Dos Sant Josep i un Antoni Juncà

0
761

Durant més de 40 anys una placa recordava erròniament el lloc de naixement del compositor figuerenc


La presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, Montserrat Mauné, no es limita a gestionar l’entitat. Té una vocació per la recerca que ha posat en solfa en els darrers anys, bussejant pels arxius, i que l’ha portat a fer troballes interessants i innovadores per la història local, alguna de les quals resta encara inèdita perquè calen més investigacions i documentació. Fruit d’aquesta feina ha estat la recent reparació d’un error històric relatiu al militar i compositor musical figuerenc Antoni Juncà i Soler.

El passat 17 de maig, en un acte molt senzill, es va descobrir de nou la placa dedicada a aquest compositor, que des del l’any 1975 situava el seu lloc de naixement en un immoble del carrer Sant Josep de Figueres. Coincidint amb el 144è aniversari del naixement del músic, es va instal·lar la peça de marbre a la façana de la casa número 10 del carrer Sant Josep Sol d’Isern. Aquest sí que és el lloc on realment va néixer. La iniciativa va rebre el suport de l’Ajuntament i també del propietari de l’immoble, que, amb molt de gust, va acceptar que l’edifici aculli el rètol. El fet no es va anunciar amb antelació davant el risc que la placa es malmenés en el moment de desclavar-la.

Mauné ha recorda que «l’any 1975, amb motiu del centenari del seu naixement, la ciutat de Figueres li va retre un homenatge, el qual va quedar desdibuixat en coincidir amb el de la mort de Pep Ventura, molt més dimensionat. Entre altres actes, l’Ajuntament de Figueres va inaugurar una placa recordant-lo a la façana del número 8 del carrer de Sant Josep. Però noves dades van posar al descobert que aquest emplaçament era erroni».

La presidenta del Foment explica que «durant l’any 2017, amb motiu de la celebració a Figueres del 200 aniversari del naixement de Pep Ventura i de la Capital de la Sardana, des del Foment de la Sardana Pep Ventura es van fer diverses recerques en relació amb compositors locals i les seves obres. En una d’aquestes recerques es va detectar que on vivia la família Juncà, en el moment de néixer el fill Antoni el 1875, era al carrer Sant Josep Sol d’Isern. El motiu que origina l’equivocació és la partida del naixement que esmenta solament «Carrer Sant Josep». Però la consulta dels padrons d’habitants, tant el de 1873, com el de 1876, els situen a Sant Josep Sol d’Isern. Els documents que ho certifiquen han estat traslladats a la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament.

El trasllat de la placa es va fer la vigília de la celebració del concert de l’Aplec de la Sardana de Figueres, en el decurs del qual es va presentar el CD monogràfic dedicat a Juncà, editat per la prestigiosa entitat Músics per la Cobla, i durant el qual s’interpretaren algunes de les seves composicions, amb algunes de mai enregistrades fins ara. En aquest sentit, cal esmentar Catalunya plora, escrita a Melilla el 1935, i Les noies de Prats de Molló, inspirada en una cançó popular d’aquesta població del Vallespir. Tant el concert i l’Aplec com l’edició del CD van comptar amb el patrocini de l’Ajuntament de Figueres.

MÚSIC PROLÍFIC. Antoni Juncà i Soler va néixer a Figueres el 17 de maig del 1875, curiosament set setmanes després de la mort de Pep Ventura. Va començar a estudiar música amb mossèn Isidre Lleys i esdevingué solista de clarinet amb diferents formacions. En aquesta època també va dirigir el cor de la Societat Erato.

Segons les dades biogràfiques facilitades pel Foment de la Sardana, l’any 1905 va superar les oposicions a director de música i tot seguit va ingressar a l’exèrcit, la qual cosa el va dur, en funció dels seus ascensos, a Vitòria, Girona, Tetuán, Toledo, Melilla, Ceuta i Saragossa, on va morir el 19 de febrer del 1952. En mig d’aquests trasllats, va residir algun temps a Figueres, en estar destinat al castell de Sant Ferran (1904-1905 i 1918-1924).

La seva producció com a compositor és variada i comprèn 56 obres de música per a banda, orquestra o quintets. Però on va destacar va ser en la composició de sardanes, de les quals se’n tenen documentades 48, moltes d’aquestes com La vaca cega (basada en el popular poema de Joan Margall), L’abella i la flor o Les culleretes de Sant Miquel, que són reconegudes arreu i s’interpreten sovint. També són seves Les fades de l’Empordà, Les fires de la Santa Creu i A la memòria de Pep Ventura.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li