Des/ordres

0
1302

La sensació que Figueres ha entrat en una espiral de decrepitud creixent és difícil de contradir. Els fets són tossuts i, més enllà de les sensacions, hi ha dades per corroborar que la deixadesa no és una percepció subjectiva d’una colla de ciutadans poc o molt alarmistes o massa susceptibles. Però no tinc cap intenció de buscar les raons de tot plegat en la falta de recursos, d’amagar el cap sota l’ala ni de donar-me per vençut. Com a ciutadà de Figueres (que hi visc, hi treballo i en trepitjo els carrers) intueixo que els desordres de la nostra ciutat no són només culpa dels incívics. Hi ha ciutadans que incompleixen les ordenances i les normes de convivència més elementals, és cert. I també és cert que aquest fet acaba tenint un efecte dòmino i que la deixadesa s’encomana. Però tenim eines per lluitar contra aquesta tendència: fermesa i claredat a l’hora de fer complir les ordenances, d’una banda. De l’altra, marcar unes directrius clares perquè els efectius humans que han de fer possible el control de tot plegat coneguin bé les regles del joc i se sentin recolzats en la feina impagable que fan. En resum: ens cal ordenar la ciutat i gestionar els recursos de què disposem per rendibilitzar-los al màxim. No hem d’inventar la sopa d’all: la fórmula no ha de ser tan complicada. Potser cal començar per conèixer bé la ciutat, escoltar els seus ciutadans i aplicar el sentit comú per aconseguir revertir la imatge desordenada i caòtica que la inoperància gestora dels que la governen ha fet créixer sense mesura, malgrat els intents de disfressar-la amb purpurina i focs d’artifici.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li