Desenterrant el silenci

0
466

Sergi Bernal (Barcelona, 1973), fotògraf documental i de viatges, presenta al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera l’exposició Desenterrant el silenci, un projecte que vol dignificar aquelles persones desaparegudes i assassinades pel feixisme. I ho fa a través de la memòria d’Antoni Benaiges Nogués (Mont-roig del Camp, 1903), un mestre català que, entre 1934 i el juliol de 1936, va exercir la seva feina al petit poble burgalès de Bañuelos de Bureba. Seguidor del mètode de l’Escola Freinet, enmig d’aquell entorn rural i conservador, Antoni Benaiges va impulsar la participació activa i experimental dels alumnes en la creació d’un diari amb una impremta escolar que reflectia la seva vida diària. L’objectiu era ajudar-los a aconseguir una veritable consciència ciutadana i a pensar per si mateixos. Així mateix, coneixedor de la rellevància que tenia la cultura i l’educació, el mestre també va fomentar una escola d’adults en aquell municipi.
Després del cop d’estat del 18-19 de juliol de 1936, Antoni Benaiges, arran de les seves idees i la seva manera d’entendre l’ensenyament, va ser considerat un enemic del nou ordre que pretenien implantar els sectors més reaccionaris de la societat espanyola. El mateix 19 de juliol, un escamot de falangistes es va presentar a Bañuelos per deternir-lo i, finalment, va ser enxampat al poble veí de Briviescas. Torturat i humiliat públicament per les seves idees polítiques i els seus mètodes educatius, el van afusellar el 25 de juliol i es creu que, amb molta probabilitat, van enterrar-ne el cos a la fossa comuna de les muntanyes de la Pedraja (Burgos), descoberta l’any 2010. “Setanta cinc anys després d’aquell assassinat, el relat d’una utopia truncada per la dictadura es recupera a peu de fossa tenint com a testimoni un fotògraf. Descobrirem tota una vida dedicada a l’escola i als nens de la mà dels seus antics alumnes i familiars que encara el recorden. És una història tràgica però única, recuperada a peu de fossa, al límit de l’oblit, que parla d’un mestre assassinat i de la terrible repressió exercida contra el col·lectiu de mestres d’aquells temps i de la vergonya de les fosses comunes que encara existeixen al Regne d’Espanya i que sembla que mai s’exhumaran”, ha explicat l’autor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li