DemocrĂ cia

0
1517

Ja han passat els darrers comicis. El 21 de desembre un nombrós grup de ciutadans va sortir al carrer per exercir el seu dret a vot i així poder expressar lliurement la seva opinió i escollir els representants polítics que creguin que defensaran més bé els seus interessos, respectant i exercint els drets i els deures constitucionals d’un estat democràtic com el nostre.

Aquestes darreres votacions del 21-D, vaig ser escollida per fer d’apoderada a un col·legi electoral. El conjunt de la societat volia votar i jo ho podia observar de primera mà. Tot un privilegi i una experiència molt satisfactòria. Malgrat que no era el primer cop, tens el mateix entusiasme cada vegada que participes en un procés democràtic.

Va venir molta gent: alguns molt matiners, altres a última hora; alguns vestien més modernets, altres més conservadors, i alguns venien amb la roba de la feina (amb el temps just per votar). Molta gent jove, també gent gran. Hi havia gent amb pinta d’intel·lectual, algú una mica friqui, nouvinguts, una noia d’estil gòtic i fins i tot una parella de hippies, una bona representació de tota la societat. Cadascú mostrava la seva singularitat, i la pluralitat democràtica. Tothom pot exercir el seu vot independentment del seu estatus social, condició, sexe, religió, etc., i cada vot val el mateix.

Les maneres de votar també eren diferents: alguns utilitzaven les cabines de vot secret, altres ja duien el sobre preparat de casa, altres agafaven la papereta directament de la taula, allargada, ubicada al costat de les urnes, sense importar-los les mirades curioses del que feien cua, perquè de cues tampoc no en van faltar.

Per matar el temps, jugava amb mi mateixa intentant esbrinar el sentit de vot de la persona en funció de les singularitats que presentem cada un de nosaltres. Era divertit, estava gaudint d’un dia extraordinari, la festa de la democràcia en el seu zenit.

A mitja tarda va passar un fet el qual va motivar l’escrit d’aquest article. Devien ser les 18 h tocades, quan va entrar una dona de mitjana edat amb dos nens petits, un n’era molt, ja que encara anava amb cotxet de nadĂł. L’altre devia tenir uns deu anyets, a molt estirar. La dona va entrar saludant i em va preguntar amablement: “és aquĂ­ on es vota?”, li vaig contestar: “sĂ­, Ă©s aquí”. Semblava molt simpĂ tica i extravertida. Amb un somriure es va dirigir cap a la taula on estaven exposats tots els pilons de paperetes agrupades per grups polĂ­tics. Remirant-se-les, va preguntar-li a un altre votat que acabava d’entrar: “perdĂł, em podries dir quina papereta Ă©s la del […]?”.

El noi li va assenyalar el pilĂł de paperetes pertanyents al grup polĂ­tic pel qual demanava la senyora, i li va respondre: “grĂ cies, Ă©s que gairebĂ© no sĂ© llegir, i tinc por d’equivocar-me”.La noia, confiada, agafĂ  la papereta del grapat que li havia assenyalat el noi, la ficĂ  al sobre… i votĂ .

Vaig haver de dissimular tot el que vaig poder el meu estat d’estupefacció, ja que estava ben impressionada, havia passat davant els meus ulls una escena inquietant.

Aquesta dona, mare de dos fills NO SABIA LLEGIR! A ple segle XXI!

Mai no voldria ni molt menys treure a aquesta dona la seva legitimitat i autoritat moral per exercir el seu dret a vot, però no seria sincera amb mi mateixa si no confessés que aquest fet va provocar en mi la necessitat de reflexionar i buscar respostes, respostes a algunes preguntes. Sense prejudici de poder fer una dura crítica vers les nostres polítiques d’educació (això és tema d’altres debats i que tractaré en un futur article).

—L’educació garanteix el seny, el criteri i la qualitat de vot?

—Podem pensar que les polítiques populistes i demagògiques són les més votades per l’electorat menys format?

No m’atreveixo a contestar cap d’aquestes qüestions sense caure en un mar de dubtes, però sí que és necessari un debat sobre aquest sistema democràtic, i si més no intentar-lo millorar.

Si algú pensa que el sistema democràtic és perfecte i no li cal cap esmena ni correcció, potser hauria de recordar i no oblidar, com, no fa gaire temps, un dels pobles més cultes del món va escollir democràticament una de les formes de govern que més ha donat a parlar: el nazisme, comandat per Adolf Hitler, el qual fou elegit democràticament.

Així doncs, us convido a la reflexió i m’acomiado de vosaltres, tot fent memòria de la famosa frase del celèbre polític anglès i premi Nobel de literatura, que deia: “la democràcia és el pitjor de tots els sistemes polítics, amb excepció de tots els sistemes polítics restants.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li