Democràcia segrestada

Diuen els historiadors que la democràcia va néixer fa uns 500 a.C. a l’antiga Grècia. De llavors fins a ara, molts règims polítics han “segrestat” aquesta paraula, i precisament sense ser gens demòcrates, i han arribat al poder fent-se servir de la democràcia. Hitler n’és l’exemple més clar, i d’altres que es van anomenar democràtics oprimint el seu poble, com va succeir, després de la II Guerra Mundial, amb l’Alemanya de l’Est que va exercir un govern dictatorial, nomenant-se Republicà Democràtica Alemana. Actualment els règims de Corea de Nord, Veneçuela, Cuba,… segons ells, són l’autèntica expressió de la democràcia. A Catalunya la paraula democràcia ha sigut “segrestada” pels que volen una consulta que no preveu una Constitució aprovada en un referèndum per la gran majoria dels catalans i catalanes el 1978. Pero resulta que aquell referèndum no serveix, i ves per on, si es reclama el que sembla hauria de consultar sobre una possible independència de Catalunya. La Constitució es pot modificar, així s’estableix, però ha de ser, sense cap mena de dubte, amb un gran consens com es va poder viure a la transició.

En aquest setmanari, fa un parell de setmanes, va publicar un article l’Enric Pujol en què apel·lava que un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, seria signe de democràcia. Ens recordava el retorn del president Tarradellas a Catalunya el 1977, però s’oblida que abans va anar a Madrid a reunir-se amb el president Suárez, en un gest conciliador en el començament d’una etapa plena d’incerteses, quina diferència amb els darrers presidents que busquen el trencament de la societat catalana. També recorda mobilitzacions del poble català a favor de la democràcia, sembla doncs com si només fos a Catalunya, i la resta d’Espanya no es volia sortir d’un règim autoritari? Es refereix a la “Ley de los Principios Fundamentales del Movimiento”com l’impediment jurídic que feia imposible convertir Espanya en un estat democràtic, i té tota la raó, pero no esmenta que va ser el rei Joan Carles I, que quan va ser proclamat monarca era el cap d’estat amb més poder de tota l’Europa Occidental, i que juntament amb Torcuato Fernández-Miranda, amb la seva cèlebre frase “de la llei a la llei, passant per la llei”, va posar la sobirania nacional en mans del poble espanyol, i a la vegada va fer possible una transició pacífica que molts països han volgut copiar per sortir de dictadures.

Voler donar l’imatge al món que Catalunya no viu sota un règim democràtic és patètic i diu poc dels polítics que ens gasten els nostres diners en viatges, sense ser rebuts per cap d’estat, ni de govern. Si aquesta es la seva “tarja de visita” fan un flac favor a tots els catalans i catalanes.