
«Ara que sâacaba lâestiu, tinc la sensaciĂł que o jo, o el mĂłn, o tot plegat sembla una mica desballestat». De vegades, donem per fet que les nostres expressions tenen un sentit obvi. I a voltes, no Ă©s pas tan evident. Prop meu un amic, amb evident mostra de sorpresa, va exclamar: «Desballestat? Per quĂš vols una ballesta?».
«No ets capaç de gaudir de la pau i la llum dâaquesta tarda dâestiu sense pensar dâestar armat?». Imagineu-vos el meu ensurt. Sort que la seva Ășltima expressiĂł, armat, em va donar una pista de com desfer lâatzucac. «Has vist mai un moble quan li has tret els cargols o les peces de subjecciĂł?». Doncs el que veus Ă©s un moble desenllaçat, desfet, desmuntat o _fent servir la teva expressiĂł_ armat; em sento desarmat. I no tĂ© cap relaciĂł amb cap arma. Ăs una expressiĂł dâuna sensaciĂł emocional.
SĂ©, ho sĂ©, que he de reaccionar i activar-me. Cal tornar a la rutina. Aparcar la dolça indulgencia i Ă dhuc indolĂšncia de lâestiu, i acceptar que sâha acabat la festa. No mâexplico per quĂš em quedo paralitzat. Sâassembla a una mena dâatordiment. Tristor impregnada de nostĂ lgica melangia. Tot de cop mâhe adonat, tal com un creient en un terreny sagrat, que mâespanten els canvis. Tan bo que era confiar que no res podia canviar! De fet, bo no ho era pas. PerĂČ hom sâacostuma a tot. Fins i tot a la resignaciĂł, la frustraciĂł. I ara. La polĂtica, lâeconomia, lâentorn social i tot plegat convida a la revifalla de lâesperança. Es parla de veritables canvis, de diĂ leg, de negociaciĂł i dâassumir veritables responsabilitats. Al punt que sembla que els (17.500!) aforats que Espanya mantĂ© com a persones que sĂłn intocables per a la justĂcia sĂłn prop de perdre aquest privilegi. Al PerĂș hi ha una cosa que grinyola. Tots i cada un dels que poden votar aquesta aboliciĂł gaudeixen dâaquest privilegi. «No els vull pas enganyar, un polĂtic professional no els pot pas dir la veritat». Els la dic jo. La veritat Ă©s massa complexa; i jo soc un polĂtic.
La versiĂł mĂ©s antiga de la paradoxa del mentider sâatribueix al filĂČsof grec EubĂșlides de Milet, que va viure al segle IV aC. Suposadament va dir: Un home afirma que estĂ mentint. El que diu Ă©s vertader, o fals?
Leave a Reply