David Cirici defensa a Agullana la ‘literatura que fa reflexionar’

0
894

Declara que l’escriptura que no tracta les misèries humanes i entesa com un producte de distracció no l’interessa


 

Amè, didàctic i molt compromès en les seves opinions. Així es va mostrar l’escriptor barceloní David Cirici en la cinquena xerrada del cicle Punt de Lectura d’enguany a Agullana, en què va reflexionar sobre la seva darrera novel·la El setè àngel, guanyadora del Premi Sant Jordi 2016, i també sobre la literatura infantil, sobre els premis literaris i sobre la importància de promoure les traduccions de llibres escrits en català. Cirici va començar el col·loqui afirmant que havia volgut ser escriptor des de sempre i que va imaginar durant molt temps que es podia combinar la literatura amb altres feines si un era capaç d’aplicar-hi talent i la creativitat. Després de molts anys de dedicar-se a la publicitat i al guionatge, va arribar un moment en què va decidir professionalitzar-se com a escriptor i actualment compagina la docència a secundària amb l’escriptura.

Com escriptor, Cirici va manifestar que ara com ara prioritza la recerca de la contundència expressiva i l’eficàcia en la manifestació dels sentiments, que pot donar la sensació que hi ha una despreocupació per l’estil, cosa del tot inexacta. La literatura que no aconsegueix tractar les misèries humanes i entesa com un producte de distracció no l’interessa, va declarar, de forma contundent.

Respecte a El setè àngel, Cirici va confessar que la idea inicial té 20 anys i va voler especificar que no es tracta d’una novel·la sobre refugiats. “El tema central és la relació entre pares i fills i les separacions matrimonials, plantejats a partir d’un argument que té el tema dels refugiats com a rerefons”, va assegurar. “El tema dels refugiats és certament un tema carregat d’èpica, i és evident que ha despertat el millor i el pitjor que tenim”, va comentar Cirici, però en aquesta ocasió, va manifestar que s’havia volgut centrar en el tema de les separacions matrimonials, perquè està convençut que és un dels fets més significatius del nostre temps i permet abordar de manera contundent la reflexió sobre el tema de la família i sobre el concepte del confort que perseguim.

En aquest context, Cirici es va mostrar partidari de la literatura que fa reflexionar i va criticar les obres que davant temes carregats de dramatisme cauen en tractaments pamfletaris. Per això, en les seves obres, els personatges “són simplement humans, és a dir, bons o dolents segons el moment i el cas”.

Cirici va explicar també que per abordar una nova obra necessita saber el final: “Una novel·la és sempre un final i la trama, l’estructura els personatges són la manera d’arribar-hi.”

BONES POLÍTIQUES DE TRADUCCIÓ. Sobre l’èxit a Itàlia de la traducció de seva novel·la infantil Molsa, Cirici va defensar les bones polítiques de traducció, com les que fan països com Noruega o Dinamarca, amb llengües minoritàries, que permeten combatre el perill d’acabar essent simples literatures residuals.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz