Del carrer Urgell a l’Empordà

0
831

Ramon Galimany ha executat projectes no nomĂ©s a Figueres i Vilafant, sinĂł tambĂ© a Sant Climent Sescebes, RabĂłs, PontĂłs, Santa Llogaia d’Àlguema, Siurana, Cabanes, Capmany, Llers, Pont de Molins, Masarac i CastellĂł d’EmpĂșries


En Ramon Galimany i Vila es va criar al nĂșmero 131 del carrer Urgell de Barcelona, com diu ell:«Aquell era el meu poble petit». Nascut en plena postguerra, en Ramon destacava en els estudis. Del Col·legi Lope de Vega va passar a l’Institut Jaume Balmes i el 1962 es va titular en Peritatge Industrial MecĂ nic. Sense deixar de treballar —ho feia des dels 15 anys— es trasllada a Madrid amb la famĂ­lia per estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Ports. Aconsegueix el tĂ­tol el 1974 amb l’especialitat de Transports, Ports i Urbanisme i aterra a la comarca, en part, perquĂš la seva dona, Quimeta GranĂ©s, Ă©s filla de Vilamacolum. A l’Alt EmpordĂ  Ă©s on en Ramon, juntament amb el seu cunyat , comença a treballar a l’obra pĂșblica. Ha executat projectes no nomĂ©s a Figueres i Vilafant, sinĂł tambĂ© a Sant Climent Sescebes, RabĂłs, PontĂłs, Santa Llogaia d’Àlguema, Siurana, Cabanes, Capmany, Llers, Pont de Molins, Masarac i CastellĂł d’EmpĂșries. Galimany tambĂ© ha estat assessor en els inicis de l’abocador comarcal de Pedret i MarzĂ .

L’URBANISME. Una de les coses que destaca l’enginyer Ă©s la importĂ ncia que tĂ© per a ell l’urbanisme, explica: «És fonamental per saber quĂš vols fer, com ho vols fer, amb quĂš comptes i si la gent hi estarĂ  d’acord». A mĂ©s, recorda: «Els promotors sempre volien com mĂ©s parcel·les millor, “home, terreny perdut, no, les voreres ja poden ser de metro i mig” i jo que a Barcelona les veia de 5 metres, les normals, i de 10 metres, al carrer Urgell, pensava, ostres, aquesta gent han de poder caminar, desplaçar-se i fer casetes de qualsevol manera i amb boscos al costat, aixĂČ Ă©s un risc».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li