Dilema o fal·làcia?

0
997

Es diu que un dilema és un argument que està format per dues proposicions contràries entre les quals se n’ha de triar una per intentar solucionar, encara que sigui de manera no completa i perfecta, el fet o problema que la genera.

Però també es diu que quan en un debat es proposa com a argument d’un dilema, aquest pot convertir-se, per la voluntat manipuladora del ponent, en una fal·làcia, és a dir, en un argument que sota l’aparença de validesa no ho és, sinó que enclou un engany o una mentida, la qual en aquest cas la podríem considerar com la fal·làcia del fals dilema perquè limita les opcions a només dues, quan en realitat aquestes dues possibilitats no només poden no estar realment oposades, sinó que la solució al problema pot residir en l’adequada combinació entre ambdues.

Ve aquesta prèvia disquisició, benvolguts lectors, a intentar emmarcar en un àmbit lògic, és a dir, de raonament coherent i sense contradiccions, un dels aspectes amb el qual els nostres manaires governamentals (sí, sí, simples manaires perquè poc que ens governen que és guiar i dirigir una societat cercant el bé general, sinó que simplement manen per prohibir i sancionar perquè no saben fer altra cosa) intenten convèncer-nos que només els seus «ordeno, mano i vull que es faci» són la solució a la desgràcia més gran que ha patit la humanitat en aquests quasi vuitanta anys des que va acabar la Segona Guerra Mundial.

És aquest dilema que ens ha posat com a esquer en un perillós ham, que en el cas de caure en l’engany i mossegar-los cauríem en un estat d’absoluta submissió sociològica i política, d’anul·lació i suplantació de voluntats, d’esdevenir, com feia temps definia Marcuse, manipulables éssers unidimensionals d’encefalograma pla; és aquesta fal·làcia, deia, la d’haver d’escollir entre economia o salut per combatre la pandèmia que ens assola.
«Economia o salut» és un dilema fals, és una fal·làcia del tipus del fals dilema perquè economia i salut són les dues cares d’una mateixa moneda, la vida; economia i salut són el ying i el yang, les dues forces oposades, però complementàries que es troben a totes les coses; economia i salut són el positiu i el negatiu en termes no només morals, sinó també tècnics.

En definitiva, economia i salut, si es vol, poden ser estimades com Déu i el diable. Però llavors no oblidem el que va dir un Papa, el nom del qual ara no recordo: que l’existència de Déu era incomprensible sense la del diable.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li