Desembre, darrer mes de l’any

0
1075

Encetem un mes molt carregat d’esdeveniments tradicionals. Si hom fa un repàs al calendari comprova, en efecte, que hi ha uns dies molt marcats.

D’ençà uns anys, van aparellats el 6 i el 8, moltes vegades constituint un pont o, a voltes, un aqüeducte. Com és sabut, el 6, dia de la Constitució Espanyola amb connotacions polítiques, el 8, dia de la Immaculada Concepció, amb connotacions religioses. Enguany es commemora el 43è aniversari del referèndum ciutadà per ratificar el que ja havia aprovat Les Corts Generals. Avui, transcorreguts tants anys, segueix plenament vigent, a vegades, potser fins i tot massa. Només una reflexió: segur, segur que hi ha moltes més persones difuntes que la votaren que no pas persones vives. Cal tenir en compte que no vam poder fer ús del dret de vot tots els nascuts a partir de l’any 1960-1961, és a dir, tota persona que en l’actualitat té seixanta anys o menys no la va poder votar. Des de la meva modestíssima opinió, com a ciutadà de peu, crec que caldria replantejar alguns capítols, reformar-la. En una paraula, adaptar-la al signes dels temps, sempre molt canviants.

Quant a la festa religiosa, cal recordar que és l’onomàstica de les dones que porten el nom de Concepció, Conxita, Imma, Immaculada, Pura, Puríssima. Caldria fer un estudi sociològic de la freqüència d’aquests noms de pila i comprovar si es mantenen molt vius o van de reculada.

Ullant de nou el calendari, una altra data és el 13, dia de Santa Llúcia, també amb diverses connotacions, sobretot una. És l’arrencada del cicle nadalenc i la inauguració de la tradicional fira de Santa Llúcia a l’avinguda de la catedral de Barcelona, sempre molt concorreguda.

I pocs dies després, —una setmana— en l’àmbit acadèmic, el final del trimestre i l’inici de les vacances, tan esperades i desitjades per docents i discents. I, abans d’entrar de ple en el Nadal, encara la il·lusió de la tradicional «Lotería de Navidad» de Madrid, aquí a Catalunya en reculada per donar pas al sorteig de la Grossa de Cap d’Any, molt més arrelada d’ençà fa uns anys a casa nostra.

I de fet, també és un esdeveniment l’arribada de l’hivern calendari en mà, malgrat que, ara amb el canvi climàtic en marxa, pot arribar molt abans sense demanar permís al 21 de desembre. Però en aquest cas encara mana el calendari, no la climatologia.

I de les altres festes ja en vaig parlar en altra ocasió. Només aprofito per desitjar-les amb salut, benestar, amb il·lusions recuperades per trobar-se la covid sota control però no desapareguda. Potser ens cal a tots tenir en compte la reflexió del poeta-músic Pau Donés (1966-2020), membre del grup Jarabe de Palo recollida en la frase: «Viure és urgent». Gaudim, fruïm, en aquestes dates —i sempre— tot recuperant una progressiva normalitat, amb compromís social i responsabilitat cívica.

Canviant de terç i tot sent el darrer mes de l’any, encara a hores d’ara vull fer esment d’unes commemoracions que hi ha hagut al llarg d’aquest any, algunes esdevingudes celebracions com en el seu dia recollien els mitjans d’informació i les xarxes socials, d’altres simplement constatant el fet. Així:

Enguany: el Liceu barceloní ha complert els 175 anys, llarg recorregut que ha permès tenir una trajectòria musical de primeríssima qualitat i de gran projecció internacional; les Festes de la Mercè, encara una mica marcades per la covid, han arribat a la seva 150a edició, sempre plenes d’actes i d’activitats, sent el tret de sortida el tradicional pregó des del balcó de l’Ajuntament. Es compleixen 60 anys de la creació d’Òmnium Cultural, entitat amb un gran nombre de socis i amb una tasca lingüística i cultural de gran expansió pel territori, ara també molt compromesa amb el present i futur de Catalunya i els 50 de l’Assemblea de Catalunya. Cal emfatitzar, en el terreny estatal, els 10 anys del final d’ETA. I, també, en l’àmbit català i esportiu, els 100 anys de la fundació del CF Olot.

Enguany, en el terreny més acadèmic i personal, vull esmentar de nou (mereix més de les 4 línies d’Hora Nova de l’1-VI-2021) que es compliren al juny els 25 anys del traspàs del Dr. José Mª Valverde Pacheco (1926–1996), poeta, filòsof, traductor, crític literari, catedràtic d’Estètica de la Universitat de Barcelona. Em permeto recordar-lo, deia en el terreny docent i personal, perquè vaig tenir la gran sort de ser-ne alumne pels anys 60. Amb motiu d’aquesta commemoració, vull fer dues reflexions: una genèrica i l’altra com experiència discent. La primera és la frase seva Nulla ethica sine aesthetica a propòsit de l’expulsió, l’any 1966, de la Universitat Complutense de Madrid del catedràtic d’Ètica J. L. L. Aranguren. Lliçó de solidaritat i empatia vers un company sancionat. I la segona, li dec aprendre a sintetitzar, gràcies que ens feia resumir en poques línies el món de les idees de Plató. Avui la capacitat de síntesi és fonamental en tot. Amics i amigues, proveu de definir en tres mots alcalde/alcaldessa. Triple solució bilingüe: gener 2022.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li