Dos anys de regidora: no canviaria res

Ara fa dos anys que vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Boadella i les Escaules i ha sigut molt més dificil del que jo m’havia plantejat, sobretot quan t’adones que has entrat en un ajuntament on només volen que escoltis,callis i acatis –és dur–. Al principi érem dos que intentàvem canviar les coses, però ara fa un any, per problemes personals, la meva companya la Montse, va haver d’abandonar la regidoria. Aquest any que ha passat m’he trobat molt sola defensant el que creia que era correcte,he patit en pròpia pell el que vol dir la solitud del regidor; sóc jo sola que he d’explicar i denunciar el que no és correcte… Ha estat difícil i és dur; jo sola he hagut de prendre decisions com la de deixar funcions, una decisió que vaig prendre un cop vaig veure que dins d’aquest govern on puc treballar com jo voldria, no hi faig res.

Sovint escolto que els joves no ens involucrem en política, però amb el que he viscut aquest últim any a la meva pell, moltes vegades m’he plantegat abandonar, però llavors era quan m’adonava de la fortalesa que m’ha donat la regidoria,que avui sóc més forta que ahir i menys que demà. Potser no ha és tan dolent el meu pas com a regidora en el municipi i penso que sí que hi ha joves que ens involucrem,i que és bo que ho fem i que denunciem el que veiem que no és correcte,perquè els joves som la nova politíca,la regenaració, els que creiem que les coses s’han de fer ben fetes.

No m’arrepenteixo d’haver dit sí a formar part d’una organització juvenil politíca,no m’arrepenteixo tampoc d’haver dit sí a formar part d’un partit politic,i no m’arrepenteixo d’haver acceptat el repte de ser regidora.No canviaria cap decisió presa…

Si no hagués acceptat cap de les tres coses ni en Marc Anguera ni en Joel ni en Nasko ni en Jordi i tants altres (pero els quatre primers són els primers que demano consell) formaríeu part de la meva vida i la política m’ha regalat uns amics extraodinaris que només per ells ja ha valgut la pena.