David Llinares: ‘En un Ironman passes de tot, tens moments de glòria i d’altres que marxaries d’allà’

0
861

Niça, Vitòria, Vichy, Hawaii i ara Gal·les, un dels Ironmans més exigents del circuit. El triatleta alt-empordanès David Llinares (Figueres, 1972) participarà aquest diumenge, 10 de setembre, a la prova del Regne Unit, la seva setena Ironman. “El cinquanta per cent és coco”, explica l’esportista, resident des de fa anys a la Jonquera.


 

Sembla que l’Ironman de l’any passat a Hawaii no li va esgotar les piles. Com neix aquest nou repte?
Després de la prova de Hawaii no tenia moltes ganes de tornar-m’hi a posar, si haig de ser sincer, però vaig acabar tornant a fer petites curses i alguna Half Ironman i al final, al mes de maig, vaig decidir a fer un nou Ironman. La de Gal·les per temes de calendari m’anava bé i, d’altra banda, em permetia tenir una raó per motivar-me i entrenar amb més intensitat.

Diuen que és una de les proves Ironman més conegudes.
Sí, i de les més dures. A Espanya, per exemple, molta gent no hi participa per aquesta raó, perquè estan acostumats a fer un Ironman de manera ràpida i prefereixen un tipus de prova més planera que no pas els recorreguts que hi poden haver a Gal·les o Lanzarote. De tots els Ironmans, que ja de per si són activitats conegudes i fortes, aquesta és de les potents, cal sumar-hi una hora més de cursa.

Davant d’aquesta exigència, quins són els secrets per afrontar-la amb èxit.
Cal tenir molta paciència i fer un bon entrenament. Estem parlant d’un Ironman on la natació és a mar obert, amb un mar bastant picat; la bicicleta ressegueix un recorregut dur amb molts de puges i baixes, i la part de marató també és exigent, són quatre voltes i a cadascuna de les quals hi ha 100 metres de desnivell. A tot això cal afegir-hi el temps, ja que allà durant tot l’estiu oscil·len entre els deu graus de mínima i els divuit de màxima.

Es marca algun resultat concret?
El més important quan es fa un Ironman és acabar. Aquest ha de ser el primer objectiu, i si es compleix i es compleix bé, sé que tornaré a acabar entre els primers de la meva categoria, dels participants d’entre 45 a 49 anys. Aquest any canvio de grup i, com que seré dels joves, espero poder repetir la classificació que vaig obtenir a Vichy –va ser 51è de la general i 7è del seu grup d’edat, llavors de 40 a 44 anys, amb un temps de 9 hores i 35 minuts–.

Què fa que un triatleta se senti atret d’aquesta manera per un Ironman?
És un concepte molt interior. Quan no ho tens ho trobes a faltar, i quan estàs entrenant pateixes més fins al dia de la cursa, que és quan ho gaudeixes amb intensitat. Estem parlant d’una carrera de deu hores on passes de tot, tens moments de glòria i d’altres que marxaries d’allà. És un dia molt llarg i tens instants per pensar en tot, però el més important és concentrar-se i estar per la cursa.

Quina importància té el vessant psicològic?
El cinquanta per cent és coco. L’alimentació i la condició física són molt importants, però la ment ho condiciona tot. S’acostuma a dir que per acabar una prova així només cal entrenar molt, però tot i que això és bàsic també cal preparar-se psicològicament i nutricionalment.

Ja tens pensat quin serà el proper repte?
De moment només penso en acabar aquest. Després, pas a pas, ja veurem el que fem.

Et veus arribant a la xifra dels deu Ironmans?
Són coses que procuro no plantejar-me mai, no m’agradar fer-ho. Ara mateix en porto set, però no soc de marcar-me metes d’aquest tipus. Fer un Ironman costa molt, des del punt de vista físic, econòmic i també logístic, perquè cal sumar-hi el viatge, les maletes, la bicicleta i moltes altres coses.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li