Dalí sota la mirada de Whitaker

La Fundació Gala-Dalí ha adquirit 707 imatges del fotògraf anglès i n’ha seleccionat 27 per a la nova mostra a Figueres

El fotògraf anglès Robert Whitaker va descobrir Salvador Dalí per mitjà d’un llibre sobre l’artista que li van regalar els seus pares. S’explica que el va retallar i en va fer un collage. Whitaker, anys més tard, quan ja era reconegut per haver estat el fotògraf del grup The Beatles, va conèixer el pintor. Es va convertir també en periodista de guerra i afirmava que havia volgut ser artista: «Se sentia fascinat per Dalí i Dalí va trobar una persona molt intel·ligent per fotografiar-lo», detalla la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer. Des del 1967 fins al 1972, va passar temporades a Portlligat amb l’empordanès i li va fer un total de 707 imatges, que recentment ha adquirit la Fundació Gala-Dalí, així com els drets de reproducció. Ara, s’exposen 27 d’aquestes fotografies al Teatre-Museu i sota el títol «Salvador Dalí. Robert Whitaker. 1967-1972». Algunes ja havien sortit a la llum i eren conegudes, tanmateix, fins al moment no s’havien presentat en aquest format.

PORTLLIGAT. És l’escenari de la majoria de fotografies: «Necessito ser-hi, veure els mariners, el color dels olivets i del pa, sentir el paisatge, amb la seva unció i la seva pau interiors», explicava Dalí. A la seva casa i taller, comprada a la peixatera i singular Lídia Noguer, l’anglès el va immortalitzar jugant, en ple moviment i pretenent una espontaneïtat, en el fons, apamada i mil·limetrada. A la mostra, per exemple, apareix el surrealista amb un cranc enorme a la falda, estirant-se el bigoti al costat d’un canelobre o parant el sol en una barca, després d’un bany i amb els cabells encara xops. O bé assegut a l’icònic sofà rosa en forma de llavis del seu jardí i calçat amb espardenyes de beta i mitjons. Les fotos tenen una llum calidíssima i ens remeten a l’estètica de moda de l’època: el Pop-Art. Altres, són en blanc i negre. Com una sèrie sobre els sentits, en què s’exhibeixen les mans, les orelles, el nas i l’ull de Dalí. Una d’impactant i en format més gran és la de la seva boca: ben oberta i cridant. La seqüència «La llavor de la vida» tampoc té color i hi surt l’artista llançant pels aires un voluminós pa de pagès. Aquest aliment, de fet, és un dels temes recurrents de la seva obra, ja que, com confessava, «el pa ha estat un dels temes de fetitxisme i obsessions més antics de la meva obra, el primer, aquell al qual jo he estat més fidel».

MAIG DEL 68. El 30 de maig es va inaugurar l’exposició, i els darrers dies s’han recordat les revoltes que van tenir lloc fa mig segle a la capital francesa. En aquest sentit, segons comenta Aguer, s’ha picat l’ullet al Maig del 68 i s’han seleccionat dues imatges de París. Una és un retrat del pintor a l’hotel Meurice, conversant des d’una poltrona i amb una imatge de John Lennon enganxada a la paret. Aquell dia, Dalí va organitzar una festa a l’hotel amb motiu de la venda de l’obra La pesca de la tonyina i va convidar el cantant del grup de Liverpool. Lennon, però, va declinar l’oferta.