De Marilyn a la contractació laboral

0
1336

Aquest cap de setmana he estat a Bilbao: dels viatges sempre se n’aprèn, i aquest no ha estat l’excepció. Ens hem apropat fins al Museu Guggenheim, on hi ha una magnífica exposició de la portuguesa Joana Vasconcelos. No deixa indiferent, escultures originals que et fan somriure i poc després… reflexionar. Recordo al bell mig de l’exposició unes sabates de taló gegants fetes amb cassoles i tapes d’acer inoxidable. L’obra es diu Marilyn.

Et quedes atrapat per la bellesa lluent platejada d’unes elegantíssimes sabates de taló gegants i quan t’hi apropes, encuriosit, descobreixes que són cassoles i tapes. Una reivindicació del paper de les dones i de la instrumentalització sexista dels rols femenins. Exemplar, sorprenent i hipnòtica la utilització de l’art contemporani com a instrument per posar-nos davant el mirall i fer-nos pensar en les contradiccions que conviuen amb nosaltres diàriament.

L’impacte de la mostra, i d’aquesta peça en particular, em va traslladar fins a Figueres. Enllaçant-se de forma sobtada. I és que fa unes setmanes vaig entrar a un bar que havia reobert les portes després d’estar mesos tancat i em va sorprendre, agradablement, l’aposta dels propietaris per contractar dones majors de 45 anys. Sí, he dit sorprendre. Perquè no és habitual. I l’experiència em va reafirmar que, sovint, és un error. El tracte cap als clients va ser excel·lent, amb voluntat de demostrar experiència, empatia i bon servei.
45 anys. O més. Una frontera insalvable? Un mur massa alt per saltar si es vol accedir al mercat laboral? A quina societat vivim, si considerem que una persona major de 45 anys ja no serveix, ja no pot treballar? És per això, enmig d’aquesta realitat, que em va sorprendre positivament l’exemple de l’establiment figuerenc. Vull felicitar els empresaris que creuen en la professionalitat i l’experiència i que no miren el carnet d’identitat i no descarten algú, d’entrada, per la seva edat. Són capaços de crear equips amb experiència i sense. El futur està en aquest equilibri que no deixa ningú de costat.

Si ets dona i major de 45 anys, la dificultat per trobar feina o tornar al món laboral no és una tasca gens senzilla. Tots en som responsables i tenim a les nostres mans la possibilitat d’aportar el nostre gra de sorra per redreçar-ho. Per exemple, com a clients també tenim un paper bàsic en aquesta aposta. El reconeixement de la feina que desenvolupen aquestes treballadores i/o l’esforç que fan perquè la professionalitat brilli per sobre d’estereotips.

A escala personal i professional recordo una experiència quan em van encarregar la recol·locació d’una plantilla de personal, força nombrosa, pel tancament d’una companyia aèria. A la primera entrevista amb altres companyies, el primer bon dia va ser una bufetada: «A les hostesses de més de 35 anys no les volem, són velles». Aquell dia vaig proposar-me dedicar tots els meus esforços a trencar els estereotips i canviar les polítiques de contractació de determinades empreses.

700 quilòmetres entre Bilbao i Figueres. Una distància, un viatge unit per un pensament artístic que enllaça amb una política de contractació laboral. Inspiració connectada a 700 quilòmetres. Energia exemplar per transformar la nostra societat, per transformar Figueres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li