Deixebles de Duchamp, actors de PĂ©rez

0
782

Un documental exposa les interioritats del món dels ‘perfomancers’ en el darrer festival La Muga Caula


 

Qui vulgui saber alguna cosa de Marcel Duchamp, no cal que miri el documental que estĂ  protagonitzat pel nom d’aquest singular artista francĂšs del segle passat, tot i que nacionalitzat nord-americĂ . A Els deixebles de Marcel Duchamp, una producciĂł dirigida pel periodista Josep PĂ©rez i presentada la setmana passada als cinemes Las Vegas de Figueres dins de les sessions habituals del Cineclub DiĂČptria, d’allĂČ que es parla _i apareix en pantalla_ Ă©s dels perfomancers. Tot plegat, perĂČ, tĂ© el seu fil conductor.

A mitjans del segle XX, Duchamp va fer creure a tot el mĂłn que havia abandonat l’art per dedicar-se als escacs. En secret, perĂČ, va desenvolupar una intensa activitat artĂ­stica amb Salvador DalĂ­ a ParĂ­s, Nova York i l’EmpordĂ . El Salt de la Caula, a tocar del nucli de les Escaules, va esdevenir un dels seus llocs predilectes, desprĂ©s que li descobrĂ­s el pintor figuerenc.

PerĂČ com va advertir PĂ©rez en la presentaciĂł, «res d’aixĂČ surt al film, perĂČ la Caula ha esdevingut un lloc de pelegrinatge duchampiĂ  generador de diverses activitats artĂ­stiques, entre les quals la trobada de performance La Muga Caula, una de les mĂ©s rellevants que es fan a tot l’Estat espanyol». El director de l’obra es va infiltrar, l’any passat, en la 14a ediciĂł del festival i descobreix una histĂČria que sorprĂšn i captiva al pĂșblic des del minut u de la projecciĂł. En definitiva, es tracta de presentar la filosofia de vida dels artistes que creen una perfomance, viscuda com si l’espectador es trobĂ©s al mig d’ells.

El director del festival, Joan Casellas, va recordar que «cada any demanen a un fotĂČgraf que faci un reportatge visual de La Muga Caula, perĂČ l’any passat, a mĂ©s, tambĂ© s’hi va rodar una pel·lĂ­cula. És una histĂČria real, on els protagonistes no actuen, en realitat participen de la seva creaciĂł artĂ­stica. És una histĂČria molt potent que segur que farĂ  descobrir, al pĂșblic que la visualitzi, un mĂłn on prima la creaciĂł des de la seva arrel».

Cal recordar que el festival implica que «durant tres dies la seixantena d’habitants de les Escaules i la seva inamovible vida rural es veu sacsejada per la presĂšncia d’una vintena artistes vinguts de tot el mĂłn, que tan aviat es pengen del campanar, com es mutilen amb un ganivet o es passen una hora xisclant revivint un avortament». AixĂČ Ă©s el que, des de la seva cruesa visual, ens presenta el documental de Josep PĂ©rez.

FIL ARGUMENTAL. Explica el director, que «el film Ă©s un viatge a l’interior de l’art d’acciĂł a travĂ©s de diverses mirades. Primer, seguint les apassionades consignes que l’artista nigeriĂ  Jelili Atiku dona a una desena d’estudiants que assisteixen a un taller de performance que s’imparteix durant el festival, i on els seus deixebles hauran de seguir la seva exigent disciplina, moltes vegades creant-se situacions d’alta tensiĂł. Segon, a travĂ©s del viatge iniciĂ tic que una de les estudiants del taller, l’Anna, una infermera que viu a les rodalies, farĂ  en endinsar-se en aquesta disciplina».

Finalment, i com a tercer element del documental, hi figura l’enregistrament d’una dotzena d’accions a cĂ rrec d’alguns artistes procedents de tot el mĂłn -Antoni Karkowski (PolĂČnia), Cecile Richard (França), Nenad Bogdanovic (SĂšrbia), Ramon Guimaraes (Catalunya), Isabel CorullĂłn (Espanya), etc.- que tambĂ© aporten el seu testimoni. «I tot, reblat per l’estranya convivĂšncia i el contrast que es genera durant aquells dies entre els nouvinguts i els vilatans», afegeix.

Segons Josep PĂ©rez, «el mĂłn de la performance Ă©s vist molt sovint com una cosa encriptada i poc accessible. Els deixebles de Marcel Duchamp volen descodificar aquest univers a partir de tres mirades: la d’una jove que vol iniciar-se en aquest univers, Ă©s a dir, la mirada de la neĂČfita; la d’un professor que explica de manera apassionada la tĂšcnica als seus estudiants, Ă©s a dir, la mirada pedagĂČgica; i a travĂ©s d’una desena d’accions dutes a terme per una desena d’artistes professionals que descodifiquen davant la cĂ mera el significat del seu treball. A la vegada, m’atreia l’altĂ­ssim valor cinemĂ tic de les accions dels performers i el xoc d’universos entre el rural i el cosmopolita».

El director afegeix que «habitualment, per elaborar un documental de 55 minuts, com tĂ© aquest, calen entre dues o tres setmanes de rodatge. AquĂ­ es va fer en cinc dies, tenint en compte que hi havia els tallers creatius i la trobada artĂ­stica». El resultat no deixa indiferent l’espectador, que, si no en sabia gaire res, queda extraordinĂ riament sorprĂšs de totes les emocions que sorgeixen en un taller sobre la performance i la lliure i crua acciĂł dels artistes que desprĂ©s participen en la mostra que acull carrers i places del poble, a banda del Salt de la Caula.

Josep PĂ©rez (Barcelona, 1970) treballa en l’audiovisual des de l’any 1994 essent productor, guionista i realitzador d’una desena de curtmetratges i tres llargmetratges, tant ficciĂł com documentals; guionista a diversos de projectes de TVmovie i realitzador d’algunes sĂšries de televisiĂł. Des del 2009 resideix a l’EmpordĂ , on tambĂ© exerceix de periodista. Durant uns anys va ser el responsable de les pĂ gines de Cultura del periĂČdic HORA NOVA. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li