Detecten a Figueres i Roses zones censals amb nivells socioeconòmics preocupants

0
1184

L’informe de l’Institut d’Estadística inclou quatre barris de la comarca en la llista de zones més pobres del país


Noves eines per analitzar la situació socioeconòmica del país per unitats inframunicipals. L’Institut d’Estadística (Idescat) ha presentat el darrer informe que mesura els nivells de recursos de la població tenint en compte diversos paràmetres socials i econòmics. Les dades i les conclusions corresponen al 2018, per tant, molt abans de la pandèmia per la covid-19. Tot i això, els registres seran un guia per entendre moltes situacions actuals.

En el cas de l’Alt Empordà, es detecten quatre agrupacions censals amb un nivell socioeconòmic molt baix. Són Figueres 1 (centre nord de la ciutat); Figueres 4 (oest), Figueres 5 (est) i Roses 1. En el cas de Roses, la situació preocupant s’ubica al litoral central i l’oest de la vila. Aquestes quatre zones estan entre les deu de les comarques gironines amb els nivells socioeconòmics més baixos. En aquest grup hi ha els barris de la Font de la Pólvora i Vila-roja de Girona, el litoral central oest de Lloret de Mar i també el de la zona interior central del mateix municipi. Altres agrupacions en aquesta classificació són el centre nord i el nord d’Olot i dos sectors del terme de Salt.

LA METODOLOGIA. L’índex socioeconòmic territorial (IST) és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors. Aquests paràmetres es defineixen com a població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis post-obligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona.

Els resultats es presenten per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en unitats territorials d’unes 9.000 persones de mitjana. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i, en general, amb semblança socioeconòmica. Les agrupacions censals s’han definit a partir de criteris administratius, cartogràfics i socioeconòmics.

Amb aquesta classificació s’han establert un total de 853 agrupacions censals, de les quals 713 són inframunicipals (barris de municipis de més de 12.000 habitants), 26 corresponen a un municipi de 10.000 a 12.000 habitants cada una i 114 són supramunicipals. És a dir, agregacions dins de cada comarca de municipis menors de 10.000 habitants. També en qüestió metodològica, es destaca que l’índex socioeconòmic territorial és un índex relatiu, sense unitats de mesura.

LES XIFRES DE L’ĂŤNDEX. S’estableix un valor de referència per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparaciĂł amb el valor mitjĂ  de Catalunya.

Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).

En aquesta mateixa pàgina es pot veure per colors corresponents a l’índex socioeconòmic el mapa territorial de Catalunya amb la posició de cada agrupació censal. A més, en el web de l’Idescat es poden consultar tots els resultats de l’estudi amb mapes interactius (https://www.idescat.cat/dades/ist/mapes/).

La referència temporal de l’índex socioeconòmic territorial correspon a l’1 de gener de cada any. S’ofereixen dades per al perĂ­ode 2015-2018 amb les conclusions que centren el focus en el 2018. A partir d’ara —i amb el context del 2020 i les seves conseqüències— hi haurĂ  nous escenaris per analitzar i, de ben segur, canvis importants en l’estat econòmic i social de la ciutadania.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li