DemocrĂ cia, numerologia i futur

0
646

Pels voltants de Nadal la televisió es va tornar monotemàtica mostrant com s’emportaven detingut un regidor de la CUP de Vic, quan no va anar a declarar a la Audiència Nacional, per algunes variants dels delictes de menyspreu a les banderes i símbols de l’estat. La cobertura mediàtica era espectacular, molt similar a quan li van donar la pilota d’or en Messi per cinquena vegada. L’home, jove, eixerit, un punt desafiant, saludava i deia unes paraules als micròfons mentre les forces d’ordre públic que l’havien anat a buscar, respectaven aquest moment de gloria sense pressionar-lo perquè entres al vehicle. Al dia següent les portades dels diaris anaven plenes de les fotos del nou Robin Hood, acompanyat del seu advocat, membre de la CUP com ell, sortint de la Audiència Nacional, aclamat pels seus mentre els policies de guàrdia a l’edifici s’ho miraven amb aire distant, amb la satisfacció del deure complit i una expressió de triomf al rostre,. Meravelles de la democràcia i del respecte a la llibertat d’expressió.

La Mercè i jo ens ho mirĂ vem astorats asseguts al sofĂ , com aquella mĂ­tica famĂ­lia de la Trinca, aquella mirava la televisiĂł fent comentaris poca soltes. En un moment donat la Mercè va comentar: “Com han canviat les coses”….

Transcric una carta escrita l’any 1975, darrer any de la dictadura franquista a un amic basc exiliat a Bolívia que ens pot retrotraure a aquells anys en que la democràcia i la llibertat d’expressió era dames esquerpes que havien d’anar a buscar-se a l’altra banda dels Pirineus.
“…tambiĂ©n ha influido en el retraso en escribirte, mi trabajo, que cada dĂ­a es mayor, pues, como no dudo que estarás al corriente, vivimos tiempos muy difĂ­ciles. Cada dĂ­a las coses están peor y la represiĂłn está al nivel de los dĂ­as de la posguerra. Hay cantidad de detenciones y, aĂşn más, desde la publicaciĂłn del nuevo decreto sobre RepresiĂłn del Terrorismo. Esto, como comprenderás, nos da mucho trabajo, pues no somos demasiados los abogados que nos dedicamos a presos polĂ­ticos.

No creo que te pueda explicar cosas que no sepas sobre lo que está pasando, pues la prensa de aquí, desde la salida de este decreto, informa muy mal. Pero de resultas de los fusilamientos, la huelga es prácticamente general en el País Vasco y las manifestaciones constantes en casi todas partes. El otro día en los funerales que se organizaron en Barcelona por Txiqui, grupos fascistas atacaron al abogado que lo había defendido. Antes de ayer, a uno de los que trabaja en nuestro despacho le reventaron las cuatro ruedas del coche. La gente anda muy asustada y la inquietud se nota en todos los niveles. Desde luego, no sé dónde vamos a ir a parar, pero lo cierto es que la situación actual no puede aguantarse mucho tiempo. La calle está llena de rumores, todo el mundo te explica alguno…”

Mentre deixava reposar el text, han caigut a les meves mans dos llibres diferents, en certa forma complementaris, molt recomanables per qui vulgui conèixer de primera ma els moviments populars d’oposició a la dictadura franquista, A la caça del PSUC d’Antoni Batista i Compromís amb la justícia. Memòries d’un advocat laboralista d’en Francesc Casares.
Certament les coses han canviat i per bé. Avui es pot cremar la foto del cap de l’estat al mig del Parlament autonòmic i sortir per la porta gran. La democràcia, ja absolutament interioritzada, ens ha fet oblidar afortunadament la por a l’enfrontament amb el poder. Fins i tot es possible que dues forces ideològicament antagòniques: la CUP i Convergència, pactin qüestions de govern.

L’any nou m’ha donat un cert optimisme que em fa creure que el futur que ens espera serà bo. El dimarts passat a la tertúlia que comparteixo amb altres a Radio Vilafant, la Maria Crehuet, una dona plena de saviesa, digué que, segons la numerologia, el 2017 seria un any molt bo ja que la suma de les seves xifres és 10, i simplificant 1, el número inicial, el principi de tot. El que indica que ens pot portar un renaixement que si ens ho proposem, serà bo.
Seguint amb la numerologia, potser aquest optimisme meu envers el futur, també te a veure amb el número 7, ja que estic començant aquesta dècada de la meva vida i recordo de quan estudiava filosofia al batxillerat el 7 era per Pitàgoras el número perfecte. com ho reafirma la seva utilització en les manifestacions més importants i variades de la historia: Set eren les meravelles de l’univers, set els pecats capitals, set els dies de la setmana, set els savis de Grècia, set les notes musicals, set els colors de l’arc de Sant Martí, set les vides dels gats i fins i tot eren set els nanets que acompanyaven a Blancaneus.

Picat per la curiositat busco la màgia del set i la resposta és perquè si associem el número 4 dels quatre elements terrenals -aigua, aire, terra i foc.-, amb el sagrat número 3 que simbolitza la perfecció divina, arribem al número 7, que representa la totalitat de l’univers en moviment.

Com deia, el numero 7 també presideix la dècada que acabo d’estrenar. La edat, aquesta cosa sorprenent amb la que mai acabes d’estar-hi d’acord i que la veus més en els altres que amb tu mateix, universalment estima que una persona de setanta anys és objectivament vella. Per tant acceptem-ho, no ho puc negar: soc un vell. Recordo que quan érem joves i després de dinar se’ns despertaven les urgències de l’amor, deixàvem la neteja de la taula aparcada per més endavant i anàvem a apaivagar el foc que ens consumia. Avui, aquest vell de setanta anys he fregat els plats i escombrat la cuina, mentre la Mercè encenia la llar de foc i temperava l’estança abans no posar-nos, tranquil·lament a buscar aquells racons que desperten les esgarrifances de l’amor.

Quan una bona amiga i companya de feina, la Montse, va estimar que jo entrava a la vellesa, li va semblar convenient regalar-me un vell llibre escrit per Ciceró fa més de dos mil anys titulat: Cató el major: de la vellesa, meditació filosòfica sobre les gràcies d’aquesta etapa vital. Avui, fullejant-lo a la recerca d’inspiració, m’he sentit plenament identificat amb aquest paràgraf: “En efecte, la vellesa és honorable tant sols si es defensa a si mateixa, si manté els seus drets, si no està subjecte a ningú, si, fins el darrer alè, domina sobre els seus. En efecte, així com a un jove en el que hi ha alguna cosa de vell, així aprovo a un vell en el que hi ha alguna cosa de jove, qui això segueixi podrà ser vell en el cos però mai ho serà en el ànima.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li