
La FundaciĂł Gala-DalĂ ha adquirit 707 imatges del fotĂČgraf anglĂšs i nâha seleccionat 27 per a la nova mostra a Figueres
El fotĂČgraf anglĂšs Robert Whitaker va descobrir Salvador DalĂ per mitjĂ dâun llibre sobre lâartista que li van regalar els seus pares. Sâexplica que el va retallar i en va fer un collage. Whitaker, anys mĂ©s tard, quan ja era reconegut per haver estat el fotĂČgraf del grup The Beatles, va conĂšixer el pintor. Es va convertir tambĂ© en periodista de guerra i afirmava que havia volgut ser artista: «Se sentia fascinat per DalĂ i DalĂ va trobar una persona molt intel·ligent per fotografiar-lo», detalla la directora dels Museus DalĂ, Montse Aguer. Des del 1967 fins al 1972, va passar temporades a Portlligat amb lâempordanĂšs i li va fer un total de 707 imatges, que recentment ha adquirit la FundaciĂł Gala-DalĂ, aixĂ com els drets de reproducciĂł. Ara, sâexposen 27 dâaquestes fotografies al Teatre-Museu i sota el tĂtol «Salvador DalĂ. Robert Whitaker. 1967-1972». Algunes ja havien sortit a la llum i eren conegudes, tanmateix, fins al moment no sâhavien presentat en aquest format.
PORTLLIGAT. Ăs lâescenari de la majoria de fotografies: «Necessito ser-hi, veure els mariners, el color dels olivets i del pa, sentir el paisatge, amb la seva unciĂł i la seva pau interiors», explicava DalĂ. A la seva casa i taller, comprada a la peixatera i singular LĂdia Noguer, lâanglĂšs el va immortalitzar jugant, en ple moviment i pretenent una espontaneĂŻtat, en el fons, apamada i mil·limetrada. A la mostra, per exemple, apareix el surrealista amb un cranc enorme a la falda, estirant-se el bigoti al costat dâun canelobre o parant el sol en una barca, desprĂ©s dâun bany i amb els cabells encara xops. O bĂ© assegut a lâicĂČnic sofĂ rosa en forma de llavis del seu jardĂ i calçat amb espardenyes de beta i mitjons. Les fotos tenen una llum calidĂssima i ens remeten a lâestĂštica de moda de lâĂšpoca: el Pop-Art. Altres, sĂłn en blanc i negre. Com una sĂšrie sobre els sentits, en quĂš sâexhibeixen les mans, les orelles, el nas i lâull de DalĂ. Una dâimpactant i en format mĂ©s gran Ă©s la de la seva boca: ben oberta i cridant. La seqĂŒĂšncia «La llavor de la vida» tampoc tĂ© color i hi surt lâartista llançant pels aires un voluminĂłs pa de pagĂšs. Aquest aliment, de fet, Ă©s un dels temes recurrents de la seva obra, ja que, com confessava, «el pa ha estat un dels temes de fetitxisme i obsessions mĂ©s antics de la meva obra, el primer, aquell al qual jo he estat mĂ©s fidel».
MAIG DEL 68. El 30 de maig es va inaugurar lâexposiciĂł, i els darrers dies sâhan recordat les revoltes que van tenir lloc fa mig segle a la capital francesa. En aquest sentit, segons comenta Aguer, sâha picat lâullet al Maig del 68 i sâhan seleccionat dues imatges de ParĂs. Una Ă©s un retrat del pintor a lâhotel Meurice, conversant des dâuna poltrona i amb una imatge de John Lennon enganxada a la paret. Aquell dia, DalĂ va organitzar una festa a lâhotel amb motiu de la venda de lâobra La pesca de la tonyina i va convidar el cantant del grup de Liverpool. Lennon, perĂČ, va declinar lâoferta.
Leave a Reply
Sigues el primer a comentar!