Dolors Bramon: ‘La qüestió del vel és molt secundària, el que cal treure és el vel de les ments’

0
656

És una veu sempre escoltada a l’hora de parlar del món islàmic i desfer-ne els tòpics: Dolors Bramon (Banyoles, 1943), doctora en Filologia Semítica i en Història Medieval. De caràcter pedagògic i incansable, va oferir la conferència ‘Com s’ha anat constituint l’estatus de la dona a l’Islam?’, divendres passat a Figueres, en el marc del cicle ‘Aula Oberta’ de l’agrupació cultural Atenea


 

Quin missatge ha volgut traslladar a Figueres?
Vull traslladar quina és la situació sobre l’Islam de la condició de la dona, que la situació teòrica té poc a veure, desgraciadament, amb el que estem veiem nosaltres ara. És a dir, que hi ha una teoria molt favorable a la dona, però molt poc escoltada per la majoria de musulmans i musulmanes. Hi ha una contradicció entre la doctrina que, segons ells, Déu els va donar i el cas que en fan. Poso diversos exemples per veure com ha anat degradant-se l’estatus de les dones a l’Islam actual.

Amb quins exemples ho il·lustra?
Per exemple, l’Alcorà no és partidari de la poligàmia. Diu que, perquè un home pugui tenir quatre dones o tres, les ha de tractar totes igual. I, unes pàgines més endavant d’haver dit això, diu que és impossible que un home sigui equitatiu i tracti igual les dones. És a dir, si ja diu que no ho podrà fer i ho ha posat com a condició, vol dir que no n’és partidari. Ara bé, això, a aquella gent d’Aràbia del segle setè, que tenien més d’una dona, no els va agradar. I van anar reconvertint la doctrina de l’Alcorà tal com els va convenir. I, per tant, s’han produït i es produeixen injustícies flagrants i algú ho ha de dir. I jo em dedico, fa temps, a anar-ho dient.

En més d’una ocasió, ha assegurat que l’Alcorà té un llenguatge feminista.
Del tot, si es compara amb el que s’escrivia en aquells moments. Perquè, de feminisme, se’n parla fa cent anys només. És un llibre feminista si després expliques que, en el segle setè, de feminisme no n’hi havia ni se sabia què era. És molt més favorable a la dona l’Alcorà que el catolicisme. No que el cristianisme. Les dones protestants poden demanar el divorci, poden arribar al sacerdoci. Les dones catòliques no poden demanar el divorci, és un pecat divorciar-se, etcètera. I, en canvi, a l’Islam, la dona pot separar-se, pot demanar el divorci ella, hi ha unes diferències. El que passa és que la visió que en tenim és molt deformada i procuro posar les coses al seu lloc. Bastant difícil i bastant inútil, perquè són tants segles de deformar la doctrina que és molt difícil ara tornar-ho a posar bé. Però hi ha moltes dones i homes musulmans que lluiten perquè es torni a la pràctica inicial que jo considero favorable. La cosa és el cas que se’n fa.

A moltes xerrades se li deu preguntar per la qüestió del vel…
La qüestió del vel és molt secundària. El que s’ha de treure és el vel de les ments. Aquest és el que s’ha de treure. I, això, tant ho necessiten les dones occidentals com les musulmanes, i les atees, i les que sigui. La gent avui parla del vel però l’Alcorà, la paraula de Déu, no prescriu en cap moment que les dones s’hagin de tapar més que el que es considera la decència. El que veiem és que ara s’està posant de moda posar-se vel. És una moda. Espero que sigui una moda que passi. Tard o d’hora ha de passar i, ara, és el més visible. El més important és treure el vel dels cervells.

Posar-se el vel és també una mostra d’identitat.
Algunes musulmanes, sobretot, i també alguns musulmans creuen que és bo exhibir. La gent es pot vestir com vol. Ara bé, que per demostrar que ets musulmana t’hagis de tapar els cabells no li veig el què. Moltes dones cristianes van amb una creueta petita penjada al coll però amb una creuassa, oi que la gent no hi va? El vel és molt visible, les medalles o les creus que puguin portar els cristians al coll, o allà on sigui, no són tan visibles, no criden tant l’atenció. Però, en principi, un no ha de demostrar, crec jo, que té tal creença exhibint un símbol d’aquesta creença. Es pot ser independentista i no portar llaços grocs, per exemple.

Fa l’afecte que, des del moviment feminista, sovint es donen massa lliçons a les dones musulmanes.
En donem massa, sí. Però, primer, no es pot parlar del feminisme: hi ha moltes variants d’una cosa que en diem feminisme. Feminismes islàmics n’hi ha, també. A algunes musulmanes que lluiten per la llibertat de la dona no els agrada que els donin el nom de feministes, perquè diuen i creuen que aquesta idea és una idea occidental. Deuen tenir raó. No cal que et diguis feminista per lluitar en defensa dels drets de la dona. El món és molt variat i hi ha molts malentesos, exageracions, i a la gent li agrada discutir. És bo que aquestes idees en pro de la dona existeixin, tant en el món cristià, com en el món ateu i en el món musulmà.

En els últims anys, les dones han patit un retrocés de la seva situació en el món musulmà?
Hi ha de tot. Algunes dones no i, en canvi, algunes no només no han retrocedit, sinó que a més tenen brigades que lluiten amb molta llibertat, com ara les dones musulmanes kurdes. Altres han retrocedit, com les que van caure en mans d’aquest mal anomenat estat Islàmic, que les van fer servir d’esclaves sexuals i de mil coses dolentes més. No es pot generalitzar, unes hi ha guanyat i altres han retrocedit.

Com veu l’augment dels discursos xenòfobs i racistes que darrerament estan calant en la nostra societat?
Ho veig molt malament. No té gaire a veure amb la qüestió religiosa. És més una qüestió política, del retrocés de l’estat econòmic de la gent, de la gent d’on sigui. I, per tant, sempre s’ha de buscar un culpable. I el culpable, ara, acostuma a ser l’Islam. Fa més anys, el culpable era el comunisme, Moscou, etcètera. Sempre Occident ha de buscar un culpable. Ara, els toca el rebre als musulmans.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li