Desfent el mite de Pep Ventura

0
901

La musicòloga Anna Costal insisteix en la seva tesi que la reforma de la sardana feta pel compositor figuerenc tenia càrrega política


 

Pep Ventura no feia música tradicional, sinó popular i revolucionària. Aquesta és la tesi que defensa reiteradament la musicòloga Anna Costal i transmet en les seves conferències i dissertacions. A l’estudi del músic figuerenc ha dedicat, fins ara, bona part de la seva tasca com a investigadora. La darrera xerrada sobre el tema la va fer fa uns dies a Figueres, en el marc de la programació de la Capitalitat de la Sardana i dels actes commemoratius del bicentenari del naixement del compositor, organitzada per l’Institut d’Estudis Empordanesos.

Costal explica que Pep Ventura, un dels compositors més referencials en el món de la sardana, segueix a la dècada de 1860 la moda europea d’incloure temes d’òpera en balls de moda i això es materialitza en alguns dels seus títols menys coneguts. També recorda que la sardana es converteix en un ball republicà federal a l’Empordà del Sexenni Revolucionari (1868-1874) i com Pep Ventura, en aquest context bèl·lic, compon sardanes a ritme de marxa militar, algunes de les quals amb imitació de trets i canons. Tot seguit es refereix a l’inici del mite de la sardana i de Pep Ventura. “Ja a la dècada de 1880, pocs anys després de la mort del músic, van començar a aparèixer discursos que, amb la voluntat d’instituir una dansa nacional per a Catalunya, van neutralitzar tota la càrrega política del ball, assimilant-lo a una cultura catalana antiga i quasi ancestral”, afirma.

En la conferència que va pronunciar a La Cate, de Figueres, va fer un repàs als testimonis escrits d’estudiosos i historiadors que van contribuir, al llarg del darrer segle i mig, a crear el fals mite sobre Pep Ventura. En aquest sentit assenyalà que tots coincideixen a destacar el compositor figuerenc com un músic romàntic, que tocava el clarinet a les òperes que s’interpretaven al Teatre Municipal, que era el líder d’una orquestra, compositor de nombroses peces ballables i estret col·laborador d’Anselm Clavé. A tot això els seus biògrafs sempre destacaven que havia estat un infant pobre, amb poca formació musical, renovador de la sardana i de la música per a cobla i amb una catalanitat indiscutible.

Per Costal, “el mite és dir que la sardana, com a música tradicional catalana, es funda amb Pep Ventura. Es van aplegant testimonis que referenden aquesta tesi”. Va recordar que l’historiador Josep Pella i Forgas va ser el primer a crear aquest mite, desdibuixant el fet que els republicans federals eren els qui ballaven les sardanes. “De fet, ells ocupen els carrers ballant les sardanes. En aquells moments tant el cant coral com els castellers i les ballades de sardanes eren els símbols populars que estaven sortint al carrer però que de seguida van ser apropiats pel poder establert. I és que Pep Ventura no feia música tradicional, sinó popular i revolucionària”, va concloure de nou.

L’ESTUDIOSA. Anna Costal i Fornells (Girona, 1981) és musicòloga i professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va doctorar l’any 2014 amb una tesi sobre Pep Ventura que va merèixer el reconeixement de premi extraordinari. Com a ella li agrada explicar, “va ser la primera vegada que es va donar aquest premi a una tesi sobre música popular”. L’any 2009 va ser la comissària de l’exposició temporal Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda, al Museu de l’Empordà de Figueres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li