Després del 10-N: urnes a Catalunya ja!

0
973

La sentència del procés ha evidenciat moltes mancances i elements fins ara desconeguts o no volguts assumir per qui convenia. El que sí és cert és que Catalunya viu en una paràlisi que, a curt i llarg termini, a qui més, qui menys, afectarà. La situació actual no es pot perllongar per molt més temps: les universitats, les carreteres… s’han de tornar a obrir, el país ha de fluir i funcionar amb normalitat i evidentment amb els dirigents actuals que tenim al capdavant la situació no es capgirarà.

En el terreny polític, el desgast del procés ha portat a la desunió dels partits polítics sobiranistes. Aquesta desunió és més que visible, malgrat que aquests últims dies, a les portes d’unes eleccions generals, han volgut treure-hi ferro i es mostressin tots més units que mai; fent consells per la república i altres teatralitats. Però no menystinguin tant la gent i deixin d’enganyar-la. Els partits sobiranistes en els últims anys l’únic que porten en els seus programes és el proclam d’un referèndum (del qual ja saben les conseqüències) i la lluita per aconseguir la independència. Ara com ara, això és el que els dona vots i els permet estar en el poder, que és el que realment volen, perpetuar-se en el poder autonòmic a costa d’enganyar el poble. Així, davant els propers comicis han hagut de dissimular un altre cop la seva unió i tornar a revifar l’esperit independentista, per tornar a ser reelegits. En els seus programes, no els importa la resta de catalans que no pensen igual, ni l’economia, ni la sanitat… només miren la rendibilitat del vot independentista. Si bé ERC s’havia desmarcat en un principi del president Torra i de JxC, amb els últims esdeveniments, veu que ha de pujar al carro, per seguir estant en el poder. Trist, però és així.

És de preveure que després dels comissis del 10-N, i un cop els partits catalans mesurin la força de vot que tenen, deixaran de fer performance i convocaran les eleccions a Catalunya. Sobretot perquè hi ha dos motius essencials que no poden allargar-se molt més, ja que portaria més de pressa del que ens pensem a l’autodestrucció de Catalunya, i si tant se l’estimen no crec que ho permetin, per molta ànsia de poder que tinguin.

Un dels motius és que els podria sortir el tir per la culata, ja que molt del vot independentista, quan els comenci a faltar el menjar (vagues, paralització del país, falta d’inversió…), aviat acabarà la comèdia. Perquè el català és així, mentre vagin entrant diners molt bé (només hem de mirar la majoria d’estelades a quines cases i balcons estan penjades), però quan la butxaca es vagi buidant… alerta!

El segon i més important motiu és que l’independentisme s’ha quedat sense un líder. Torra és el president figuratiu, però per molts polítics, estaments i el mateix govern han perdut tota legitimitat. Torra va ser posat per Puigdemont com a titella seu, mai s’ha cregut el seu paper fictici de president, mai ha transmès com a tal. S’ha dedicat a llegir els papers i seguir tots els moviments indicats provinents directament de Waterloo, és un president mediocre, sense carisma ni personalitat, el personatge ideal que ha permès seguir dirigint Catalunya al pròfug Puigdemont.

Tot plegat se’ls ha escapat de les mans i ara el que planyem és una Catalunya on es pugui conviure, pròspera, amb pactes polítics a escala nacional, que permetin seguir amb la seva autonomia i sobretot, remarco altre cop: restauració de la convivència social i retorn de l’estabilitat econòmica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li