Domènec Espadalé: ‘Una empresa que no es digitalitzi no tindrà futur’

0
751

És el president de la Cambra de Comerç de Girona des del 2006. Aquest any, però, és el seu darrer, ja que al maig hi haurà eleccions camerals. Espadalé explica que Figueres ha de reactivar la zona comercial i «fer-la atractiva per a tothom». Destaca també que el petit comerç no desapareixerà, però cal que aquest «s’especialitzi». L’empresari afegeix que cal mirar «al món»


 

Figueres ha acollit la primera edició de TreballemGi, què pretén aquesta iniciativa ocupacional?
Ja fa molt temps que tenim un programa europeu, concretament el PICE (Programa Integral de Cualificación y Empleo) amb el qual intentem formar i preparar joves de fins a 29 anys per tal d’introduir-los a les empreses. Aquesta fira es va fer per primera vegada a Girona i ens interessava molt fer la segona edició a Figueres, ja que hi ha una necessitat peremptòria. A la ciutat i a la comarca, en general, hi ha molts joves que necessiten llocs de treball. I per tant, ajuntar empreses que necessiten personal i joves que busquen feina és l’ideal. Ha tingut molt bona rebuda, només cal veure aquest espai de l’Auditori dels Caputxins, que està ple a vessar.

Com a president de la Cambra de Comerç de les comarques gironines, com analitza la salut econòmica del sector empresarial de l’Alt Empordà?
Cal destacar que Figueres i l’Empordà tenen una perspectiva enorme. La situació és estratègica, des del turisme de la Costa Brava o el món del vi i l’enoturisme, que cada vegada va a més. L’altre dia, amb un company comentàvem que l’Empordà ja es pot dir que és la Toscana italiana o la Provença francesa. En aquesta zona hi ha moltes possibilitats, ara bé, les circumstàncies fan que, a vegades, s’hagi de donar impuls a tot això que tenim. Val a dir que ja s’està fent, perquè pel vi ve gent d’arreu i per la Costa Brava ja ni en parlem… però la capital en si, per tant, Figueres, potser hauria de ser més el motor de tot això. La ciutat ha d’intentar que la zona comercial, per exemple, sigui atractiva per a tothom. Una de les coses que té Figueres i l’Empordà és la visita turística, hi ha el Museu Dalí, Púbol, el cap de Creus, Cadaqués… tot plegat s’ha d’aprofitar i s’està fent feina en aquest sentit. L’Ajuntament de Figueres ha col·laborat moltíssim en aquesta iniciativa, ja que la ciutat té un dels nivells d’atur més elevats de les comarques de Girona i s’ha d’intentar abaixar. Per aquesta raó pensem que iniciatives com la d’avui són el que es pot fer per tirar endavant com cal.

Precisament el sector comercial de la ciutat és una de les preocupacions. Què caldria fer per millorar la situació?
Aquesta és una preocupació generalitzada, fa uns dies vaig estar a la Setmana del Comerç de Barcelona i l’empresari Alfons Cornella explicava les possibilitats dels comerciants. Sabem que hi ha l’iComerç, que és una competència brutal, igual que les grans superfícies, que ja hi eren abans i també són competència. Però el que ha de fer el petit comerciant és especialitzar-se, sobretot, en els avantatges relacionats amb el tracte personal i explotar-los.

El que manca és mentalització i preparació del comerciant envers el client. Ell (referint-se a Cornella), amb molt de sentit, explicava experiències d’altres països que estan potenciant les botigues i el petit comerç. El petit comerç no desapareixerà mai, ara bé, s’ha de saber fer o especialitzar-se en un tema concret, o oferir el que no poden oferir les grans superfícies o la compra en línia, com el tracte humà. I per fer-ho, cal preparar la gent per atendre el client, entre moltes altres coses.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’índex de confiança empresarial ha caigut, el primer trimestre d’aquest 2019, un -2,2% a la Cambra de Girona. Què volen dir aquestes xifres?
Hi ha hagut el problema que les exportacions també han caigut una mica, cal pensar que fins avui en dia les circumstàncies han anat canviant i la situació econòmica i política del món ha canviat molt. Aquest és un fet que ens ha perjudicat, evidentment. De tota manera, l’expectativa que tenim per aquest any és positiva i pensem que se superarà durant la resta de mesos, malgrat que el PIB del 2019 serà inferior al de l’any passat. Cal pensar que ens trobem en una situació, a tot el món, complexa, i això sempre influeix en les exportacions, que és el leitmotiv de la Cambra de Comerç. D’altra banda, també tenim com a tema important el turisme, que aquest us toca de ple aquí l’Alt Empordà. Ara amb el turisme tenim el problema del Brexit dels anglesos, que no se sap com acabarà, i aquest o ens beneficiarà o ens perjudicarà… Les perspectives no són dolentes, l’any passat va venir menys gent però es va recaptar més. Això vol dir que va venir menys turisme però amb més poder adquisitiu, i també és un fet positiu.

Parla del Brexit d’Anglaterra, també va dir que l’efecte dels Armilles Grogues a França no havia afectat l’economia, però què en pot dir del procés independentista? Està alterant l’economia d’algun sector?
Per una banda dic que no, perquè hi ha hagut gent que ha invertit, sobretot al món industrial i turístic. S’han fet inversions i s’està treballant molt bé i amb possibilitats. Que pugui afectar alguna cosa i en algun sector? No diré que no. Nosaltres el que necessitem com a empresaris és que hi hagi tranquil·litat, però en global, no ha afectat perquè sobretot a Girona i a Catalunya tenim empreses molt potents i també un turisme un espectacular. Per altra banda, la gastronomia i el sector alimentari ens van molt a favor. Això fa que, arreu del món, ens coneguin cada vegada més. I també vull explicar que la visió ha de ser cap al món, aquest ha de ser el nostre mercat, no hem de pensar només en la península Ibèrica o en Espanya o Catalunya, sinó en el món.

