Si bé la feblesa humana és innata, també ho és la poca vergonya i viure sense esforç o si més no, amb l’esforç dels altres.
Amb l’antecedent de la novel·la picaresca amb el seu màxim exponent al nostre Segle d’Or de l’obra anònima El Lazarillo de Tormes, passant per d’altres obres de grans vividors com El Capital o el Manifiesto Comunista de Karl Max, sense oblidar Entre el dolor i l’esperança del confés i mai convicte cap del clan de la família Dalton, estem força mal acostumats a viure i conviure amb malfactors, estafadors i murris de tota mena i condició social.
Sense voler ser gaire escrupolós amb els detalls per manca d’espai, faré un recull d’uns quants , ja que encara hi ha babaus i gent de bona fe que encara son víctimes d’aquestes enganyifes, malauradament, molt sovint, gent gran.
EL NATZARÈ: un negoci, normalment una societat, es guanya la confiança dels proveïdors amb comandes pagades en efectiu, després amb pagaments diferits, seguit de grans comandes que mai pagarà perquè tancarà el negoci o el traspassarà; tot el gènere el col·locarà a un negoci semblant a nom d’una altra societat, emportant-se la clientela del babau que li ha pagat el traspàs i un gènere que li ha sortit de franc.
EL MIRALL: t’acusen d’haver trencat el mirall d’un cotxe i que han de marxar sobtadament de viatge i els has de pagar en efectiu; teòricament truquen a les assegurances i t’ensarronen perquè li paguis en efectiu, que després t’abonen. Pagaràs milers d’euros i espera assegut.
EL TOCOMOTXO: algú que presumptivament és guanyador d’un premi que no el pot fer efectiu perquè ha de marxar del planeta i et ven el premi per un mòdic preu; sol aparèixer una tercera persona per ensarronar-te dient que si no te’l quedes tu, ho compra ell, etc. La versió moderna és que has guanyat un premi o una herència i per poder gaudir-ne, has d’avançar uns calerons per pagar impostos i tramitar el premi.
EL LLAÇ LIBANÈS: Instal·len un lector de bandes magnètiques dins dels caixers automàtics i una càmera; et dupliquen la targeta i tenen el teu pin. Normalment estan a poca distància dins d’un cotxe amb un ordinador o mòbil per controlar-ho tot: hi ha la variant de lectors petits que quan pagues als establiments, el treballador ho porta a la mà i et duplica la targeta sense que ho vegis. Vigila els extractes bancaris.
LA GANGA VIRTUAL: ofereixen un producte o lloguer d’habitatge, normalment vacacional, amb un preu irrisori, però com que tu ets tan intel·ligent, has trobat una bona oferta; pagues una quantitat o la totalitat per la reserva o l’enviament i has perdut el temps i els diners.
LA RECEPTA DE LA SEGURETAT SOCIAL: tu treballes, cotitzes i segons el teu llindar d’ingressos, pagaràs un percentatge dels medicaments o no; d’altres que mai han cotitzat ni tenen la intenció, tenen els medicaments gratuïts i sovint, amb enviament periòdic als seus països d’origen.
L’ELECTRICITAT i LA MARE QUE LA VA PARIR: no et fan la facturació/lectura real i esperen que pugi de preu per facturar tot el consum al preu més car; ni parlem dels conceptes addicionals, i ara a sobre, amb els increments de preu del 220% amb la benedicció dels que havien de baixar el seu import i que per això milers de babaus els varen votar.
CURSOS DE FORMACIÓ: amb la promesa de que fent aquest curs (inclús de català) obtindries una feina ben remunerada, pagaràs un curs que no et servirà per a res i has perdut el temps i els diners. Malgrat que alguns d’aquests cursos són gratuïts, encara que no hi vagis, hi ha haurà algú que els cobra del Fons Europeu, de la Gencat o de l’Estat, així com el lloguer de la sala, monitors, material, etc.
PAGAMENTS PER OFERTES DE FEINA: anuncis que diuen que per obtenir més informació, has de pagar unes taxes, total per rebre un llistat d’ofertes de feina inexistent o tretes d’altres anuncis.
TREBALLS SOSPITOSOS: Malgrat tota la informació que volta al respecte, encara hi ha gent, sobre tot dones joves de països de l’est, Sud-amèrica o Àfrica, que es creuen que han obtingut una feina molt ben remunerada de mainadera, cambrera, ballarina o servei domèstic; sovint cauen en xarxes de tracta de blanques amb un deute important amb l’organització i tenen requisada la documentació.
AMOR PERFECTE: Per les xarxes socials coneixes a algú d’un país llunyà que sobtadament s’enamora de tu i et vol conèixer, malgrat que la conversa sigui sempre via telemàtica, amb frases fetes, mal traduïdes i inconnexes (són textos prefabricats i les fotos normalment fetes per fotògrafs amb l’oferta de fer books gratuïts a noies que no saben que després estafen amb les seves fotos) , l’amor és mutu i les endorfines et surten pel clatell: evidentment, li calen diners per pagar el viatge, l’assegurança mèdica, les taxes del vol, el visat, justificar al seu país que té els diners per viatjar, etc. Un cop li has enviat, malauradament li diagnostiquen un ull de poll al peu, la seva mare s’ha posat malalta, etc. I coincideix amb la pèrdua de comunicació.
COMPRA SOBREVALORADA: publiques vendre un vehicle o maquinària industrial a les xarxes o als diaris; al cap d’uns dies, reps un email amb una IP de l’Àfrica equatorial, dient que t’ho compra, però que el vindrà a buscar un amic que ho exportarà, però que et pagarà via transferència un import que sovint duplica el preu demanat. Encara que rebis l’import, hauràs de tornar la diferència, ja que es tracta de blanqueig de diners i els problemes amb l’Agencia Tributaria i Delictes econòmics comencen.
TOP MANTA: tens un negoci, pagues lloguer o hipoteca personal, seguretat social, aigua ,llum, riscos laborals, nòmines, escombraries i publicitat, ocupació de via pública, assegurances, gestoria, mercaderies, etc. perquè després l‘ajuntament de torn, per desídia i sovint perquè els perjudicats són d’un altre color electoral, vulnerant les ordenances municipals i la «Ley de Seguridad Ciudadana», permeti que els manters es col·loquin davant del teu negoci, sense pagar cap impost ni obligació fiscal ni laboral, amb falsificacions i sovint, sense més documentació que una fotocòpia d’una fotocòpia d’una etiqueta d’Anís del mono o fins i tot en recerca policial.
MURRIS AMB MORRO: no em podia oblidar d’aquesta legió de mantinguts electes que en temps de campanya prometien baixar els impostos ( a Catalunya en tenim mes i mes cars), prometien arreglar la situació econòmica, acabar amb l’atur, eradicar la bretxa salarial, l’habitatge i els ajuts socials (la d’ells, és clar, dels seus harems de concubines i dels seus familiars, amics i coneguts) d’assolir la independència i que amb la república serem més macos i rics( 8 segons).
Tot amanit per un codi civil, penal i lleis que semblen redactades pels mateixos delinqüents.
Tant de bo us hagi anat bé la temporada; ara serà temps d’avaluació, de reflexió i confinaments.
Leave a Reply