De l’esperit de Stoichkov al somriure de la Judith

0
1075

En Rodrigo, les Judiths i la Neus sĂłn alguns dels integrants de l’equip, un grup d’esportistes que destaca els beneficis de l’esport en la salut, perĂČ tambĂ© la teranyina amistosa que es forma damunt del parquet i amb la pilota taronja com a denominador comĂș


 

En Rodrigo tĂ© 34 anys i Ă©s rĂ pid com una centella. I resolut, tambĂ©. El pots veure fent un bĂ squet des de la zona, esperonant un company dos segons mĂ©s tard i, quan el tornes a empaitar, desprĂ©s de perdre’l de vista durant un instant fugaç, ja estĂ  lliurant una assistĂšncia en un racĂł de la pista.

Aquesta entrega pren sentit quan parla dels referents: «Sempre m’ha agradat en Hristo Stoichkov per la seva manera de ser i tambĂ© pel dorsal 8, que Ă©s el meu nĂșmero preferit. Era un tio que ho donava tot i tenia molta força de voluntat, un Ă­dol». De ben segur que el jove es devia fixar molt acuradament en els gestos, l’ímpetu i el talent del geni bĂșlgar, perquĂš el seu tarannĂ  optimista i pragmĂ tic resulta encomanadĂ­s a la resta dels companys d’equip.

De fet, el seu carĂ cter positivista queda ben palĂšs des de fora, lloc on, asseguts a un banc a tocar la pista, un parell de pares observen el transcurs de l’entrenament. SĂłn la Laura i l’Antonio, de Roses, que venen a veure la seva filla Judith. «Com a pares ens agrada molt veure aixĂČ. Abans la Judith es quedava a casa apĂ tica, sense ganes de fer res, i el bĂ squet li ha canviat la vida. MĂ©s enllĂ  de practicar un esport i tots els beneficis saludables que aixĂČ comporta, ara tambĂ© forma part d’una pinya de companys, s’ha integrat en un grup», explica la Laura abans que l’Antonio intervingui: «Quan arribem a casa sempre ens pregunta com l’hem vist en els entrenaments o els partits. Viu l’esport amb força i espera els dissabtes amb moltes ganes». Tant Ă©s aixĂ­, comenten, que s’ha imprĂšs el calendari de les trobades que se celebraran durant la temporada i l’ha penjat a la seva habitaciĂł.

ELS BENEFICIS. La Judith tĂ© 19 anys i no para de somriure. Sobretot quan ha de respondre a la pregunta que ha de servir per esbrinar de quĂš juga: «D’una mica de tot. En Joan ens ensenya a passar la pilota i a passar-nos-ho bĂ©, i si encistello millor, perĂČ el mĂ©s important Ă©s aprendre». «Fer esport Ă©s molt saludable, em sento bĂ© amb mi mateixa i tambĂ© coneixes persones», afegeix la rosinca.

Al seu costat hi ha l’altra Judith de l’equip, que farĂ  els 25 anys aquest 2 de novembre. Els seus centĂ­metres –calculo uns 180, aproximadament– posen de manifest que estem davant d’una de les pivots del conjunt figuerenc. Qui sap si aquesta alçada generosa Ă©s l’atribut que li atorga el discurs serĂš i concĂ­s que no abandona en cap moment: «El que m’agrada mĂ©s del bĂ squet Ă©s jugar en equip, aixĂČ i que et permet conĂšixer gent nova i fer molts amics». Segons aquesta figuerenca, que anteriorment havia jugat a futbol, l’esport «l’ajuda molt». «Si no fas exerici no camines, no corres i no tens ganes de fer res. En canvi, practicant bĂ squet vas mĂ©s lleuger i no estĂ s avorrit, ho recomanaria a tothom».

Escoltant detingudament les seves companyes d’equip hi ha la Neus. De 45 anys –«un quatre i un cinc», em puntualitza–, fa nomĂ©s un any que practica el bĂ squet, perĂČ ja tĂ© molt clar quĂš Ă©s el que mĂ©s li captiva d’aquest esport: «El que m’agrada mĂ©s del bĂ squet Ă©s el bĂ squet». TouchĂ©, una autĂšntica declaraciĂł d’amor esportiva que no admet rĂšplica vĂ lida. Tot i aixĂČ, em dona un cop de mĂ : «Passar la pilota m’agrada molt, perĂČ el bĂ squet cansa molt, suem una mica!». «Som un grup d’amics i a vegades ens empipem, perĂČ sĂłn coses de l’entrenament, desprĂ©s ja passem», diu ben alegre. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li