Dels debats a l’acció, ara Figueres!

0
608

El passat divendres 22 i dissabte 23 de març vaig participar en l’Edhack Crea Girona, dues jornades de treball de col·laboració entre persones que volien, i volen, desenvolupar projectes i trobar solucions a un repte important per a la comunitat, en aquesta ocasió era la ciutat de Girona i el repte era com connectar educació i cultura. Edhack es tracta d’un laboratori creatiu basat en la cocreació i el treball en equip en què tothom qui participa aporta les seves experiències, coneixements i habilitats per crear projectes que aprofiten les oportunitats que es generen en el vincle entre els àmbits educatiu i cultural. No podem obviar que el context actual demana diàlegs entre sectors complementaris i entre professionals diversos per tal de desenvolupar projectes i experiències innovadores i creatives per definir el futur de les nostres ciutats. I un binomi que proporciona benestar i progrés social sens dubte el generen els vincles entre educació i cultura, ja que al meu entendre, i tal com es creia a l’Edhack, cultura i educació ofereixen moltes potencialitats i possibilitats de treball per transformar els dos àmbits i el conjunt de la societat.

Amb una visió creativa, comunitària, personalitzada i valenta es van reunir més de cent persones dividides en tretze grups de treball, amb un equip organitzatiu donant les pautes i la metodologia per aconseguir solucionar el repte proposat: de quines maneres podem connectar l’educació i la cultura? Quines accions, experiències i projectes poden aprofitar l’impacte de l’art i la cultura en els processos educatius de tots els habitants de la ciutat? Com pot aquest vincle afavorir la participació cultural de tota la ciutadania? Com pot l’educació transformar els espais, les expressions i les pràctiques culturals? Quin paper juguen la creativitat, la innovació i la tecnologia com a eixos per construir ponts entre els dos àmbits? El concepte de cultura sempre ha estat objecte de discussió, tant pel que fa al seu abast com pel que fa a l’orientació de les polítiques culturals: cal prioritzar la democratització de l’accés a la cultura legítima o han de centrar-se a estimular la producció cultural a petita escala i en qualsevol format? Si al concepte de cultura hi afegim el de joventut, la polèmica està servida: quines formes d’expressió juvenil formen part de la cultura? Quines cal potenciar, i com fer-ho de manera inclusiva? Aquests van ser alguns dels focus que es van posar sobre la taula i es van treballar per poder donar resposta al repte.

Una hackató és un esdeveniment únic, vibrant, creatiu i d’aprenentatge en què moltes persones de perfils diversos aborden problemes o reptes per equips i creen solucions originals i tangibles. És un procés enfocat a la generació col·laborativa de solucions amb impacte. Com a eina central de treball que vincula l’acció de la ciutat, per això, si creiem que el coneixement multidisciplinari i la possibilitat de participació de diferents actors incrementa les possibilitats d’èxit en un entorn complex com el de Girona, o en el cas que em preocupa, Figueres, es fa urgent plantejar a Figueres un repte com el que es va treballar a Girona. En una Figueres desdibuixada, grisa i amb una manca de projecte comú esdevé necessari projectar diverses sessions de treball similars a l’Edhack Crea Girona per poder configurar accions que afrontin els reptes que presenta la ciutat en la majoria de sectors (cultural, social, econòmic, turístic, etc.). L’eina més eficient seria segurament un citylab.

Un citylab social en què la ciutat esdevé un laboratori real on es poden generar idees, on se solucionen les necessitats i els problemes actuals, la forma de treball ha de ser a partir projectes pilot que demostrin la seva viabilitat a escala urbana amb aplicació directa als barris de Figueres. Els citylabs són una forma de participació no convencional, un model d’èxit aplicat a Cornellà, Madrid o Sheffield, uns espais amb una metodologia que dona resposta als reptes i les problemàtiques que es generen en els espais i les entitats socials de la ciutat. Amb la col·laboració d’entitats socials, empreses, universitats i les administracions es participa en el procés de desenvolupament de noves solucions, per fer front als reptes socials als quals s’enfronta la ciutat, verificant-ne el funcionament a través de la interacció real amb el ciutadà.

Set anys després d’haver abandonat figueres, just fa un any que hi torno habitualment per feina i trobo una ciutat sense rumb, sense vida, grisa i trista amb un entorn i un potencial immens però sense orientació. Lluny de buscar ara els culpables i assenyalar amb el dit els responsables que han portat la ciutat a aquest trist estat, és hora que passem del debat a l’acció i de les lamentacions a fer i a construir, ara Figueres!

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz