De la Gloria al desastre

0
1245

Ha passat una llevantada. Una llevantada fora d’època, fora de mida. Que a la nostra comarca no ha causat excessius desastres, però ha estat terrible per al paĂ­s. Estralls a la costa, estralls a l’interior, estralls prop de rierols i rius, al Delta de l’Ebre. I el mĂ©s terrible: pèrdua de vides humanes. S’ha trigat ben poc a invocar el canvi climĂ tic, i el recordatori que aquests episodis seran cada cop mĂ©s freqĂĽents i possiblement mĂ©s intensos. I tot seguit, invocar la nostra responsabilitat com a ciutadania per fer front a aquest futur amenaçador. Però s’imposa la reflexiĂł: serĂ  deixant d’emprar bosses de plĂ stic que aconseguirem aturar aquesta catĂ strofe que ens auguren? Canviant un cotxe que contamina per un cotxe que contamina un xic menys? Deixant –ens deien fa uns anys- de fer servir desodorant en esprai? Tot ajuda, però la mirada cal posar-la en la gestiĂł pĂşblica, la micro i la macro. Si fem servir bosses i tota mena d’envasos de plĂ stic, Ă©s perquè les grans multinacionals han optat per aquest material, i els estats no han regulat al respecte. I si agafem el cotxe per anar a treballar, Ă©s perquè no hi ha una bona xarxa de transport pĂşblic, amb bon servei i bons horaris. Una xarxa de transport pĂşblic, especialment el ferroviari, que ens estan destruint. La defensa contra el desastre climĂ tic tĂ© a veure amb la defensa del territori, amb les decisions que es prenen des dels governs i les institucions. En el que es legisla, el que s’autoritza i el que es prohibeix. Els ecologistes fa anys i anys que ho diem. Els de l’IAEDEN, enguany en fa quaranta (1980-2020!). Quatre decennis combatent les construccions de ports que ningĂş va demanar i que ara hi ha qui plora, de carreteres de dubtosa utilitat que un cop construĂŻdes no es mantenen i la natura es reapropia, de cĂ mpings arran de platja que el mar s’emporta, de construccions en zones inundables. Mireu les imatges de l’@Estanyllampol, on es volia construir una granja de 2.000 porcs i que IAEDEN va aturar… Ja sabem què hauria passat aquesta setmana, d’haver estat construĂŻda. El respecte a la natura i la custòdia del territori Ă©s la defensa i l’autoprotecciĂł enfront del desastre climĂ tic que ens ha de venir. Els ports, la construcciĂł arran de mar, en zones inundables, la cementificaciĂł imparable del territori sĂłn desafiaments a la natura que la natura fa i ens farĂ  pagar. Sobretot quan a escala mundial, però tambĂ© europeu, estatal, nacional i local no som ferms en la defensa del territori. Si es continua apostant per les energies fòssils, el ciment i la poca valentia en la presa de decisions globals i locals, no ho revertirem anant a comprar amb un cabĂ s. Jo vull consumir energia renovable, moure’m en transport pĂşblic, no haver de lamentar pèrdues milionĂ ries de cultius ni de vides humanes a cada llevantada o aiguat… Però francament, no depèn nomĂ©s de mi. Ni, per molt que ens ho vulguin fer creure, Ă©s la nostra responsabilitat individual. Hem de votar, organitzar-nos, denunciar i exigir el nostre dret a viure en un mĂłn habitable. I llegar-lo millor, i no pitjor, a les generacions que ens segueixen. I això passa per escoltar mĂ©s la natura i menys els interessos econòmics. Si no, anirem de la Gloria al desastre.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li