Dídac Lee: ‘He estat molts anys al Barça i ara em ve de gust fomentar l’emprenedoria a la meva terra’

0
758

És empresari tecnològic, emprenedor i figuerenc. Somiava en ser jugador del Futbol Club Barcelona, però com diu ell mateix, «no vaig poder ni jugar a l’equip de l’escola». Tot i això, va convertir-se en el directiu més jove del club esportiu i en l’actualitat gestiona diferents empreses. En aquesta entrevista desgrana cap on avança el futur tecnològic i les motivacions que té com empresari, entre altres


Estic davant d’un dels figuerencs que més diners ha fet guanyar al Futbol Club Barcelona sense marcar ni un gol. Com es fa?
[Entre riures] Sí, es pot dir així. Ser directiu del Barça era un somni que tenia des de petit. Vam ser la primera família no caucàsica de Figueres, i quan anava a l’escola em sentia diferent, però quan em posava la samarreta del Barça em sentia integrat. Des de molt petit ja tenia ganes de ser directiu, diria que amb només deu anys ja ho deia, no he conegut mai ningú que amb deu anys tingués clar que volia ser directiu. Pensava «ja que no puc estar al camp, intentaré estar als despatxos.» I és un procés molt complicat arribar a ser directiu, has d’estar dins un equip que guanyi la candidatura, guanyar les eleccions, pagar la campanya, fer un aval d’una part important del pressupost… i amb 36 anys vaig aconseguir-ho, crec que he sigut el directiu que ha avalat més jove de la història.

I des del dia u, quan vaig entrar, vaig tenir molt clar on s’havia de treballar. Sempre s’havia dit que el Barça era una marca global i el que passa és que això és molt fàcil de dir, però molt difícil de materialitzar. Al final, el Barça és extremadament local, els partits es juguen al Camp Nou i és justament el contrari de la globalitat. I tenia clara que aquesta globalitat es podia fer tangible a través de la digitalització i així arribar a tothom. El primer pas va ser crear una gran base de seguidors a les xarxes socials i, de fet, el Barça actualement és el número 1 mundial a les xarxes.

De fet, esteu al número 1 de totes les plataformes de xarxes socials.
Sí, a tots els canals i superant a tots els equips, i no només en números sinó en interaccions, que és el més important. El primer pas va ser treballar molt les xarxes socials, i el següent va ser treballar continguts d’altíssim nivell. El Barça, per si mateix, genera molts continguts esportius, però el tema de l’esport és quelcom molt saturat perquè tenim diaris, ràdios, tertúlies… que parlen tot el dia del Barça. En aquell moment totes les fonts d’ingressos estaven saturades, abans de la Covid-19, quan era el primer club del món en facturació, i el que se’ns va ocórrer per continuar generant-ne va ser a través del món digital i així abraçar àmbits diferents. Vam passar del món esportiu al món de l’entreteniment, i dins d’aquest segon món, els continguts d’entreteniment. Vam crear també el projecte estrella que és Barça Studios, una productora de continguts no necessàriament esportius.

Un dels projectes és la sèrie amb Albert Espinosa.
Una sèrie fabulosa amb l’Albert Espinosa, i també estem produint una sèrie de dibuixos animats marca Barça, amb valors Barça, però que no té res a veure amb l’esport. També vam fer una sèrie basada en la realitat, Matx Day, que vam poder vendre a Netflix i a Llatinoamèrica, durant uns mesos ha estat al top 3 de programes més vistos… I que un club de futbol faci un contingut, el vengui a Netflix i superi La Casa de Papel és el que se’n diu irrupció, que traduït a un llenguatge fàcil és: quan t’avancen per la dreta (entre riures). I entre això i tota la feina prèvia de venda de tiquets en línia, la creació de continguts, o comerç electrònic, entre altres, ha fet que abans de la Covid-19, estigués generant 100 MEUR. El més important però, és que són ingressos de futur, tinc una gran confiança en Barça TV+, que és com el nostre Netflix, i esperem poder arribar a tots els seguidors del club, allà on siguin.

Fa una mica la sensació que tothom coneix Dídac Lee, però ningú sap exactament a què es dedica.
Crec que coneixen més el meu tiet Fermín (propietari del restaurant Shang-Haï de Figueres) que no a mi, si no fos pel Barça, a mi no em coneixeria ningú. Fa 25 anys vaig començar a emprendre, vaig crear la primera empresa al 1995 i des de llavors no he parat de crear companyies, n’he fet créixer vuit, i totes menys una estan a Barcelona, l’altra a Girona (Celrà) i ens dediquem bàsicament a temes d’Internet: comerç electrònic, màrqueting en línia, enginyeria… Han passat 25 anys i som unes 800 persones, i des de fa 5 anys jo em dedico 100% a la inversió, gestionant un fons d’inversió.

L’empresa Galdana Ventures és un fons d’inversió que inverteix en altres fons d’inversió. Explicat de manera planera, com s’ha d’entendre?
He trigat 20 anys en poder crear una empresa amb cara i ulls a Internet, 20 anys. Veig que casos com el nostre, en tot l’Estat espanyol potser n’hi ha quatre o cinc, en 25 anys eh? I des del punt de vista de l’inversor, potser no és gaire atractiu pensar que necessites tants anys perquè vagi bé. I el que vam veure amb uns socis és que existia la possibilitat d’invertir en els futurs Google o Facebook, però és clar, com s’inverteix en un futur Facebook? Aquestes empreses sempre van a buscar els diners dels millors fons d’inversió del món i el fundador del proper Facebook no em trucarà pas a mi, el que fan és trucar els millors inversors, que són a Silicon Valley o la Xina, això els aporta molta experiència perquè ja han ajudat a construir altres empreses i és futur assegurat. Així doncs, el que fem a Galdana és invertit en aquests millors fons del món, trobar-los és molt difícil i deixar que t’inverteixin encara més, perquè són mundialment coneguts i el que faig és això, invertir en aquests fons. Vaig molt als Estats Units i a la Xina —abans de la Covid-19—; a la Xina per raons òbvies, i als Estats Units hi vaig cada dos mesos. I amb relació a tot això, properament editarem un llibre que hem traduït i n’hem comprat els drets, sobre el Silicon Valley.

