Desapareix un artista del paisatge

0
1071

Ramon Pujolboira va plasmar la imatge de l’Empordà en quadres, dibuixos, gravats i escultures


 

Ens ha deixat un artista excepcional, Ramon Pujolboira. Actualment es trobava en una excel·lent etapa de creativitat, amb diversos encàrrecs, que deixa inacabats, i altres projectes entre mans que ja no veuran la llum. Just ara fa dos anys que va instal·lar el mural que presideix l’altar de l’església d’Albons, on va comptar amb la col·laboració de diversos empordanesos en l’execució i que actualment havia de tenir les seves rèpliques a les parròquies de Santa Coloma de Farners i l’Estartit. Precisament, sota aquesta obra es va celebrar aquest dilluns a la tarda la cerimònia religiosa de comiat al prestigiós pintor.

Vital, proper, emotiu, Pujolboira captivava amb l’expressió de la seva mirada. Una sensibilitat que després traslladava a les seves obres que van tenir l’Empordà com la seva principal font d’inspiració. La seva obra també és present públicament a molts municipis i a Figueres, en concret, amb el mural del Grup 69 a la plaça Vila d’Ordis, el timpà i el reixat de l’església de Sant Pere i l’escultura a la tramuntana situada a la carretera de Roses.

Nascut a Barcelona el 6 de juny del 1949, Ramon Pujolboira va estudiar a partir de l’any 1967 a l’escola Massana i posteriorment va fer una estada a París. El 1974 se’n va anar a viure a l’Empordà, primerament a Ordis i al cap de dos anys a Albons, municipi on passaria la resta de la seva vida. Aquí s’inicia en el gravat a l’aiguafort, que incorpora immediatament dins la seva obra, i un parell d’anys més tard comença els seus treballs en ceràmica i en escultura en bronze i ferro. Cal remarcar, també, la seva feina com a il·lustrador de llibres i de diversos projectes editorials. La seva projecció artística com a pintor, gravador i escultor no té aturador durant més de quatre dècades i fins fa quinze dies, quan va patir un problema de salut del qual no ha pogut recuperar-se.

A la tardor del 1984, un grup d’artistes inquiets de la comarca, format per Ramon Pujolboira, Josep Ministral, Daniel Lleixà, Ricard Ansón i Lluís Roura, es va unir per homenatjar Salvador Dalí, que estava ingressat després d’haver patit cremades a diverses parts del cos, i dedicar-li un mural exposat a la plaça de la Palmera de Figueres per quan es recuperés. Aquest mural, degudament restaurat, es pot veure actualment a la plaça Vila d’Ordis (darrere els murs de l’antiga presó). Quan va ser donat d’alta Dalí va felicitar els autors i, arran d’aquesta anècdota, els artistes es van unir sota el nom de Grup 69. Fins a finals dels anys 90, el grup va dur a terme diverses exposicions destacades i es va convertir en un dels col·lectius més prolífics de l’Empordà.

LES REACCIONS. Des que aquest diumenge al matí es va conèixer la seva mort, han estat nombroses les mostres de condol aparegudes públicament a través de les xarxes socials, entre elles la de la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, que va recordar que «la seva mirada era tan oberta com la plana empordanesa que fixava en les seves teles».

Lluís Roura recorda que «vaig conèixer en Ramon Pujobloira a Sant Andreu (Barcelona), el 1970, en un concurs de pintura rapida. Recordo que era un quadre de l’església, amb el temple completament sol, em va sorprendre el traç. El venia de fer una estada a París i ja havia begut de l’obra de grans pintors europeus. I això es notava. Li varen premiar aquella pintura i des d’aquell moment vàrem seguir unes vides gairebé paral·leles fins a col·laborar en el Grup 69».

Daniel Lleixà recordava que Pujobloira «era una persona que es feia estimar i no deixava res per parlar, encara que poguessis discrepar en moments creatius. Vàrem crear el Grup 69 amb ganes de fer feina i col·laborar en diversos projectes i crec que aquí a l’Empordà hem fet treball i deixat petjada. Ara tothom glossarà la seva trajectòria artística però als qui l’hem tractat més íntimament ens deixa la seva humanitat i de ser una persona honesta, amics dels seus amics deixant en un pedestal destacable de què ha estat el món artístic de l’art a la comarca».

L’escultura Ció Abellí, que ha treballat en diverses ocasions amb el pintor, ha recordat que «darrere el seu posat ferm i a vegades tancat hi ha tot un món de reflexió de la vida humana, aquelles coses que ens preguntem i ens inquieten, referències a les filosofies més antigues, als mites, a la simbologia. Era un mestre en aplicar el color, feia totes les “trampes” impossibles i aconseguia efectes de realitat. Aconseguia introduir l’espectador dins una història enigmàtica, on cadascú hi trobava una referència pròpia on identificar-se. I ho feia amb qualsevol tècnica, des del dibuix, l’aquarel·la, l’oli… i l’acrílic, que dominava com ningú amb una tècnica pròpia fruit de l’estudi i el treball constant».

Afegeix que «va explicar com ningú el paisatge de l’Empordà, que va passejar per tot el món exposicions i mostres aplaudides per tothom. El paisatge des del seu punt de vista personal, carregat d’històries de la gent lligada a la terra. Detalls sensibles d’ocells, fruites i figuretes, la cadira de pensar, aquell petit gest d’un peu o una mà, d’aquella ridorta entortolligada, dels xiprers, el mar i el cel, de la Lluna i el Sol presents en el mateix moment». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li