Després del 10-N: urnes a Catalunya ja!

0
1237

La sent√®ncia del proc√©s ha evidenciat moltes mancances i elements fins ara desconeguts o no volguts assumir per qui convenia. El que s√≠ √©s cert √©s que Catalunya viu en una par√†lisi que, a curt i llarg termini, a qui m√©s, qui menys, afectar√†. La situaci√≥ actual no es pot perllongar per molt m√©s temps: les universitats, les carreteres… s‚Äôhan de tornar a obrir, el pa√≠s ha de fluir i funcionar amb normalitat i evidentment amb els dirigents actuals que tenim al capdavant la situaci√≥ no es capgirar√†.

En el terreny pol√≠tic, el desgast del proc√©s ha portat a la desuni√≥ dels partits pol√≠tics sobiranistes. Aquesta desuni√≥ √©s m√©s que visible, malgrat que aquests √ļltims dies, a les portes d‚Äôunes eleccions generals, han volgut treure-hi ferro i es mostressin tots m√©s units que mai; fent consells per la rep√ļblica i altres teatralitats. Per√≤ no menystinguin tant la gent i deixin d‚Äôenganyar-la. Els partits sobiranistes en els √ļltims anys l‚Äô√ļnic que porten en els seus programes √©s el proclam d‚Äôun refer√®ndum (del qual ja saben les conseq√ľ√®ncies) i la lluita per aconseguir la independ√®ncia. Ara com ara, aix√≤ √©s el que els dona vots i els permet estar en el poder, que √©s el que realment volen, perpetuar-se en el poder auton√≤mic a costa d‚Äôenganyar el poble. Aix√≠, davant els propers comicis han hagut de dissimular un altre cop la seva uni√≥ i tornar a revifar l‚Äôesperit independentista, per tornar a ser reelegits. En els seus programes, no els importa la resta de catalans que no pensen igual, ni l‚Äôeconomia, ni la sanitat… nom√©s miren la rendibilitat del vot independentista. Si b√© ERC s‚Äôhavia desmarcat en un principi del president Torra i de JxC, amb els √ļltims esdeveniments, veu que ha de pujar al carro, per seguir estant en el poder. Trist, per√≤ √©s aix√≠.

√Čs de preveure que despr√©s dels comissis del 10-N, i un cop els partits catalans mesurin la for√ßa de vot que tenen, deixaran de fer performance i convocaran les eleccions a Catalunya. Sobretot perqu√® hi ha dos motius essencials que no poden allargar-se molt m√©s, ja que portaria m√©s de pressa del que ens pensem a l‚Äôautodestrucci√≥ de Catalunya, i si tant se l‚Äôestimen no crec que ho permetin, per molta √†nsia de poder que tinguin.

Un dels motius √©s que els podria sortir el tir per la culata, ja que molt del vot independentista, quan els comenci a faltar el menjar (vagues, paralitzaci√≥ del pa√≠s, falta d‚Äôinversi√≥…), aviat acabar√† la com√®dia. Perqu√® el catal√† √©s aix√≠, mentre vagin entrant diners molt b√© (nom√©s hem de mirar la majoria d‚Äôestelades a quines cases i balcons estan penjades), per√≤ quan la butxaca es vagi buidant… alerta!

El segon i més important motiu és que l’independentisme s’ha quedat sense un líder. Torra és el president figuratiu, però per molts polítics, estaments i el mateix govern han perdut tota legitimitat. Torra va ser posat per Puigdemont com a titella seu, mai s’ha cregut el seu paper fictici de president, mai ha transmès com a tal. S’ha dedicat a llegir els papers i seguir tots els moviments indicats provinents directament de Waterloo, és un president mediocre, sense carisma ni personalitat, el personatge ideal que ha permès seguir dirigint Catalunya al pròfug Puigdemont.

Tot plegat se’ls ha escapat de les mans i ara el que planyem és una Catalunya on es pugui conviure, pròspera, amb pactes polítics a escala nacional, que permetin seguir amb la seva autonomia i sobretot, remarco altre cop: restauració de la convivència social i retorn de l’estabilitat econòmica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li