Dit ràpid i simple, inverteix en empreses del futur. Cap on anem, doncs?
Sí, així és com li explico a la meva mare, inverteixo ens els futurs Googles o futurs Facebook. Pel que fa al món tecnològic, crec que anem cap a un món on gràcies a la tecnologia la gent podrà transportar-se de millor manera, el transport ecològic té molta tecnologia. D’altra banda, anem a un món molt més eficient gràcies a la intel·ligència artificial, a un món on hi haurà noves maneres d’aprendre a l’escola, a través de la realitat virtual, que facilitarà l’aprenentatge. També anem cap a un món on entretenir-se serà diferent, ho hem vist amb Netflix. Nosaltres no vam ser inversors a Netflix, però ho hem sigut a Spotify. Penso que la tecnologia ens ha de transformar la manera com vivim, consumim, ens entretenim, aprenem, ens relacionem… Soc molt optimista, quan veig algunes inversions que hem fet,com els aerotaxis, crec que més que estar en una època de canvis, estem en un canvi d’època, clarament.

El món és més tecnològic que mai, però la societat no. Hi ha una escletxa digital brutal que separa encara més les persones, com s’hi ha de treballar?
És una molt bona pregunta. Més que parlar d’un món tecnològic, m’agradaria pensar que el nostre món és el mateix de sempre, però la tecnologia el farà una mica millor. La tecnologia és una eina, no una finalitat. Quan la meva mare mira Netflix no pensa que és una empresa emergent tecnològica, ni quan es comunica amb la seva germana els diumenges per videotrucada. La tecnologia ha d’estar al servei de l’ésser humà i cada vegada té menys sentit parlar d’un sector tecnològic, perquè tots els sectors tenen tecnologia. Aquests dies estic mirant un projecte basat en tractors autòmats, increïble.

Com deia, la tecnologia està a tots els sectors, un d’ells és l’esport i l’aparició dels esports electrònics, com ho analitza?
Quan ho vaig veure per primera vegada vaig tenir la sensació de fer-me gran i de no entendre res, un jovent que juga a videojocs i que el públic els mira amb una afició brutal. Els eSports, no sé si el nom és d’allò més correcte perquè hi ha una part que enganya: «sports», al final crec que és una manera d’entreteniment. Hi ha qui s’entreté mirant el Barça i hi ha qui s’entreté mirant algú com juga a un videojoc. I per què enganxa? Perquè quan miro un jove jugant a un videojoc tinc la sensació que allò ho puc fer, en canvi, quan veig en Messi jugar, sé que el que fa ell jo no ho faré en tres vides. S’ha de mirar des del punt de vista de l’entreteniment.

Un entreteniment que genera molts diners, oi?
Moltíssims. A Àsia, el que es genera amb els eSports probablement és molt aprop de superar els esports tradicionals. És un nou camí d’entreteniment i té molt futur.

Com analitza la situació econòmica mundial?
La pandèmia ha sigut un desastre per l’economia d’aquest país, penso que no revelaré res que no s’hagi dit, però penso que com a tot desastre, tens unes oportunitats, i tots aquells negocis que han pogut digitalitzar-se d’una manera o altra potser ho patiran una mica menys.

Ha quedat més que demostrat que si tens un negoci sense web, t’has d’actualitzar.
El que s’esperava en els pròxims cinc anys sobre la digitalització s’ha accelerat en tres mesos. Ja s’anava fent la digitalització de manera natural però, és clar, quan t’obliguen a quedar-te a casa no tens més nassos que digitalitzar-ho tot. Des de com ens relacionem, com anem a l’escola, com ens entretenim (que això ja ho teníem)… Tinc una sensació agredolça, però, perquè pel que fa al món digital, tot va més o menys igual o millor, les empreses on hem invertit nosaltres han sortit afavorides en un 80% però d’altra banda, la pandèmia ha impactat de manera desastrosa l’economia, i això és altament preocupant.

Vostè és un emprenedor nat i hi ha unes eleccions pròximes al Barça, què té entre mans a dia d’avui Dídac Lee?
Jo sempre seré del Barça i estaré al servei del club per tot el que necessiti, però crec que he estat molts anys al Barça i em ve de gust fer altres coses, com ara contribuir a fomentar l’emprenedoria a la meva terra. I vull dir a Barcelona, Girona, l’Empordà o Figueres… Penso que aquest objectiu és molt més transcendental. A la meva etapa al Barça he fet el que havia de fer, és possible que algun dia continuï d’una manera o altra, m’agradaria molt, però potser no tal com fins ara. Han sigut deu anys i mig molt intensos i a la vida s’han de fer altres coses.

Descartem doncs que formi part d’alguna candidatura blaugrana?
Mai es pot dir mai, però a dia d’avui el que em demana el cos és canviar d’aires, he rebut moltes propostes però el que em motiva més és fomentar l’emprenedoria aquí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li