guanya eleccions. Als EUA, a Gran Bretanya, a Rússia o Eslovàquia, ara més que mai ens hi cal una “classe” de repàs. La lliçó per aquesta setmana té dues parts:
Una, és per l’aprovat; l’altra, ja és per nota.

La primera: Els responsables de totes les seves misèries, són els que mai en surten perjudicats; banquers, empresaris que contracten en negre, polítics de ronyó folrat o –genèticament –qualsevol immigrant que empès per la gana, “es busca la vida”?

La segona, la de “per nota”, ja te més fondària. Tornarem a barrejar les coses? Confondrem les nostres legitimes reivindicacions (de tots), amb la legítima persecució de l’il·legal enriquiment (d’alguns)? I que s’emparaven en una justa reivindicació per tal d’abusar-ne? Si passem l’examen, encara hi haurà una nació democràtica al món. Sinó, tal com deia P. Seeger: “last train to Nuremberg, come on all”. Candidats a ser jutjats com nazis, tots hi som prop.I partíceps, si no hi fem res.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li