De l’alçada d’un campanar

0
367

Ha fet falta recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per fer callar les campanes de l’església de Sant Mori. Un trist precedent perquè si bé la denúncia pot tenir un fonament raonable, el resultat és que la queixa d’un veí ha aconseguit silenciar una tradició ancestral, la del repic de campanes per marcar els quarts i les hores, i en contra de la voluntat majoritària del poble. La sentència només ho prohibeix a la nit, però si el tribunal ha acceptat aquesta petició vol dir que més endavant també pot acceptar-ne d’altres: que no toquin el cap de setmana, els dies festius, durant les vacances… o que callin per sempre. La importància de tot plegat no rau en el fet en si, sinó en el simbolisme. Que algú es gasti diners perquè les campanes no toquin, i que la justícia li doni la raó, és senyal que estem perdent l’ordre de prioritats de les coses. I que s’està perdent el respecte a tot. La pròxima cosa què serà? El cant dels ocells?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li