Després de la sentència toca ser valents

0
898

Queden poques hores per una sentència injusta que serà condemnatòria, i jo em pregunto: Després de la sentència, què farem com a poble?, deixarem que s’emportin els nostres representants elegits democràticament a complir la condemna fora? Les marxes de la llibertat són una bona eina, però aquestes marxes haurien d’arribar a Lledoners, al Puig de les Basses i a Mas Enric, per evitar que s’emportin els nostres representants legítims, que l’únic que han fet és complir amb el que el poble els va demanar. Com a poble hem d’estar a la seva altura i com a poble hem de plantar cara a un Estat espanyol cada cop més dictatorial. Ja n’hi ha prou.

Jo soc una de les persones que em sento molt impotent amb tot el que està passant. Tinc dos amics que estan patint la presó: el Jordi Turull i el Josep Rull, i el que em crea més impotència de tot plegat és que com a amiga no els pugui ajudar. Amb el Josep Rull fa ja més de cinc anys que ens coneixem i som bons amics, i amb el Jordi Turull ens hem fet amics per les cartes que ens hem anat escrivint ara que està pres. Els dos són amics meus i pels dos faria el que fos per ajudar-los. La impotència que com a amiga no pots fer res per evitar la forta repressió que patim cap a ells et crea una impotència i un neguit que fa mal i et fa patir. Òbviament que les cartes els ajuden, però arriba un moment que la injustícia que vivim et supera. Si jo com a amiga ja ho estic passant malament, no em vull ni imaginar com ho passen els familiars.

Com a poble ens toca ser-hi, com a poble ens tocarà veure coses molt grosses, però com a poble no podem fallar a aquells que ho han donat tot perquè nosaltres poguéssim votar en un referèndum d’autodeterminació. La pregunta després de la sentència té una fàcil resposta, i és que el poble català ara no pot fallar. Quan el poble català està unit, l’Estat espanyol i tot el règim del 1978 tremolen, i això es el que li fa més por a l’Estat espanyol. Després de la sentència ens fa falta unitat com a poble i que l’Estat espanyol tremoli, perquè només així estarem més a prop de la llibertat de la nostra gent i de la consolidació de la república catalana…

També espero que els meus dos municipis, Boadella i Les Escaules, que és el municipi on visc, i Figueres, que és la ciutat que m’estimo, estiguin a l’altura i després de la sentència, si l’alcaldessa Agnès Lladó vol ser creïble com una persona independentista, haurà de trencar amb Pere Casellas i el PSC. De fet, ja ho hauria d’haver fet després de les detencions de la setmana passada. Si no ho fa, em semblarà que és una interessada que només es mou pels diners i el seu sou i que poc l’importa Catalunya i la república, i li tocaria tornar la vara d’alcaldessa al legítim alcalde de Figueres, en Jordi Masquef, si aquesta senyora tingués una mica de dignitat. Després de la sentència veurem si poden més els seus interessos personals o realment creu en el país i en la república.

Després de la sentència s’han de trencar tots els pactes amb el 155 vinguin d’on vinguin. No podem seguir donant poder a les institucions, a aquells que han empresonat la nostra gent. I d’ERC de Boadella i Les Escaules n’espero valentia i que públicament es declarin contra la sentència i a favor dels nostres presos polítics, perquè el govern de Boadella i Les Escaules poc està fent pel tema independentista i la república, i si criticava en Frederic Minobis quan em semblava que no era prou valent, també ho faré amb ells. Toca ser valent, que tenim presos polítics que van ser valents en el seu moment perquè nosaltres poguéssim votar. És el mínim que demano a l’alcalde del meu municipi, David Checa.

Després de la sentència toca valentia. Ho devem a tots els presos polítics. Toca tornar a fer tremolar el règim del 1978, toca que l’Estat espanyol ens torni a tenir molta por, toca acostar-nos més a la implementació de la república. Toca ser valents. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li