Quin ha de ser el paper de l’empresariat en el guirigall polític actual?
L’empresari pot tenir la ideologia que vulgui, tot és respectable, però hem de pensar a treballar, crear llocs de feina i vendre qualitat, a tot el món. Aquest ha de ser el missatge que envio als empresaris i les empresàries del país.

Al maig hi haurà eleccions a la Cambra, vostè no s’hi presenta…
No, i ja em toca, eh? Amb l’edat que tinc! Ja fa cinc anys que hauria d’haver plegat, perquè el 2014 hi havia d’haver eleccions però finalment es van ajornar… Per tant, hi he estat cinc anys més de propina. He estimat molt la Cambra de Comerç de Girona i he fet tot el que he pogut, però ja és hora de reposar.

Com valora la seva trajectòria?
Només puc dir que he posat tot l’esforç per fer que les empreses de Girona es beneficiessin de les nostres eines. Els hem ajudat en tot el que hem pogut en els moments més difícils de crisi i això és traumàtic, eh? Però ara això ja està passat i deixo la Cambra en números negres, que fa cosa de tres anys no hauria estat possible. Ara els resultats són positius malgrat la complicada situació i traumàtica, repeteixo, ja que hem hagut de fer les mil i una per poder sobreviure. Penseu que de 46 persones que érem ara en som 21. Imagineu el que ha sigut prescindir de tota aquesta gent coneguda, amiga i sobretot professionals com cal, que no es podien mantenir. El pressupost de l’any 2014 era de quatre milions i mig i ara estem a un milió vuit-cents mil euros. El pressupost ha baixat més de la meitat i ens vam veure obligats a prescindir de personal, això ha estat el més dolorós per mi. Ara s’ha superat i sembla que tots aquests projectes europeus han ajudat moltíssim. Val a dir que gràcies a això podem sobreviure i ajudar les empreses.

Es diu que sortim de la crisi però que no ens fem il·lusions… alguns expliquen que la davallada que vindrà serà encara més forta que la del 2010. Què en pensa?
Si parlem de tres o quatre anys enrere, és cert que hem sortit d’aquest pou, però no estem en una situació radiant perquè el PIB va baixant respecte a anys anteriors. Per tant, no hem sortit de la crisi, sinó que estem en un moment d’estabilitat i jo ja firmaria per tal que continués així. Les indústries han fet inversions i hem exportat més que mai. A banda, la construcció, que era el sector empresarial més tocat, ja fa dos anys que augmenta un 5% i això és molt positiu. Per tant, no ens hem d’espantar, ben al contrari, cal posar-hi tot l’esforç, qualitat i bon saber. I professionalitat, és clar.

ÀNGEL REYNAL

I ara que plega, què és el que li ha quedat al tinter?
Sens dubte un dels projectes és el del Logis Empordà, m’hauria agradat plegar havent inaugurat el centre logístic intermodal amb accés ferroviari d’amplades ibèriques i europees. És una de les recances que tinc, la veritat. També en tinc altres com l’estació de Girona a l’aeroport i que aquest sigui la quarta pista de l’aeroport del Prat, que també és molt important per Girona i les comarques que l’envolten. El problema amb la intermodal de Vilamalla de carretera i ferrocarril ha estat culpa que l’Estat no ens ha fet la via d’amplada europea fins a arribar a l’estació del centre.

I en quin estat es troba ara mateix l’intermodal?
Soc optimista, està en bon camí. Hi ha inversió i també sembla que l’acord entre la Generalitat i l’Estat avança, però com que hi ha eleccions no sabrem què passarà. Esperem que es faci realitat, ja que tenir carretera i ferrocarril amb el plus de la situació estratègica de la zona és molt interessant. Estem a la porta d’Europa i el lloc és ideal perquè s’ajunta amb la carretera, i també l’autopista. Aquest és un projecte en el qual he treballat durant molts anys i encara no ho hauré pogut inaugurar, però com deia, soc optimista i es farà realitat.

I el corredor mediterrani?
És un tema pel qual també he lluitat molt i arreu del món. Ara tenim l’acord amb els valencians, que també estan a favor nostre encara que ha costat bastant, eh? Però darrerament he anat a reunions amb empresaris valencians i hi estan d’acord. És important que Catalunya, València, Múrcia i Almeria sigui tot el corredor. Amb el corredor hi hauria l’avantatge que el camió pujaria sobre el vagó de tren i arribaria arreu d’Europa. Personalment, m’hauria agradat que això es fes realitat a Vilamalla, al Logis Empordà, però finalment està previst que es faci a Barcelona. Però vaja, mentre es faci… jo ja estic content.

Quin ha de ser el futur del sector empresarial?
Bona pregunta. Sempre hem parlat de la internacionalització, però ara tenim també la digitalització de les empreses. Això és el futur: internacionalització del nostre producte arreu del món però també cal que les empreses es digitalitzin. Una empresa que no es digitalitzi no tindrà futur. Això ara és bàsic, ja està encarat per formar gent i que les empreses més petites i mitjanes es puguin digitalitzar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li