Desequilibris

0
668

Per poc que fem una passejada per Figueres, hom podrà comprovar com la ciutat se’ns apareix com un ens urbanístic no ja només sense cap atractiu en la major part de les seves modernes construccions (les fetes a partir del boom gratacelístic dels 70 del darrer segle), mancades d’estil i personalitat pròpia, sinó també amb un depriment desequilibri sense solució de continuïtat: ara aquí ens trobem una parcel·la amb tanques; ara aquí una casa unifamiliar; una mica més enllà un colós; ara aquí una façana sense balcons però, al costat, una altra amb tribunes tancades volant sobre l’espai públic perquè el solar no donava per més; ara aquí una obra parada i segons com saquejada seguida d’una altra casa-edifici esperant la piqueta de demolició…

En acabar, constatem que una sensació de lletjor ens ha anat envaint de mica en mica i només se’ns acudeix pensar com ha estat possible arribar a aquesta situació, a aquest desgavell estètic. I no és que pretengui equiparar la nostra rebel·lia surena amb l’academicisme i l’homogeneïtat i la disciplina dels models europeus, però el que està clar és que hem transformat una petita vila amable en una ciutat antipàtica.

Què ha passat? Doncs que hem anat construint amb uns volums exagerats sobre superfícies minses de terreny per aconseguir un aprofitament abusiu del sol però, com que, òbviament, no existia ni existirà mai la població que faci necessària la construcció volumètrica que permet l’actual POUM, el resultat ha estat aquestes irregularitats volumètriques ocupacionals.

És a dir, no hi ha ni hi haurà població suficient perquè, si per exemple, es construeixen cinc plantes en aquesta parcel·la, es produeixi una demanda tal d’habitatges que permeti una edificació per igual a tot el carrer. Conclusió? El dit: aquí un gratacel, aquí una ruïna, aquí un solar amb tanques, aquest és el panorama que descobrim. I el tipus de ciutat jardí del qual molts indrets i molts ciutadans gaudien (se’n recorden del carrer santa Llogaia, del González de Soto… per exemple) perduts per sempre.

Hi ha solució? Costarà molt, són massa anys de descontrol, de gegantisme constructiu, d’explotació abusiva del sol, però s’ha d’intentar un reequilibri urbanístic i estètic de manera que la passejada que ara fem es transformi de sensació de rebuig i quasi vergonya en una de satisfacció, de complaença.

Com a primera mesura per aconseguir-ho jo proposaria que els urbanistes fessin un càlcul sobre quina seria la població figuerenca necessària per ocupar tots els habitatges que amb la vigent regulació es podrien construir en l’actual superfície urbanitzable, veure si hi ha previsions de copsar-la i, a partir d’aquí, regular els volums de construcció per recuperar l’equilibri perdut.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz