
En Rodrigo, les Judiths i la Neus són alguns dels integrants de l’equip, un grup d’esportistes que destaca els beneficis de l’esport en la salut, però també la teranyina amistosa que es forma damunt del parquet i amb la pilota taronja com a denominador comú
Â
En Rodrigo té 34 anys i és rà pid com una centella. I resolut, també. El pots veure fent un bà squet des de la zona, esperonant un company dos segons més tard i, quan el tornes a empaitar, després de perdre’l de vista durant un instant fugaç, ja està lliurant una assistència en un racó de la pista.
Aquesta entrega pren sentit quan parla dels referents: «Sempre m’ha agradat en Hristo Stoichkov per la seva manera de ser i tambĂ© pel dorsal 8, que Ă©s el meu nĂşmero preferit. Era un tio que ho donava tot i tenia molta força de voluntat, un Ădol». De ben segur que el jove es devia fixar molt acuradament en els gestos, l’Ămpetu i el talent del geni bĂşlgar, perquè el seu tarannĂ optimista i pragmĂ tic resulta encomanadĂs a la resta dels companys d’equip.
De fet, el seu carĂ cter positivista queda ben palès des de fora, lloc on, asseguts a un banc a tocar la pista, un parell de pares observen el transcurs de l’entrenament. SĂłn la Laura i l’Antonio, de Roses, que venen a veure la seva filla Judith. «Com a pares ens agrada molt veure això. Abans la Judith es quedava a casa apĂ tica, sense ganes de fer res, i el bĂ squet li ha canviat la vida. MĂ©s enllĂ de practicar un esport i tots els beneficis saludables que això comporta, ara tambĂ© forma part d’una pinya de companys, s’ha integrat en un grup», explica la Laura abans que l’Antonio intervingui: «Quan arribem a casa sempre ens pregunta com l’hem vist en els entrenaments o els partits. Viu l’esport amb força i espera els dissabtes amb moltes ganes». Tant Ă©s aixĂ, comenten, que s’ha imprès el calendari de les trobades que se celebraran durant la temporada i l’ha penjat a la seva habitaciĂł.
ELS BENEFICIS. La Judith té 19 anys i no para de somriure. Sobretot quan ha de respondre a la pregunta que ha de servir per esbrinar de què juga: «D’una mica de tot. En Joan ens ensenya a passar la pilota i a passar-nos-ho bé, i si encistello millor, però el més important és aprendre». «Fer esport és molt saludable, em sento bé amb mi mateixa i també coneixes persones», afegeix la rosinca.
Al seu costat hi ha l’altra Judith de l’equip, que farĂ els 25 anys aquest 2 de novembre. Els seus centĂmetres –calculo uns 180, aproximadament– posen de manifest que estem davant d’una de les pivots del conjunt figuerenc. Qui sap si aquesta alçada generosa Ă©s l’atribut que li atorga el discurs serè i concĂs que no abandona en cap moment: «El que m’agrada mĂ©s del bĂ squet Ă©s jugar en equip, això i que et permet conèixer gent nova i fer molts amics». Segons aquesta figuerenca, que anteriorment havia jugat a futbol, l’esport «l’ajuda molt». «Si no fas exerici no camines, no corres i no tens ganes de fer res. En canvi, practicant bĂ squet vas mĂ©s lleuger i no estĂ s avorrit, ho recomanaria a tothom».
Escoltant detingudament les seves companyes d’equip hi ha la Neus. De 45 anys –«un quatre i un cinc», em puntualitza–, fa nomĂ©s un any que practica el bĂ squet, però ja tĂ© molt clar què Ă©s el que mĂ©s li captiva d’aquest esport: «El que m’agrada mĂ©s del bĂ squet Ă©s el bĂ squet». TouchĂ©, una autèntica declaraciĂł d’amor esportiva que no admet rèplica vĂ lida. Tot i això, em dona un cop de mĂ : «Passar la pilota m’agrada molt, però el bĂ squet cansa molt, suem una mica!». «Som un grup d’amics i a vegades ens empipem, però sĂłn coses de l’entrenament, desprĂ©s ja passem», diu ben alegre.Â
Leave a Reply