Del carrer Urgell a l’Empordà

Ramon Galimany ha executat projectes no només a Figueres i Vilafant, sinó també a Sant Climent Sescebes, Rabós, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema, Siurana, Cabanes, Capmany, Llers, Pont de Molins, Masarac i Castelló d’Empúries

En Ramon Galimany i Vila es va criar al número 131 del carrer Urgell de Barcelona, com diu ell:«Aquell era el meu poble petit». Nascut en plena postguerra, en Ramon destacava en els estudis. Del Col·legi Lope de Vega va passar a l’Institut Jaume Balmes i el 1962 es va titular en Peritatge Industrial Mecànic. Sense deixar de treballar —ho feia des dels 15 anys— es trasllada a Madrid amb la família per estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Ports. Aconsegueix el títol el 1974 amb l’especialitat de Transports, Ports i Urbanisme i aterra a la comarca, en part, perquè la seva dona, Quimeta Granés, és filla de Vilamacolum. A l’Alt Empordà és on en Ramon, juntament amb el seu cunyat , comença a treballar a l’obra pública. Ha executat projectes no només a Figueres i Vilafant, sinó també a Sant Climent Sescebes, Rabós, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema, Siurana, Cabanes, Capmany, Llers, Pont de Molins, Masarac i Castelló d’Empúries. Galimany també ha estat assessor en els inicis de l’abocador comarcal de Pedret i Marzà.

L’URBANISME. Una de les coses que destaca l’enginyer és la importància que té per a ell l’urbanisme, explica: «És fonamental per saber què vols fer, com ho vols fer, amb què comptes i si la gent hi estarà d’acord». A més, recorda: «Els promotors sempre volien com més parcel·les millor, “home, terreny perdut, no, les voreres ja poden ser de metro i migâ€� i jo que a Barcelona les veia de 5 metres, les normals, i de 10 metres, al carrer Urgell, pensava, ostres, aquesta gent han de poder caminar, desplaçar-se i fer casetes de qualsevol manera i amb boscos al costat, això és un risc».