
Els dies convulsos que vivim actualment alteren el rendiment d’un esportista. Aixà ho assenyala el psicòleg esportiu David Baixeras (la Bisbal d’Empordà , 1989), qui després de treballar amb clubs com el Girona FC o amb esportistes i campus de renom exerceix ara com a psicòleg esportiu a la ClÃnica Bofill
Quines conseqüències psicològiques pot haver aportat el confinament en els esportistes o en la gent que acostuma a practicar esport?
En els esportistes i a la gent que no ho és, perquè en aquest cas seria exactament el mateix, pot haver provocat un augment de l’ansietat, l’estrès o les pors, perquè aquestes situacions d’incertesa, en què no sabem què pot passar, ens poden afectar i poden haver fet incrementar les angoixes que tenim.
Aquests temors, i per tant la gestió de com afrontar-les, acostumen a variar en funció de les edats?
En aquest cas podrÃem dir que afecta en el mateix à mbit d’intensitat, tot i que és evident que en el cas d’un nen el tipus d’afectació serà diferent que la d’un adult. Sà que cal tenir en compte que en l’esport infantil, en què costa entendre la situació que vivim, aquest context encara pot provocar més incertesa, mentre que en els adults –i això no vol dir que no puguin estar igual d’angoixats que un nen– segurament les situacions com aquesta són més fà cils de concebre i es pot tenir una mica més de control.
Des del dia 2 de maig ja es pot fer esport a l’aire lliure. Com s’ha de gestionar aquesta desescalada en termes esportius?
És molt i molt important que la tornada a l’activitat esportiva sigui realitzada amb seguretat. És a dir, si una persona pot tornar als entrenaments, però ni les autoritats sanità ries ni el club poden donar-li seguretat, això li pot provocar les pors i angoixes que dèiem abans. Per tant, és fonamental tornar a l’activitat de mica en mica, sempre entenent que l’etapa del confinament ha estat una pausa. Pensar que podem tenir el rendiment d’abans seria un error, i d’això n’hem de ser molt conscients.
Les competicions han abaixat la persiana aquesta temporada, però moltes tenen la intenció de retornar el pròxim curs. Es pot rendir mentalment de la mateixa manera amb un context d’incertesa?
No, clarament. Davant d’una situació d’incertesa hem d’estar molt pendents. Si abans, quan no hi havia constà ncia d’aquesta pandèmia de la Covid-19, ja hi havia a vegades baixades del rendiment o moments que podien costar pel mateix entorn de l’esportista, ara, que hi ha aquesta variable de la salut, un dels assumptes més importants de les prioritats humanes, el context encara és molt més exigent. Ningú en aquests moments pot assegurar al cent per cent a un esportista que si torna als entrenaments o a les competicions no es pot contagiar o no pot tenir complicacions derivades del virus. És per això que, sobretot en els primers partits, cal estar molt pendents, perquè serà el perÃode en el qual hi haurà més pors i més preguntes sense respostes, i tot això pot afectar molt el rendiment.
En el cas que a la tardor o a l’hivern hi hagi competició, quins consells donaria als esportistes per intentar alleugerir les seves pors i incerteses?
Cal tenir en compte diversos Ãtems, en aquest sentit. Un és tornar a poc a poc a les rutines que tenÃem abans, establir uns hà bits per tornar de mica en mica, no de cop, a la futura normalitat. D’altra banda, també és important que durant el confinament es mantingui el contacte amb el club i amb els companys d’equip o de competició, i d’aquesta manera la desvinculació no és tan forta i fa que, quan tornem, la reincorporació pugui ser més senzilla des d’un punt de vista emocional. I, sobretot, també és fonamental anar preparant objectius de cara a la tornada: quins objectius em plantejo pels entrenaments? I per la competició? I durant aquest procés de desescalada? Aquests serien els punts que considero clau per anar treballant de cara al futur desconfinament.
Finalment, existeix la idea estesa que l’esport també serveix per entrenar la ment. Quins beneficis psicològics pot aportar, tenint en compte aquests dies?
En les circumstà ncies actuals la prà ctica de l’esport ens pot aportar una reducció de l’estrès. Practicar esport permet desconnectar una mica de la realitat, d’uns mitjans que tot el dia estan destacant notÃcies negatives vinculades a morts, a infectats o a crisis econòmiques. D’altra banda, també ens ajuda a establir una rutina, que és la millor manera de funcionar per a tothom, i a marcar objectius, un fet que es pot extrapolar a la vida quotidiana, al dia a dia: sigui a la feina, a la vida sentimental o familiar, etc. I, finalment, també produeix relaxació: està estudiat cientÃficament que després de practicar esport s’alliberen hormones i això provoca que el nostre cos es relaxi, i tenint en compte la situació en la qual vivim actualment és el que més necessitem, sens dubte.
Leave a Reply