Deixebles de Duchamp, actors de Pérez

0
918

Un documental exposa les interioritats del món dels ‘perfomancers’ en el darrer festival La Muga Caula


 

Qui vulgui saber alguna cosa de Marcel Duchamp, no cal que miri el documental que està protagonitzat pel nom d’aquest singular artista francès del segle passat, tot i que nacionalitzat nord-americà. A Els deixebles de Marcel Duchamp, una producció dirigida pel periodista Josep Pérez i presentada la setmana passada als cinemes Las Vegas de Figueres dins de les sessions habituals del Cineclub Diòptria, d’allò que es parla _i apareix en pantalla_ és dels perfomancers. Tot plegat, però, té el seu fil conductor.

A mitjans del segle XX, Duchamp va fer creure a tot el món que havia abandonat l’art per dedicar-se als escacs. En secret, però, va desenvolupar una intensa activitat artística amb Salvador Dalí a París, Nova York i l’Empordà. El Salt de la Caula, a tocar del nucli de les Escaules, va esdevenir un dels seus llocs predilectes, després que li descobrís el pintor figuerenc.

Però com va advertir Pérez en la presentació, «res d’això surt al film, però la Caula ha esdevingut un lloc de pelegrinatge duchampià generador de diverses activitats artístiques, entre les quals la trobada de performance La Muga Caula, una de les més rellevants que es fan a tot l’Estat espanyol». El director de l’obra es va infiltrar, l’any passat, en la 14a edició del festival i descobreix una història que sorprèn i captiva al públic des del minut u de la projecció. En definitiva, es tracta de presentar la filosofia de vida dels artistes que creen una perfomance, viscuda com si l’espectador es trobés al mig d’ells.

El director del festival, Joan Casellas, va recordar que «cada any demanen a un fotògraf que faci un reportatge visual de La Muga Caula, però l’any passat, a més, també s’hi va rodar una pel·lícula. És una història real, on els protagonistes no actuen, en realitat participen de la seva creació artística. És una història molt potent que segur que farà descobrir, al públic que la visualitzi, un món on prima la creació des de la seva arrel».

Cal recordar que el festival implica que «durant tres dies la seixantena d’habitants de les Escaules i la seva inamovible vida rural es veu sacsejada per la presència d’una vintena artistes vinguts de tot el món, que tan aviat es pengen del campanar, com es mutilen amb un ganivet o es passen una hora xisclant revivint un avortament». Això és el que, des de la seva cruesa visual, ens presenta el documental de Josep Pérez.

FIL ARGUMENTAL. Explica el director, que «el film és un viatge a l’interior de l’art d’acció a través de diverses mirades. Primer, seguint les apassionades consignes que l’artista nigerià Jelili Atiku dona a una desena d’estudiants que assisteixen a un taller de performance que s’imparteix durant el festival, i on els seus deixebles hauran de seguir la seva exigent disciplina, moltes vegades creant-se situacions d’alta tensió. Segon, a través del viatge iniciàtic que una de les estudiants del taller, l’Anna, una infermera que viu a les rodalies, farà en endinsar-se en aquesta disciplina».

Finalment, i com a tercer element del documental, hi figura l’enregistrament d’una dotzena d’accions a càrrec d’alguns artistes procedents de tot el món -Antoni Karkowski (Polònia), Cecile Richard (França), Nenad Bogdanovic (Sèrbia), Ramon Guimaraes (Catalunya), Isabel Corullón (Espanya), etc.- que també aporten el seu testimoni. «I tot, reblat per l’estranya convivència i el contrast que es genera durant aquells dies entre els nouvinguts i els vilatans», afegeix.

Segons Josep Pérez, «el món de la performance és vist molt sovint com una cosa encriptada i poc accessible. Els deixebles de Marcel Duchamp volen descodificar aquest univers a partir de tres mirades: la d’una jove que vol iniciar-se en aquest univers, és a dir, la mirada de la neòfita; la d’un professor que explica de manera apassionada la tècnica als seus estudiants, és a dir, la mirada pedagògica; i a través d’una desena d’accions dutes a terme per una desena d’artistes professionals que descodifiquen davant la càmera el significat del seu treball. A la vegada, m’atreia l’altíssim valor cinemàtic de les accions dels performers i el xoc d’universos entre el rural i el cosmopolita».

El director afegeix que «habitualment, per elaborar un documental de 55 minuts, com té aquest, calen entre dues o tres setmanes de rodatge. Aquí es va fer en cinc dies, tenint en compte que hi havia els tallers creatius i la trobada artística». El resultat no deixa indiferent l’espectador, que, si no en sabia gaire res, queda extraordinàriament sorprès de totes les emocions que sorgeixen en un taller sobre la performance i la lliure i crua acció dels artistes que després participen en la mostra que acull carrers i places del poble, a banda del Salt de la Caula.

Josep Pérez (Barcelona, 1970) treballa en l’audiovisual des de l’any 1994 essent productor, guionista i realitzador d’una desena de curtmetratges i tres llargmetratges, tant ficció com documentals; guionista a diversos de projectes de TVmovie i realitzador d’algunes sèries de televisió. Des del 2009 resideix a l’Empordà, on també exerceix de periodista. Durant uns anys va ser el responsable de les pàgines de Cultura del periòdic HORA NOVA. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li