Dones que han fet història (III)

Garriga, Àngels (St. Vicenç de Calders, 1898 – Barcelona 1967) Narradora i mestra depurada. Col·laboradora de Cavall Fort, escriví llibres d’ensenyament primari en castellà i els primers publicats en català després d’acabar la Guerra Civil.

Grau, Micaela (St. Martí Provençals 1837 – Carlet 1885). Religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes de la Doctrina Cristiana. Cuidadora de malalts de colera a Carlet, al País Valencià.

Guilleumes, Rosalia (B. 1924 – 2007). Bibliòloga i historiadora de la literatura. Primera dona directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya (1973-1982). Muller de J. Rubió i Balaguer.
Hostalrich, Dolors (B. 1891 – 1979). Alumna de la 1a promoció de l’Escola de Bibliotecàries el 1915, on ingressà atreta per un anunci llegit La Vanguardia. Treballà a la Biblioteca Popular d’Olot. Dona de J. M. de Casacuberta, que fundà l’editorial Barcino el 1924.

Huix, Anna M. (Sta. Coloma de Farners 1933 – Bcn 2012). Professora de Castellà i cap d’estudis del Nocturn de l’Institut J. Balmes de Barcelona. Una de les coordinadores dels actes del 150è aniversari del centre (1995).

Ibarra, M. Antònia (Cervera 1739 – 1805). Impressora al capdavant de la impremta de la universitat de Cervera entre el 1770 i el 1778, que introduí els caràcters grecs.

Janer Maria (Cervera 1800 – Talarn 1885). Als 22 anys, nomenada mestra de novícies i als 30, Superiora. Fundadora de la congregació del Sagrat Cor de Jesús i l’Associació de les Filles de Maria de Cervera.

Karr, Carme (Barcelona 1865 – 1943), Notable periodista, musicòloga, publicista, i una de les promotores més avançades del feminisme.

Laforet, Carme (Barcelona 1926 – 2004). Escriptora en llengua castellana prou coneguda i reconeguda. Cal estudiar-la amb altres que, essent de Catalunya, fan literatura en castellà.

Larrocha, Alícia de (Bcn 1923 – 2009). Cantant. De nena ja actuà en concerts a Madrid i Bcn, però el seu triomf internacional fou als EEUU el 1954 com a pianista. Als anys 60 arribà a programar 120 concerts.

Lizaran, Ana (Esparraguera 1944 – Bcn 2013). Prestigiosa actriu de teatre, cine i TV.
López Garcia, Victòria de Los �ngeles. Vegeu Victòria de Los �ngeles.

Mañé, Teresa (Cubelles 1865 – Perpinyà 1939). Emprà el pseudònim Soledad Gustavo. Mestra. Editora. Política molt compromesa. Mare de Federica Montseny.

Marçal, M. Mercè (Ivars d’Urgell 1952 – 1998). Escriptora traspassada massa jove.

Margenat, Facunda (Girona 1876 -Barcelona 1936). Religiosa de l’Institut de Religioses de St. Josep de Girona. Beatificada el 2015.

Martínez, Ana M. (Barcelona 1907 – Santpedor, 2000). Primera dona de la junta del FC Barcelona, i alhora atleta impulsora del club femení de l’esport. S’apuntà a la columna Durruti. Exiliada a França.

Maseras, Elena (Vilaseca 1853 – 1905). Metgessa, primera dona matriculada a la Facultat de Medicina i la primera que cursà una carrera universitària a tot l’Estat.

Massanés, M. Josepa (Tarragona 1811 – Barcelona 1887). Poeta de vida cultural activa, primera dona que ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1838), però… només com a sòcia honorària.

Mata, Marta (Barcelona 1926 – 2006). Filla d’Àngels Garriga i alumna de l’Institut-Escola de la Generalitat. Pedagoga defensora de l’ensenyament públic, català i democràtic. Política (regidora a l’Ajuntament de Barcelona, senadora, diputada a Madrid i a Barcelona).

Matas, Carme (Barcelona 1863 – 1943). Pianista, pedagoga (Escola Municipal de Música). El 1888, amb motiu de la Exposició Universal, fou una de les concertistes que oferí un recital de piano.