Dalí i la ciència, exposició a Ceret

0
1233

Una mostra amb més de 300 obres i objectes repassa l’interès de l’artista pels nous avenços tecnològics al llarg de la seva vida


 

Ens hem de remuntar al 27 d’agost de 1965 per entendre per què el Museu d’Art Modern de Ceret acull, al llarg de tot l’estiu i fins el proper 1 d’octubre, l’exposició Dalí. Eureka. En aquesta data, Salvador Dalí va organitzar una performance que va començar a la capital del Vallespir i va acabar a l’estació del tren de Perpinyà, on va proclamar-la com “el centre del món”.

Ceret sempre ha estat relacionada amb els artistes, com ara Picasso, Chagall, Manolo Hugué, Braque i molts altres. Per aquesta raó existeix i es justifica un museu d’art modern tan destacat a la vila i que cada any rep milers de visitants. Dalí, que sempre competia amb Picasso, no volia ser menys. “Dalí sempre volia sobrepassar Picasso”, va recordar Jean-Michel Bouhours, comissari de l’exposició. D’aquell dia es recorda –i a l’exposició hi ha testimonis gràfics i audiovisuals– que la parella Gala-Dalí, enmig d’una gran calorada, van ser rebuts a Ceret com a dos personatges extraordinàriament populars. Alguns ceretans portaven barretines i la cobla tocava sardanes. Dalí anava vestit d’almirall i la Gala, més elegant, portava un abillament més propi de l’hivern.

Pel que s’explica a la mostra “l’escenografia de la rebuda per part de les autoritats ceretanes al pintor era totalment daliniana: un gran rinoceront de cartó pedra, una gàbia amb un rossinyol a dins… “En tots els somnis de la humanitat, la visió d’un rinoceront arriba després d’haver escoltat el cant d’un rossinyol, i Ceret és coneguda, gràcies a les cireres, com un lloc on hi deu haver molts rossinyols”, va declarar Dalí en una entrevista el mateix dia.

S’afegeix que “després dels parlaments, es va representar una resurrecció del pintor amb un esquelet articulat que deixava veure una nena dins del seu tòrax. Després de la resurrecció simbòlica, la comitiva es va desplaçar a la plaça de toros on, sota un sol de justícia, hi van dinar”. Al final del dia, l’alcalde Michel Sageloly va exclamar: “En Dalí és ben boig, però nosaltres ho serem més que ell.” Una frase que resumeix perfectament aquella diada.

L’EXPOSICIÓ. Segons s’explica a l’exposició, André Breton defineix Dalí com “el príncep de la intel·ligència catalana”. L’exposició, que aplega més de 300 obres i objectes, s’organitza en una sèrie de capítols temàtics sobre un tema científic reinterpretat mitjançant el mètode paranoicocrític de Dalí, segons va explica el comissari de la mostra. En definitiva, una aproximació original a l’obra de l’artista visionari. La ciència –i l’exposició del Museu d’Art Modern– aporten la prova que “L’única diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig”, en paraules del mateix pintor ara ben recordades a Ceret.


A l’exposició s’explica que “Dalí mostra interès per totes les disciplines científiques, de l’astrofísica a la teoria de la relativitat, de la psicoanàlisi a la genètica, passant per les teories contemporànies més complexes com la teoria de catàstrofes o la de cordes. Gràcies a aquesta curiositat universal, Dalí esdevé l’hereu dels grans mestres del Renaixement. La ciència alimenta el seu pensament i la capacitat per interpretar el món exterior en la seva ment. Aquesta última respon a la necessitat de trobar, enmig de l’univers i de les normes, la certesa d’una intuïció personal i irracional”.

S’afegeix que “quan Dalí equipara el temps a una matèria mal·leable —el Camembert desfet—, reivindica l’herència dels grans mestres del passat mitjançant una projecció, una premonició cap al futur. Des de l’època de la seva formació, Dalí ja s’interessa per l’astronomia, la psicoanàlisi, les ciències naturals, l’entomologia i la teoria de la relativitat. Accedeix a aquestes disciplines durant l’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on el filòsof José Ortega y Gasset, traductor de Freud, Einstein i Marinetti, hi organitza conferències i trobades”.

En el recorregut per la seva vida s’afegeix que “al voltant dels anys 30, l’artista empordanès elabora la famosa teoria del mètode paranoicocrític, basada en gran mesura en les tesis de la psicoanàlisi, on mostra elements en sintonia amb els treballs del jove Jacques Lacan sobre la paranoia. Des d’aleshores, Dalí busca unir de manera íntima l’art i la ciència. Els primers assajos nuclears i les posteriors bombes sobre Hiroshima i Nagasaki el 1945 fan que s’interessi per l’estructura atòmica de la matèria. Amb un retorn vers el catolicisme, el pintor proposa representacions nuclears de les figures de l’art sacre, de Crist i de marededéus”.

També es recorda que “Dalí no dubta i consulta els savis del moment: visita Freud a Londres el 1938, també Francis Crick a Nova York (premi Nobel el 1962 amb Watson pel descobriment de l’estructura de l’ADN). Es troba amb Dennis Gabor, premi Nobel de física pel descobriment de l’holografia amb què Dalí treballarà durant els anys 70. Per acabar, amb en René Thom, autor de la teoria de catàstrofes i amb Marcel Pagès i la teoria de l’antigravitació. Tal com mostra l’exposició , és justament en companyia de Marcel Pagès que Dalí arriba a Ceret el 27 d’agost del 1965 per assistir a un dia ple d’esdeveniments”.

Finalment s’indica que “l’any 1985 Dalí reuneix al Museu de Figueres científics de renom mundial per al simposi titulat «Procés a l’atzar». Afeblit d’ençà de la mort de Gala, el geni empordanès segueix els debats per vídeo i en directe des de la seva habitació. Aquests moments punyents, els d’un home aterrit per la mort i que s’havia promès la immortalitat psíquica, són el reflex d’un apetit insaciable de coneixements i de curiositat per a les ciències”. A l’exposició de Ceret, que ocupa les dues plantes de l’edifici, queda ben clara aquesta afirmació.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li