DalĂ­ sota la mirada de Whitaker

0
702

La FundaciĂł Gala-DalĂ­ ha adquirit 707 imatges del fotĂČgraf anglĂšs i n’ha seleccionat 27 per a la nova mostra a Figueres


 

El fotĂČgraf anglĂšs Robert Whitaker va descobrir Salvador DalĂ­ per mitjĂ  d’un llibre sobre l’artista que li van regalar els seus pares. S’explica que el va retallar i en va fer un collage. Whitaker, anys mĂ©s tard, quan ja era reconegut per haver estat el fotĂČgraf del grup The Beatles, va conĂšixer el pintor. Es va convertir tambĂ© en periodista de guerra i afirmava que havia volgut ser artista: «Se sentia fascinat per DalĂ­ i DalĂ­ va trobar una persona molt intel·ligent per fotografiar-lo», detalla la directora dels Museus DalĂ­, Montse Aguer. Des del 1967 fins al 1972, va passar temporades a Portlligat amb l’empordanĂšs i li va fer un total de 707 imatges, que recentment ha adquirit la FundaciĂł Gala-DalĂ­, aixĂ­ com els drets de reproducciĂł. Ara, s’exposen 27 d’aquestes fotografies al Teatre-Museu i sota el tĂ­tol «Salvador DalĂ­. Robert Whitaker. 1967-1972». Algunes ja havien sortit a la llum i eren conegudes, tanmateix, fins al moment no s’havien presentat en aquest format.

PORTLLIGAT. És l’escenari de la majoria de fotografies: «Necessito ser-hi, veure els mariners, el color dels olivets i del pa, sentir el paisatge, amb la seva unciĂł i la seva pau interiors», explicava DalĂ­. A la seva casa i taller, comprada a la peixatera i singular LĂ­dia Noguer, l’anglĂšs el va immortalitzar jugant, en ple moviment i pretenent una espontaneĂŻtat, en el fons, apamada i mil·limetrada. A la mostra, per exemple, apareix el surrealista amb un cranc enorme a la falda, estirant-se el bigoti al costat d’un canelobre o parant el sol en una barca, desprĂ©s d’un bany i amb els cabells encara xops. O bĂ© assegut a l’icĂČnic sofĂ  rosa en forma de llavis del seu jardĂ­ i calçat amb espardenyes de beta i mitjons. Les fotos tenen una llum calidĂ­ssima i ens remeten a l’estĂštica de moda de l’ùpoca: el Pop-Art. Altres, sĂłn en blanc i negre. Com una sĂšrie sobre els sentits, en quĂš s’exhibeixen les mans, les orelles, el nas i l’ull de DalĂ­. Una d’impactant i en format mĂ©s gran Ă©s la de la seva boca: ben oberta i cridant. La seqĂŒĂšncia «La llavor de la vida» tampoc tĂ© color i hi surt l’artista llançant pels aires un voluminĂłs pa de pagĂšs. Aquest aliment, de fet, Ă©s un dels temes recurrents de la seva obra, ja que, com confessava, «el pa ha estat un dels temes de fetitxisme i obsessions mĂ©s antics de la meva obra, el primer, aquell al qual jo he estat mĂ©s fidel».

MAIG DEL 68. El 30 de maig es va inaugurar l’exposiciĂł, i els darrers dies s’han recordat les revoltes que van tenir lloc fa mig segle a la capital francesa. En aquest sentit, segons comenta Aguer, s’ha picat l’ullet al Maig del 68 i s’han seleccionat dues imatges de ParĂ­s. Una Ă©s un retrat del pintor a l’hotel Meurice, conversant des d’una poltrona i amb una imatge de John Lennon enganxada a la paret. Aquell dia, DalĂ­ va organitzar una festa a l’hotel amb motiu de la venda de l’obra La pesca de la tonyina i va convidar el cantant del grup de Liverpool. Lennon, perĂČ, va declinar l’oferta.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz