«Ara que s’acaba l’estiu, tinc la sensació que o jo, o el món, o tot plegat sembla una mica desballestat». De vegades, donem per fet que les nostres expressions tenen un sentit obvi. I a voltes, no és pas tan evident. Prop meu un amic, amb evident mostra de sorpresa, va exclamar: «Desballestat? Per què vols una ballesta?».
«No ets capaç de gaudir de la pau i la llum d’aquesta tarda d’estiu sense pensar d’estar armat?». Imagineu-vos el meu ensurt. Sort que la seva última expressió, armat, em va donar una pista de com desfer l’atzucac. «Has vist mai un moble quan li has tret els cargols o les peces de subjecció?». Doncs el que veus és un moble desenllaçat, desfet, desmuntat o _fent servir la teva expressió_ armat; em sento desarmat. I no té cap relació amb cap arma. És una expressió d’una sensació emocional.
Sé, ho sé, que he de reaccionar i activar-me. Cal tornar a la rutina. Aparcar la dolça indulgencia i àdhuc indolència de l’estiu, i acceptar que s’ha acabat la festa. No m’explico per què em quedo paralitzat. S’assembla a una mena d’atordiment. Tristor impregnada de nostàlgica melangia. Tot de cop m’he adonat, tal com un creient en un terreny sagrat, que m’espanten els canvis. Tan bo que era confiar que no res podia canviar! De fet, bo no ho era pas. Però hom s’acostuma a tot. Fins i tot a la resignació, la frustració. I ara. La política, l’economia, l’entorn social i tot plegat convida a la revifalla de l’esperança. Es parla de veritables canvis, de diàleg, de negociació i d’assumir veritables responsabilitats. Al punt que sembla que els (17.500!) aforats que Espanya manté com a persones que són intocables per a la justícia són prop de perdre aquest privilegi. Al Perú hi ha una cosa que grinyola. Tots i cada un dels que poden votar aquesta abolició gaudeixen d’aquest privilegi. «No els vull pas enganyar, un polític professional no els pot pas dir la veritat». Els la dic jo. La veritat és massa complexa; i jo soc un polític.
La versió més antiga de la paradoxa del mentider s’atribueix al filòsof grec Eubúlides de Milet, que va viure al segle IV aC. Suposadament va dir: Un home afirma que està mentint. El que diu és vertader, o fals?
Leave a Reply