Desapareix un artista del paisatge

0
763

Ramon Pujolboira va plasmar la imatge de l’Empordà en quadres, dibuixos, gravats i escultures


 

Ens ha deixat un artista excepcional, Ramon Pujolboira. Actualment es trobava en una excel·lent etapa de creativitat, amb diversos encĂ rrecs, que deixa inacabats, i altres projectes entre mans que ja no veuran la llum. Just ara fa dos anys que va instal·lar el mural que presideix l’altar de l’esglĂ©sia d’Albons, on va comptar amb la col·laboraciĂł de diversos empordanesos en l’execuciĂł i que actualment havia de tenir les seves rĂšpliques a les parrĂČquies de Santa Coloma de Farners i l’Estartit. Precisament, sota aquesta obra es va celebrar aquest dilluns a la tarda la cerimĂČnia religiosa de comiat al prestigiĂłs pintor.

Vital, proper, emotiu, Pujolboira captivava amb l’expressiĂł de la seva mirada. Una sensibilitat que desprĂ©s traslladava a les seves obres que van tenir l’EmpordĂ  com la seva principal font d’inspiraciĂł. La seva obra tambĂ© Ă©s present pĂșblicament a molts municipis i a Figueres, en concret, amb el mural del Grup 69 a la plaça Vila d’Ordis, el timpĂ  i el reixat de l’esglĂ©sia de Sant Pere i l’escultura a la tramuntana situada a la carretera de Roses.

Nascut a Barcelona el 6 de juny del 1949, Ramon Pujolboira va estudiar a partir de l’any 1967 a l’escola Massana i posteriorment va fer una estada a ParĂ­s. El 1974 se’n va anar a viure a l’EmpordĂ , primerament a Ordis i al cap de dos anys a Albons, municipi on passaria la resta de la seva vida. AquĂ­ s’inicia en el gravat a l’aiguafort, que incorpora immediatament dins la seva obra, i un parell d’anys mĂ©s tard comença els seus treballs en cerĂ mica i en escultura en bronze i ferro. Cal remarcar, tambĂ©, la seva feina com a il·lustrador de llibres i de diversos projectes editorials. La seva projecciĂł artĂ­stica com a pintor, gravador i escultor no tĂ© aturador durant mĂ©s de quatre dĂšcades i fins fa quinze dies, quan va patir un problema de salut del qual no ha pogut recuperar-se.

A la tardor del 1984, un grup d’artistes inquiets de la comarca, format per Ramon Pujolboira, Josep Ministral, Daniel LleixĂ , Ricard AnsĂłn i LluĂ­s Roura, es va unir per homenatjar Salvador DalĂ­, que estava ingressat desprĂ©s d’haver patit cremades a diverses parts del cos, i dedicar-li un mural exposat a la plaça de la Palmera de Figueres per quan es recuperĂ©s. Aquest mural, degudament restaurat, es pot veure actualment a la plaça Vila d’Ordis (darrere els murs de l’antiga presĂł). Quan va ser donat d’alta DalĂ­ va felicitar els autors i, arran d’aquesta anĂšcdota, els artistes es van unir sota el nom de Grup 69. Fins a finals dels anys 90, el grup va dur a terme diverses exposicions destacades i es va convertir en un dels col·lectius mĂ©s prolĂ­fics de l’EmpordĂ .

LES REACCIONS. Des que aquest diumenge al matĂ­ es va conĂšixer la seva mort, han estat nombroses les mostres de condol aparegudes pĂșblicament a travĂ©s de les xarxes socials, entre elles la de la consellera de Cultura de la Generalitat, MariĂ ngela Vilallonga, que va recordar que «la seva mirada era tan oberta com la plana empordanesa que fixava en les seves teles».

LluĂ­s Roura recorda que «vaig conĂšixer en Ramon Pujobloira a Sant Andreu (Barcelona), el 1970, en un concurs de pintura rapida. Recordo que era un quadre de l’esglĂ©sia, amb el temple completament sol, em va sorprendre el traç. El venia de fer una estada a ParĂ­s i ja havia begut de l’obra de grans pintors europeus. I aixĂČ es notava. Li varen premiar aquella pintura i des d’aquell moment vĂ rem seguir unes vides gairebĂ© paral·leles fins a col·laborar en el Grup 69».

Daniel LleixĂ  recordava que Pujobloira «era una persona que es feia estimar i no deixava res per parlar, encara que poguessis discrepar en moments creatius. VĂ rem crear el Grup 69 amb ganes de fer feina i col·laborar en diversos projectes i crec que aquĂ­ a l’EmpordĂ  hem fet treball i deixat petjada. Ara tothom glossarĂ  la seva trajectĂČria artĂ­stica perĂČ als qui l’hem tractat mĂ©s Ă­ntimament ens deixa la seva humanitat i de ser una persona honesta, amics dels seus amics deixant en un pedestal destacable de quĂš ha estat el mĂłn artĂ­stic de l’art a la comarca».

L’escultura CiĂł AbellĂ­, que ha treballat en diverses ocasions amb el pintor, ha recordat que «darrere el seu posat ferm i a vegades tancat hi ha tot un mĂłn de reflexiĂł de la vida humana, aquelles coses que ens preguntem i ens inquieten, referĂšncies a les filosofies mĂ©s antigues, als mites, a la simbologia. Era un mestre en aplicar el color, feia totes les “trampes” impossibles i aconseguia efectes de realitat. Aconseguia introduir l’espectador dins una histĂČria enigmĂ tica, on cadascĂș hi trobava una referĂšncia prĂČpia on identificar-se. I ho feia amb qualsevol tĂšcnica, des del dibuix, l’aquarel·la, l’oli… i l’acrĂ­lic, que dominava com ningĂș amb una tĂšcnica prĂČpia fruit de l’estudi i el treball constant».

Afegeix que «va explicar com ningĂș el paisatge de l’EmpordĂ , que va passejar per tot el mĂłn exposicions i mostres aplaudides per tothom. El paisatge des del seu punt de vista personal, carregat d’histĂČries de la gent lligada a la terra. Detalls sensibles d’ocells, fruites i figuretes, la cadira de pensar, aquell petit gest d’un peu o una mĂ , d’aquella ridorta entortolligada, dels xiprers, el mar i el cel, de la Lluna i el Sol presents en el mateix moment». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li